El Consell Lingüístic Assessor, constituït el passat mes de març per persones independents a proposta del Departament d’Educació per analitzar la situació del català al sistema educatiu, ha lliurat aquest matí el seu informe al conseller Gonzàlez-Cambray. A l’informe consten 50 propostes que han de ser la base, segons el Departament, amb la qual “Educació ha d’elaborar un esborrany decret que permetrà desplegar el Títol 2 de la Llei d’Educació de Catalunya, referent al Règim lingüístic del sistema educatiu de Catalunya”.
Aquest Consell l’ha presidit la filòloga Maria Carme Junyent, i n’han format part personalitats del món acadèmic (Teresa Cabré, Joan Manuel del Pozo, Jaume Ametller, Marina Massaguer, Héctor Ruiz, Immaculada Buñuel,), de la docència (Conxita Gimeno, Olga Quesada, Alba Granell, Carla Benet), a més del president del Consell Escolar de Catalunya, Jesús Viñas, la directora de Catesco, Marina Gay, i l’influencer Pol Gisé.
En la roda de premsa posterior, Gonzàlez-Cambray ha afirmat que “aquest encàrrec és molt valuós perquè posa l’accent en els mestres com a model per l’alumnat i com a exemple lingüístic d’infants i joves. Perquè posa l’accent en el projecte lingüístic dels centres, en els referents de xarxes socials pels joves, i en el català coma llengua d’acollida de l’alumnat”.
L’òrgan consultiu considera que els usos lingüístics als centres educatius catalans són lluny del que preveu el marc normatiu i que, per això, cal prendre les mesures necessàries per tal que augmenti l’ús del català, tant a l’aula com a la resta d’àmbits de l’educació. El Consell insisteix que les mesures a adoptar no tenen sentit si s’emmarquen en percentatges de temps, tant des d’una perspectiva organitzativa com en el moment pedagògic actual.
El conseller ha explicat que “a partir de l’informe el que farem és un decret que desplegarà la LEC sobre el règim lingüístic del sistema educatiu català, incorporant el contingut de l’informe. Posem totes les eines per defensar la llengua i garantir-ne els aprenentatges en el sistema educatiu, i ho hem fet des del primer minut. Seguirem lluitant amb les eines per incrementar l’ús de català als centres educatius”.
Carme Junyent ha destacat que “l’escola ha de tenir el caràcter compensatori perquè en la reculada que estem encara que ens diguin que l’escola és reflex de la societat, també és motor de la societat en molts temes. I l’escola ha de ser motor en la llengua, sobretot per molts alumnes que no tenen el català en la seva llengua habitual i si no ho fa l’escola no ho farà ningú més”.
Propostes destacades segons el Departament
Segons informa el Departament en un comunicat, els principals punts de les propostes són:
– L’escola catalana ha de tenir el català -i l’aranès a l’Aran- com a eix a partir del qual s’articuli el projecte educatiu del centre i les activitats que s’hi despleguen.
– L’actuació dels centres ha de tenir un caràcter compensatori pel que fa al coneixement i la possibilitat d’ús de la llengua catalana i de l’aranès.
– La llengua de la docència i de les activitats educatives emprada als centres no pot respondre a una tria personal, sinó que s’adequa al projecte educatiu i lingüístic definit pel centre.
– El Departament d’Educació ha de garantir la formació bàsica en el camp de la sociolingüística i en estratègies d’assertivitat lingüística a tots els docents en el termini de tres anys.
– A banda de l’ús del català i l’aranès com a llengua vehicular i referencial d’aprenentatge, el pla lingüístic del centre pot preveure l’ús del castellà com a llengua d’aprenentatge, tal com estableix la normativa, i d’alguna llengua estrangera com a llengua auxiliar d’aprenentatge per tal de garantir l’assoliment de les competències comunicatives de cada etapa educativa.
Una prova específica de català
Amb tot, la recomanació que ha cridat més l’atenció té a veure amb l’acreditació automàtica del nivell de suficiència de català (nivell C1) que actualment es dona a tots aquells alumnes que graduen l’ESO havent fet tota l’etapa de secundària i tres cursos de primària a Catalunya. La recomanació 36 del consell assessor diu: “Al curs darrer de l’ESO, els centres educatius oferiran la possibilitat d’obtenir, mitjançant una prova específica, un certificat oficial que acrediti la competència lingüística en català (o de l’occità, en el cas de l’Aran) d’acord amb els nivells del MECR” [Marc Europeu Comú de Referència per a les llengües].
Aquest canvi, però, no dependria del Departament d’Educació, sinó del de Presidència, del qual penja la direcció general de Funció Pública, ja que obligaria a modificar el decret 161/2002, d’11 de juny, sobre l’acreditació del coneixement del català i l’aranès en els processos de selecció de personal i de provisió de llocs de treball de les administracions públiques de Catalunya.
Avaluar la competència lingüística dels docents
En l’àmbit del professorat, el Consell proposa revisar la formació inicial, en relació amb la competència i l’ús de la llengua catalana i la valoració de la diversitat lingüística de tot el personal que intervé en el procés educatiu formal i no formal; i que el Departament d’Educació incorpori l’avaluació de la competència lingüística -oral i escrita- dels docents en el procediment d’incorporació al sistema educatiu.
El document també indica que els centres educatius crearan o redefiniran els seus projectes lingüístics de centre (PLC) atenent al marc de referència establert pel Departament d’Educació, i ajustant-lo a les particularitats del context sociolingüístic del seu entorn. Aquest PLC determinarà les actuacions lingüístiques i s’adequarà a l’assoliment dels objectius fixats inicialment pel Departament i desplegats pel centre. Per aquest motiu, haurà d’estar sotmès a una revisió i avaluació anuals. L’informe també estableix que Educació creï una comissió de seguiment i avaluació dels PLC; i que s’introdueixin en els centres activitats elaborades conjuntament amb professionals de les xarxes socials que promoguin l’ús de la llengua catalana en les xarxes socials.
