Comença l’època de les preinscripcions, que enguany seran del 15 al 24 de març, en el cas d’infantil, primària i ESO. Comença, per tant, l’època de les jornades de portes obertes, i, de fet, la primera d’aquestes jornades serà aquest diumenge 14 de febrer, quan molts ciutadans es desplaçaran al seu col·legi electoral per votar. I alguns es trobaran amb uns cartells que diran: “Votes aquí? Matricula els teus fills i filles aquí!”.
La invitació a considerar la possibilitat de convertir el seu col·legi electoral en el col·legi dels seus infants és una iniciativa del Col·lectiu d’Escoles contra la Segregació, que la farà arribar a una vintena de centres de màxima complexitat que aquest diumenge seran seus electorals. Són encara pocs, ja que, segons dades del Departament d’Educació, arreu de Catalunya hi ha uns 225.000 infants escolaritzats en 422 escoles, instituts-escola i instituts “de màxima complexitat”.
En la presentació d’aquesta campanya, el col·lectiu recorda que “els alts índexs de segregació escolar existents a Catalunya no es corresponen amb la baixa segregació residencial existent”, ja que molts d’aquests centres segregats “es troben en barris del tot heterogenis, on famílies de classe mitjana, famílies humils, famílies autòctones i famílies nouvingudes conviuen amb total normalitat. Però a l’hora d’escolaritzar els fills, els uns fugen de l’escola del barri per buscar-ne d’altres que acullin famílies d’un determinat estatus socioeconòmic”.
“Aquest diumenge es donarà la paradoxa que moltes de les famílies d’aquestes escoles i instituts no tindran dret a vot. En paral·lel, multitud de famílies veïnes, amb la ciutadania reconeguda, sí que aniran al centre a dipositar-hi el seu vot”, afirma el col·lectiu. “Aquest és el teu col·legi electoral… per què no és el col·legi dels teus fills?”, es pregunta la campanya. Amb aquesta interpel·lació directa, el col·lectiu pretén conscienciar les famílies veïnes de la seva capacitat per revertir els ghettos escolars, “possibilitant que l’escola sigui un reflex fidel del barri, no pas una excepcionalitat on s’hi concentri un determinat perfil social d’infants”.
Ja sigui des de la sociologia, ja sigui des de l’economia, són múltiples els estudis acadèmics que constaten que “els nivells de segregació escolar són superiors a la segregació residencial” (Bonal i Zancajo, 2020), i que “l’existència d’escoles concertades –que van incrementar en un 7% el nombre d’alumnes durant l’onada migratòria– va permetre que algunes famílies autòctones evitessin escolaritzar els fills en centres amb ràtios d’immigrants altes sense haver de canviar de domicili” (Fernández-Huertas, Ferrer i Saiz, 2019). Des del punt de vista del Col·lectiu d’Escoles contra la Segregació, calen polítiques públiques orientades a resoldre aquest decalatge. Però, alhora, cal que el conjunt de la ciutadania sigui conscient de la seva pròpia responsabilitat en la situació actual.
