Anàlisi

Escurçar una setmana les vacances escolars és beneficiós per l’alumnat o tampoc canvia gran cosa?

Teresa Esperabé (secretària general de CCOO Educació)

La Conselleria ha presentat una proposta de nou calendari que vol imposar sense el diàleg necessari per arribar a un consens amb tots els agents educatius, fins al punt que ha menystingut l’espai de consulta i participació com és el Consell Escolar de Catalunya i de negociació com és la Mesa Sectorial.
Per respondre a la pregunta de si serà beneficiós caldria centrar-se en si en la situació actual es podrà iniciar el curs amb la qualitat suficient, més enllà d’una preparació precipitada al mes de setembre. El conseller també ha posat l’accent en què aquesta mesura ajudarà l’alumnat vulnerable, quan les professionals de l’educació sabem que el que realment canviaria la realitat d’aquests infants i adolescents i el fet de poder donar-los un tracte personalitzat són mesures com la baixada de ràtios, l’increment de plantilles, els suports del decret d’educació inclusiva, la no segregació als centres educatius, gaudir d’uns patis escolars dignes i un llarg etcètera. Avançar les classes de manera aïllada no millorarà la seva realitat; siguem sincers i entomem amb serenor i temps la revisió del calendari escolar d’una manera integral. L’alumnat i especialment el més vulnerable necessita mesures tot l’any.

Joan Gamero Gómez (vocal de Pedagogia i Escola del Col·legi Oficial de Pedagogia)

Avançar el curs una setmana a priori no implica una millora per l’equitat i la igualtat d’oportunitats entre l’alumnat. Arreu de l’Estat s’inicia el període lectiu la primera setmana de setembre i no es coneixen millores pedagògiques constatables. Estarien davant la necessitat de quadrar calendaris, festes locals, períodes de descans… D’altra banda, és cert que pels alumnes amb menys recursos el fet d’iniciar abans el curs escolar pot ajudar a reduir el temps sense activitat acadèmica. Ja que els alumnes amb recursos, tenen organitzacions familiars que promouen activitats educatives i seguiment acadèmic. Diferències que generen desigualtat entre l’alumnat.

La qüestió no és si avancem el curs una setmana, si no quina és la qualitat i el desenvolupament d’aquesta setmana i del mes de setembre. Si l’objectiu és fer un horari lectiu de 9 a 13h i suplir la resta de jornada amb tallers i activitats lúdico-educatives s’ha de valorar la seva idoneïtat pedagògica, si seran activitats subvencionades pel Departament i si seran de caràcter voluntari per l’alumnat. Per últim, cal remarcar que caldria respectar l’autonomia de centre i el seu projecte educatiu en relació amb les hores de durada d’aquesta jornada lectiva i la possibilitat de vincular les activitats no lectives al projecte de centre per evitar que siguin merament ocupacionals de temps.

Jordi Giménez (vicepresident de FAPAES)

En una enquesta feta per FAPAES a quasi 300 famílies d’AFA de tot Catalunya surt que el 51% d’elles considera beneficiós per a l’alumnat escurçar les vacances; contra un 25% que consideren que no i un 24% que no ho tenen clar o valoren que ni beneficia ni perjudica. Una gran majoria de famílies comenten que troben les vacances estivals massa llargues i voldrien que es redistribuïssin més al llarg del curs, ja que pensen que amb tants dies els joves acaben perdent els hàbits escolars.

Sheila González Motos (Col·lectiu Tornem a les Escoles)

Avançar l’inici de curs, és a dir, escurçar les vacances d’estiu, és una molt bona notícia. Ens apropa a models amb un calendari escolar més racional. El 2020 demanàvem aquest avançament per tal d’intentar recuperar la pèrdua del confinament i no va ser possible. I creiem que és positiu, no perquè sigui del nostre interès, sinó perquè hi ha molta evidència sobre la pèrdua d’aprenentatge i la desvinculació escolar que es produeix per la concentració de les vacances en un sol període i l’increment de la desigualtat. Per uns infants l’estiu és sinònim de casals, colònies o vacances en família, però d’altres passen 11 setmanes a casa o al carrer sense cap proposta engrescadora. És obvi que cal un reajustament de l’organització. És imprescindible que els equips docents estiguin tancats a finals de juny, de forma que les primeres setmanes de juliol puguin avançar en la preparació del curs.
Ara bé, la proposta del Departament d’avançar el calendari a canvi de la jornada intensiva que implica una pèrdua d’una hora diària no és bona notícia. Fem un pas endavant i alhora un pas enrere. Sabem que la jornada intensiva té efectes nocius en termes d’aprenentatge, de respecte als ritmes vitals dels infants i que genera desigualtat, especialment perquè se substitueix l’hora que es perd d’escola amb activitats de caràcter voluntari i de copagament per part de les famílies. I, també rellevant, incrementa les dificultats de les famílies per conciliar perquè escurcem una hora diària l’obertura de les escoles.

Francina Martí Cartes (presidenta de l’Associació de Mestres Rosa Sensat)

Ningú qüestiona a hores d’ara que tenir un calendari escolar més equilibrat, amb unes vacances d’estiu més curtes, beneficia els infants i joves, sobretot aquells que són més vulnerables. Però quan es mou una peça d’un sistema, com l’educatiu, tot es mou. Abans de moure fitxa s’ha de tenir en compte quins són els punts clau que s’haurien de garantir. En primer lloc, l’estabilitat dels equips dels centres, que encara canvien en excés d’un curs a l’altre, l’elevat nombre de professorat interí i sense lloc estable, cosa que fa difícil la preparació del curs i, encara més la consecució d’un projecte educatiu sòlid. En segon lloc, s’han de regular les vacances dels mestres durant el juliol per assegurar, no només la preparació del curs, sinó també la formació continuada i el debat pedagògic. Són molts els centres que ja funcionen en aquesta línia, però encara no són majoria.
El moment en què s’ha donat la notícia no ha estat el més oportú. Estem enmig d’un cúmul de reptes que afegeixen més soroll que visió: vivint l’esgotament pandèmic, amb anuncis de canvis de currículum, atacs a la llengua, i amb un decret d’inclusió lluny d’implantar-se amb rigor. La manera tampoc no ha estat la més adient: si no es compta amb el diàleg amb els mestres, amb la seva complicitat és difícil que el sistema rutlli. I aquest cas ha demostrat que una mesura que pot ser molt beneficiosa se’ns giri en contra i tingui efectes perversos.

Jesús Martin (responsable d’FP d’UGT Educació)

Les vacances escolars han estat un tema de debat continu. Considero que el problema que tenim a la conca mediterrània és que són en els mesos més calorosos per raons òbvies. El fet que es concentrin en juliol i agost em sembla lògic. L’escola va lligada a les vacances dels pares i de les empreses on treballen. Caldria fer una reforma de tot el sistema seguint un model com França, país atlàntic i mediterrani com el nostre. El conseller Maragall va intentar sense èxit instaurar la setmana blanca. La idea per manca de recursos de les famílies va ser efímera. Una setmana de descans cada X setmanes no és mala idea, però treballada amb consensos socials. Avançar dos dies canvia poc la cosa. S’han de fer canvis més profunds pactats.

Maria José Morillas (Col·lectiu d’Escoles contra la Segregació)

L’escurçament de les vacances estivals, encara que sigui una setmana, sempre és bo pels infants i joves, especialment pels més vulnerables. Malgrat això, l’anunci d’una jornada intensiva durant quatre setmanes és preocupant. Si el nombre de dies lectius es mantenen, tal com ha anunciat el Departament, l’ampliació fins a sis setmanes de jornada intensiva significarà la pèrdua de moltes hores lectives. Molts centres de màxima i alta complexitat disposen de sisena hora com a mecanisme compensatori de desigualtats i l’horari reduït els hi restarà encara més hores de classe. A més, l’horari intensiu obre la porta a la diferenciació del temps educatiu de les tardes, la qual cosa incrementarà, encara més, la diferència entre centres, fet que agreujarà la segregació escolar que ja pateix el nostre sistema educatiu. La implantació d’un temps educatiu de qualitat a la tarda requereix la inversió de molts recursos, fet que fa sospitar que no es durà a terme.

Bernat Pèlach (portaveu de la Intersindical CSC)

Com sempre, tot dependrà de la implementació que se’n faci, no només de la mesura. Si això suposa destinar recursos del Departament a la conciliació familiar (les activitats extraescolars gratuïtes) voldrà dir retallar per una altra banda un pressupost que ja és molt inferior al necessari (i que fixa la LEC); igualment, si això provoca que el curs no es pugui preparar tan bé, el que es pot guanyar per un costat es perdrà per l’altre.

Tenim molts projectes que haurien de ser beneficiosos per l’alumnat però que s’estan implementant de manera deficient, com el decret d’inclusiva, el coeduca’t,… En comptes de centrar-se a millorar les coses que no funcionen el Departament opta per anar buscant solucions màgiques que són més útils de cara a la galeria que per als alumnes i ens acaba responsabilitzant al personal docent en comptes de facilitar-nos la formació i els recursos necessaris.

Josep Manuel Prats (president de Fapel)

Com a idea em sembla bé. Però encara més important és posar-li potes a aquesta idea. Aterrar una bona idea pot ser exitós o bé un fracàs si no està debatuda, pensada, organitzada i finançada. Posats a acostar-nos als calendaris europeus, la setmana blanca va ser un fracàs absolut per poc pensada i organitzada. Calen canvis socials més enllà de l’escola i molt profunds per aplicar amb èxit certs canvis.

David Rabadà (portaveu d’ASPEPC-Professors de Secundària)

No canvia gran cosa donat que ja som un país que fa més hores lectives que la mitjana europea sense millores en els resultats acadèmics.  El problema del nostre sistema educatiu no és allargar el calendari,  és què i com impartim el currículum cada dia més reduït.

Àlex Rocas (degà del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats de Catalunya)

Les vacances escolars a Catalunya són d’onze setmanes. La proposta del nou calendari és que en siguin deu a infantil i primària, i de deu i mitja en el cas de secundària, amb el benentès que durant les setmanes del mes de setembre només hi haurà activitat lectiva al matí i durant el curs hi haurà dos dies més de vacances. Comptat i debatut, creiem que l’impacte del benefici no es notarà. El còmput total de dies lectius serà el mateix però la qualitat de les primeres quatre setmanes disminuirà per raons evidents de manca de temps per planificar i organitzar tota l’activitat -força més complexa del que hom s’imagina- i perquè allargar la jornada reduïda vol dir alentir la represa dels hàbits escolars i multiplicar la complexitat horària. A més, les activitats no lectives de tarda estan per definir: seran obligatòries? Qui les organitzarà? Com es finançaran? L’oferta serà homologable i amb la mateixa qualitat a tots els centres del Servei d’Educació de Catalunya?

També cal recordar que la problemàtica sobre la “desconnexió estival” dels alumnes més vulnerables ha quedat resolta (o hauria d’haver quedat resolta) amb el Pla de millora d’oportunitats educatives (POME), gràcies al qual molts alumnes que no havien pogut anar mai de colònies o fer casals en van fer l’estiu passat, acció que el Govern hauria de mantenir i potenciar. També es podrien prendre decisions valentes, com recuperar la sisena hora per tots els centres públics o afrontar inversions efectives per mantenir i millorar totes les instal·lacions escolars del país –públiques i concertades- per resoldre, de veritat, el tema de la temperatura ambiental, qüestió que sense cap mena de dubte s’intensificarà de manera immediata si es comença el curs abans del 12 de setembre.

Podríem allargar la resposta amb força més arguments. Però l’espai és limitat i la capacitat d’escoltar els autèntics professionals de la docència es veu clarament substituïda per les ganes de satisfer la població amb decisions improvisades aparentment resolutives.

Encarni Salguero (CGT)

El fet de voler pretendre que 5 dies suposin la solució als greus problemes de l’educació pública és una cortina de fum per no veure la realitat: imposició del 25% de les classes en castellà, modificacions curriculars, retallades des de fa 12 anys, manca de recursos, inestabilitat laboral amb el 50% de la plantilla amb contractes temporals, selecció a dit, direccions imposades i un llarg etcètera. Són mesures que redueixen la qualitat de l’educació pública i ho saben. Ho pateix l’alumnat, sobretot el que té més dificultats i en aquells centres que pateixen més segregació escolar i hi ha més desigualtats socioeconòmiques. Així, 5 dies d’avançar el calendari no poden implicar uns beneficis directes i notables a l’alumnat, per tant, aquesta modificació respon a altres interessos que no ens vol explicar el Sr. Cambray, com podria ser tornar a qüestionar als docents, posant en contra a famílies i societat, en comptes d’intentar dignificar, facilitar i agilitzar la seva tasca educativa, que és bàsica per la societat.

D’altra banda, aquesta mesura pertorba la preparació de tot el curs als centres educatius, amb l’angoixa i pressió de començar amb presses i malament, sense que les plantilles estiguin completes. Els darrers cursos hi havia nombrosos nomenaments el mateix dia d’inici de les classes. La plantilla a secundària s’acaba de confeccionar sempre el setembre (reduccions, baixes…), i juntament amb les matrícules i les eleccions de les matèries optatives s’acaba de confeccionar l’horari de les docents. Si no tenim temps de preparar-nos bé les classes, qui en sortirà perjudicat serà l’alumnat. També ens preocupa que, amb l’excusa del canvi de calendari, la franja horària de la tarda s’adjudiqui a entitats de lleure, un pas més per l’externalització i privatització de l’educació pública d’aquest país.

Noemí Santiveri (portaveu de la Plataforma per una Escola Inclusiva)

Escurçar una setmana les vacances d’estiu no suposarà un gran canvi. Cal una redistribució de tot el calendari escolar. Per exemple, més dies de vacances entre el curs escolar i menys a l’estiu. El que és un error ha estat no consultar la comunitat educativa. Si realment és una demanda històrica, no s’entén aquesta opacitat del Govern. Quan l’objectiu és beneficiar tot l’alumnat les variables que s’han de considerar han d’estar argumentades i sobretot consensuades. I el Govern no ha fet cap de les dues coses.

Iolanda Segura (portaveu d’USTEC)

Reiniciar el curs una setmana abans no resol cap mancança ni dona resposta a cap necessitat present en l’educació. L’inici del curs cinc dies abans no suposa una millora de la qualitat educativa ni tampoc de l’atenció a l’alumnat, perquè aquestes necessitats són presents al llarg de tot el curs. El que cal és aplicar mesures que sí que donen resposta de forma intrínseca: la reducció de ràtios i l’augment de plantilles (personal docent i d’atenció directa a l’alumnat NESE) són recursos estructurals imprescindibles per la qualitat dels aprenentatges i per assegurar una millor atenció individualitzada de tot l’alumnat. No cal dir que l’alumnat NESE necessita recursos i suports addicionals i intensius per poder seguir l’activitat a l’aula en igualtat de condicions que la resta de companyes i companys, i en canvi aquests recursos són molt i molt escassos, amb el perjudici que suposa per aquest alumnat.

Tampoc el canvi de calendari ajuda en la conciliació perquè aquesta també és necessària tot el curs. L’escola no és qui ha de donar resposta a la conciliació laboral; si fos així, hauríem de tenir els centres oberts les 24h dels 7 dies de la setmana, i està clar que això és inviable. Pel que fa a l’escurçament del període de vacances escolars, si és que és realment un problema demostrat amb dades fiables i contrastades, cinc dies tampoc solucionen gran cosa. Tenim el calendari que tenim per un tema de climatologia, però no perdem de vista que som dels països d’Europa on l’alumnat fa més hores lectives al cap de l’any.

Elena Sintes Pascual (cap de Projectes de la Fundació Bofill)

Les vacances d’estiu excessivament llargues aturen i fins i tot fan retrocedir el ritme d’aprenentatge, especialment de l’alumnat més desafavorit. És per això que a molts països s’està tendint a escurçar el descans estival per reduir les pèrdues d’aprenentatge, a més de complementar-ho amb programes de suport i lleure educatiu per a l’alumnat en desavantatge, o de distribuir els dies festius d’una manera més equilibrada al llarg del curs i així evitar llargs períodes de desconnexió.

Catalunya, amb un dels períodes de vacances d’estiu més llargs d’Europa i una de les dates d’inici de curs més tardades de l’Estat, té pendent des de fa temps fer aquest canvi. Ara bé, no de qualsevol manera ni a qualsevol preu. Caldrà veure amb quines condicions s’acompanyarà als docents i centres educatius per fer-ho possible (per exemple, garantir els nomenaments a principi de juliol) i, sobretot, convé replantejar la proposta de jornada reduïda de setembre per tal que no impliqui una passa enrere amb la implantació d’una jornada intensiva matinal, que seria un perjudici educatiu.

I tu, què n’opines? Deixa’ns la teva opinió als comentaris