Close Menu
El Diari de l'EducacióEl Diari de l'Educació

    EL més llegit

    El Consell d’Educació enviarà una queixa a TV3 pel ’30 minuts’ sobre l’escola inclusiva

    Redacció

    Prohibició total del mòbil a l’educació obligatòria a Catalunya

    Ana Basanta

    Allau de crítiques al reportatge de TV3 sobre l’escola inclusiva

    Redacció

    L’educació en temps de pobresa

    Rosa Cañadell

    La Teoria de l’Embut Educatiu

    Joan Subirats Berengué
    Facebook X (Twitter) Instagram
    Facebook X (Twitter) Instagram
    El Diari de l'EducacióEl Diari de l'Educació
    COL·LABORA
    • Escola
    • Joventut i infància
    • Universitat
    • Llengua i Cultura
    • Comunitat
    • Opinió
    • Blogs
    El Diari de l'EducacióEl Diari de l'Educació
    Inici » ‘La noia del braçalet’ i ‘Anton, el seu amic i la revolució russa’

    Opinió
    ‘La noia del braçalet’ i ‘Anton, el seu amic i la revolució russa’

    Jaume Celafebrer 18, 20213 Mins Read
    Twitter Bluesky Facebook LinkedIn Telegram WhatsApp Email Copy Link
    Segueix-nos
    X (Twitter) Instagram LinkedIn Telegram Facebook RSS
    Share
    Twitter Bluesky Facebook LinkedIn Telegram WhatsApp Email Copy Link

    Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
    Clica aquí i ajuda'ns!

    ‘La noia del braçalet’

    La noia del braçalet, dirigida per Stéphane Demoustier, és una pel·lícula desconcertant, inquietant, que té una pregunta a la base de tota la història: arribem a conèixer als nostres fills i filles i, per extensió, als nostres o a les nostres alumnes, sobretot quan naveguen pels temps tempestuosos de l’adolescència?

    La primera seqüència ja ens dona el to de la història. Una família a la platja. Els pares, una filla adolescent i un nen més petit. Un panorama de pau que es veu trencat per l’arribada de la policia i la detenció de la noia. L’acusen d’assassinar la seva millor amiga.

    Els pares confien en ella, però durant el judici aquell suport comença a esquerdar-se per les escenes que veuen filmades i protagonitzades per la seva filla, escenes de sexe que arriben a la xarxa. Però la pregunta continua oberta: aquella noia, la Lise, interpretada esplèndidament per Melissa Guers, d’una fredor aparent extraordinària, haurà estat capaç de matar a ganivetades la seva millor amiga? La fiscal farà mans i mànigues per demostrar que darrera aquell mur de gel hi ha una assassina sense escrúpols i la defensora mirarà de fer veure al jurat que unes escenes sexuals pujades de to no significa que obri el pas a una assassina i que cal vigilar les nostres condemnes morals sobre com viuen el sexe els més joves. I els pares mirant de transitar entre dubtes.

    Surts del cine desconcertat, sense saber ben bé què has estat veient. T’has mantingut clavat a la cadira durant una hora i mitja i no tens cap certesa, com els temps que vivim.

    És una pel·lícula que cal anar a veure acompanyat i després debatre sobre què en penses, sobre què has entès, sobre què ha quedat entre boires. Una bona mostra de l’ambigüitat humana.

    Una pel·lícula que recomano especialment al meu estimat Jaume Funes, Jaume II, com diu ell perquè el primer soc jo.


     

    ‘Anton, el seu amic i la revolució russa’

    La realitat transcorre ran de terra, amb les històries d’odi dels adults. Època convulsa, any 1919, a una zona d’Ucraïna on conviuen diferents comunitats que són atacades pels bolxevics.

    Damunt d’aquest panorama s’enlaira l’amistat puríssima i lluminosa entre un nen cristià i un nen jueu. Ells tenen els seus secrets, comparteixen jocs i vivències i són, sobretot, dos nens en un context on ser nen no és fàcil, però ells se’n surten, que vol dir que s’estimen, que seran per sempre més fidels l’un a l’altre i que signen un pacte de sang per no oblidar-ho.

    Zaza Urushadze ja ens va regalar una joia –parlo de Mandarines–, i ara ens porta aquesta pel·lícula basada en fets reals que posa damunt la taula un tema molt espinós: podem intentar fer el bé, actuar amb bondat però portar el mal a les nostres vides?

    Els dos nens, sense saber-ho, obren les portes al drama. A la vida ja passen coses com aquestes i és que la frontera entre el bé i el mal és molt fina i acostuma a estar entre boires.

    Si t'agrada aquest article, dóna'ns suport amb una donació.



    opinió
    Share. Twitter Bluesky LinkedIn Facebook WhatsApp Telegram Email Copy Link
    Previous Article
    Reportatge
    Orientar-se en l’orientació; educaweb llança un repositori amb 400 projectes
    Next Article
    Actualitat
    La xarxa pública incorpora tres nous centres concertats situats a l’Eixample
    Jaume Cela

    Mestre i escriptor

    Related Posts

    Opinió
    Competències i resultats PISA. La pandèmia de l’educació. A Catalunya, i arreu

    juny 19, 2025

    Opinió
    Orientació com a remei contra a la incertesa

    juny 19, 2025

    Opinió
    Ara toca ortografia

    juny 18, 2025
    Leave A Reply Cancel Reply

    SIGNA

    Per un debat educatiu responsable i respectuós.

    MÉS INFORMACIÓ

    • Escola
    • Joventut i infància
    • Universitat
    • Llengua i Cultura
    • Comunitat
    • Opinió
    • Blogs
    • Escola
    • Joventut i infància
    • Universitat
    • Llengua i Cultura
    • Comunitat
    • Opinió
    • Blogs

    Vols rebre el butlletí setmanal del Diari de l’Educació?

    QUI SOM?

    Fundació Periodisme Plural

    ISSN 2339 - 9619

    ON SOM?

    Carrer Bailén 5, principal.
    08010, Barcelona

    El Diari de l'Educació

    CONTACTA'NS

    Ana Basanta
     
    abasanta@periodismeplural.cat
    redaccio@diarieducacio.cat
    publicitat@periodismeplural.cat
     
    Telèfon:
    932 311 247

    CONNECTA

    X (Twitter) Instagram Facebook RSS

    AMB EL SUPORT DE

    • Qui som?
    • Consell assessor
    • Catalunya Plural
    • Fundació Periodisme Plural
    • El Diari de la Sanitat
    • El Diari del Treball
    • Qui som?
    • Consell assessor
    • Catalunya Plural
    • Fundació Periodisme Plural
    • El Diari de la Sanitat
    • El Diari del Treball

    El Diari de l’Educació, 2025

    • Avís legal i política de privacitat
    • Avís legal i política de privacitat

    Type above and press Enter to search. Press Esc to cancel.

    Gestionar consentimiento

    Per a oferir les millors experiències, utilitzem tecnologies com les cookies per a emmagatzemar i/o accedir a la informació del dispositiu. El consentiment d'aquestes tecnologies ens permetrà processar dades com el comportament de navegació o les identificacions úniques en aquest lloc. No consentir o retirar el consentiment, pot afectar negativament unes certes característiques i funcions.

    Funcional Sempre actiu
    L'emmagatzematge o accés tècnic és estrictament necessari per al propòsit legítim de permetre l'ús d'un servei específic explícitament sol·licitat per l'abonat o usuari, o amb l'únic propòsit de dur a terme la transmissió d'una comunicació a través d'una xarxa de comunicacions electròniques.
    Preferencias
    El almacenamiento o acceso técnico es necesario para la finalidad legítima de almacenar preferencias no solicitadas por el abonado o usuario.
    Estadístiques
    L'emmagatzematge o accés tècnic que és utilitzat exclusivament amb finalitats estadístics. El almacenamiento o acceso técnico que se utiliza exclusivamente con fines estadísticos anónimos. Sin un requerimiento, el cumplimiento voluntario por parte de tu proveedor de servicios de Internet, o los registros adicionales de un tercero, la información almacenada o recuperada sólo para este propósito no se puede utilizar para identificarte.
    Marketing
    L'emmagatzematge o accés tècnic és necessari per a crear perfils d'usuari per a enviar publicitat, o per a rastrejar a l'usuari en una web o en diverses web amb finalitats de màrqueting similars.
    Gestiona les opcions Gestiona els serveis Gestiona {vendor_count} proveïdors Llegeix més sobre aquests propòsits
    Veure preferències
    {title} {title} {title}