Moltes vegades es concep erròniament l’escola com una bombolla sense massa relació, interacció i implicació amb l’entorn en què es troba. No obstant això, hi ha una forta tradició pedagògica que sempre ha concebut l’escola com un espai que no és neutral i que, en funció del paper que li adjudiquem, reproduirem o transformarem els valors socials hegemònics. Així doncs, l’escola ha de definir clarament els principis i concepcions de les quals parteix.
En aquest cas, es parteix de la base que les paraules educació i transformació van estretament lligades i que sense una, no hi ha l’altra: l’educació ha d’aspirar a la transformació i millora de la societat en què es viu en el marc d’uns valors democràtics basat en els drets humans. Si volem una societat més igualitària i feminista, caldrà una escola coeducadora, que partisca del reconeixement d’una desigualtat social estructural per raó de gènere.
D’altra banda, cal identificar la ciutat com un espai educador, en un sentit ampli. És un context i un mitjà ple de continguts per aprendre, però també amb un teixit de valors per experimentar formes diverses de viure i construir relacions d’ensenyament-aprenentatge en, per a i des de la ciutat. La ciutat és un espai que educa i que, alhora, pot ser educat.
Partint d’aquestes premisses, a l’Escola Teresa Miquel i Pàmies de Reus hem treballat a partir de fer-nos la pregunta: “On són les dones als carrers de la ciutat?”. Gràcies al llistat amb els noms dels carrers de la ciutat disponible al portal de dades obertes de l’Ajuntament, vam assenyalat aquells que tenien nom de dona. Després, per grups, vam crear uns gràfics i vam veure quina n’era la distribució pels diferents codis postals i vam elaborar-ne un mapa de coropletes per tal de representar gràficament tota la informació que havíem seleccionat.
Posteriorment, vam reflexionar col·lectivament que la poca presència de les dones al nomenclàtor dels carrers de Reus (menys d’un 10%) és una conseqüència més de la societat patriarcal en què vivim, que en provoca la invisibilització. Però no acaba tot en aquest punt: vam passar de l’anàlisi i la reflexió a la proposta. La infància, sovint menyspreada i deixada al marge de la presa de decisions i accions de les ciutats i la societat, prenent un paper actiu i reclamant un paper actiu en la transformació de la comunitat a què pertany.
Així doncs, vam crear el Passeig de les dones anònimes, un passeig simbòlic conformat per diversos carrers, places i camins amb noms de dones que consideràvem que calia homenatjar amb les plaques dels nostres carrers. D’aquesta manera, diferents dones d’àmbits i abast diversos serien conegudes per les fitxes biogràfiques creades i reconegudes per les plaques dels carrers. Ara bé, com podíem travessar els murs de l’aula i de l’escola? En definitiva, com podíem desaularitzar tot aquest treball?
Les tecnologies de l’aprenentatge i el coneixement ens ofereixen un enorme ventall de possibilitats didàctiques per la multidireccionalitat que les caracteritzen. No obstant això, sovint fem una simple introducció d’aquestes eines per reproduir contingut i no per crear-ne de nou, fent que l’alumnat tinga un paper actiu en la construcció col·lectiva del coneixement. Una possibilitat que ens ajudava a difondre aquesta proposta era la creació d’un mapa en línia en què aparegueren ubicades les propostes de carrers. Un mapa que després podríem enviar a les entitats, premsa i autoritats locals per tal de presentar-los el treball realitzat i la proposta. D’aquesta manera, l’aprenentatge és molt més significatiu per l’alumnat i té un impacte i retorn social, travessant les parets de l’escola i posant el valor que s’hi fa, que es construeix des del mateix alumnat.
En definitiva, les ciutats són educadores per se i l’escola ha de relacionar-s’hi des d’una perspectiva de transformació social dels valors hegemònics per construir una societat millor. En aquest cas, a partir d’una proposta interdisciplinar i d’un ús capacitador de les tecnologies, s’ha dut a terme un treball basat en la coeducació amb una incidència en l’entorn més proper, la ciutat de Reus.
