Opinió

‘Notícies del gran món’ i ‘Hope’

‘Notícies del gran món’

El western –com el cine negre– té un component moral i ètic molt elevat, molt accentuat. És un cine on el personatge central acostuma a viatjar per causes molt diverses i ja sabem que els viatges sempre ens transformen, mai ens deixen indiferents. En aquesta pel·lícula, dirigida per Paul Greengrass, ens trobem amb un home que ha servit a l’exèrcit perdedor però un cop acabada la guerra es dedica a visitar pobles i llegir als seus habitants les notícies que publiquen els diaris. Dins d’una sala es reuneix la gent i escolta què passa al gran món, que no és altre que aquell que tenen lluny.

En un d’aquests viatges es troba una nena blanca abandonada que va ser raptada pels indis de ben petita –recordeu Centaures del desert, potser el millor western de la història del cine – i el lector se n’ha de fer càrrec i portar-la amb la seva família.

Durant el trajecte viuran un seguit d’aventures, algunes de ben dramàtiques, que farà que aquest home vagi assumint la seva responsabilitat fins que arriba el moment més intens, que és quan ha de prendre la decisió que el transformarà per sempre més. L’heroi torna a casa, fatigat i amb més experiència, però ara amb una criatura al seu costat.

Per interpretar aquest home bo fa falta un actor que només amb la mirada i el gest ens parli justament de la bondat que tots portem a dins però que sovint no sabem deixar-la sortir. Tom Hanks és el millor actor per donar-nos aquesta dimensió, com ho va ser, gairebé en tota la seva filmografia, Gregory Peck.

Per mi, Notícies del gran món és un dels millors westerns d’aquests últims anys, un western que reuneix l’essència del gènere, un gènere prou transitat que té unes quantes joies a mostrar-nos. Doncs ara en podem afegir una més.

‘Hope’

Hope és una pel·lícula noruega dirigida per Maria Sodahl i interpretada esplèndidament per Stellan Skarsgard i Andrea Braein Hovig, els quals donen vida a un matrimoni amb tres fills i tres més de l’anterior matrimoni de l’home, un matrimoni que no acaba de rutllar.

Al bell mig d’aquesta crisi arriba una notícia terrible. La dona pateix un càncer que sembla que no té cura i el matrimoni inicia un camí de reconciliació. A més, la història està situada en època nadalenca, temps de trobades familiars i amicals, cançons i regals que intensifiquen encara més tot el que suposa patir aquesta malaltia.

La directora té bona cura d’anar-nos pautant el desenvolupament dramàtic de la malaltia i quina repercussió té en la vida de la parella. Escenes molt tenses, el tema ho és molt, al costat de moments familiars plens de tendresa i de por on tothom procura assumir de la millor manera possible el temporal emocional que estan vivint. Entre visites mèdiques, festes familiars, converses i retrets, paraules i silencis i mirades… Va evolucionant aquesta història que et fa reflexionar sobre allò que és important a la vida, allò que dona sentit i que ens fa estimar-la com estimem aquests dos personatges al bell mig d’una crisi que no sabem com acabarà. No us oblideu de portar mocador. Us farà falta.