El Treball de recerca (TR) que han de presentar els alumnes de quart d’ESO, ha de respondre als seus interessos i, amb la deguda tutorització, l’alumne integra moltes de les competències adquirides no només en el darrer curs, sinó al llarg de tota l’educació secundària. Aquestes competències comprenen àmbits tan diferents com el treball en grup, competència lingüística, científica, tecnològica, habilitats socials, a banda de dominar alguns dels programes informàtics que serviran de suport a aquest treball (PowerPoint, Excel, etc.).
En el cas dels nois i noies l’escolaritat de les quals està acompanyada pel SIEI (Suport Integral a l’Educació Inclusiva) i, precisament, degut a les dificultats en les diferents competències que conflueixen en l’esmentat treball de recerca, aquesta proposta pot dificultar la tan esperada inclusió que es pretén en els centres educatius ordinaris.
En la nostra pròpia experiència de 13 anys de treball al SIEI, ens trobàvem que els nostres alumnes presentaven dificultats en la seva participació en l’aula ordinària en el TR de 4t. En general, l’experiència rares vegades podia ser catalogada com a positiva. Perquè sovint -i malgrat els esforços- els nois i noies que formen part del SIEI acabaven fent aquelles parts més fàcils del treball sense poder captar la globalitat del mateix ni aprofundir en el tema central. Tant alumnes com professorat vam fer diverses temptatives, però cada cop teníem més clar que no acabava de funcionar. I és aquest el punt d’inici d’on sorgeix una nova modalitat de treball de recerca, una recerca que nosaltres vam anomenar l’activitat “una mà de contes”.
Els nois i noies que formen part del SIEI acabaven fent aquelles parts més fàcils del treball sense poder captar la globalitat del mateix
“Una mà de contes” és un programa de TV3 dirigit al públic infantil en el qual s’expliquen contes a través d’una veu en off al mateix temps que s’il·lustra amb tècniques artístiques diferents. És una combinació de literatura, música, llenguatge plàstic i audiovisual.
Vam pensar que el format de l’esmentat programa, si bé no era una proposta acadèmica formal, sí que complia diferents objectius similars als d’un treball de recerca: en primer lloc, combinava diferents disciplines -i amb elles, posava en joc diferents competències, havia de tenir una temàtica determinada (com el ja conegut TR) i, per últim, tenia un resultat que donava visibilitat a tota la feina feta amb anterioritat: és per això que utilitzar una proposta com “una mà de contes” ens va semblar un punt de partida interessant per començar a treballar en la substitució del TR com una proposta que retornés als nois el feedback positiu que s’obté en acabar un treball de tal magnitud.
El procediment de treball passa per les següents fases:
1. Cal plantejar la proposta als alumnes i saber si aquest format de treball de recerca els agradaria. Per això cal presentar què és “una mà de contes” i visualitzar alguns programes. És important que el mestre faci una tria prèvia per tal que el tema, la tècnica o la història narrada els resulti atractius.
2. A partir d’aquí, fem una pluja d’idees per anar escollint quina història volem explicar. Pot ser des d’una narració inventada, a explicar un fet històric o la vida d’un personatge determinat. Alguns temes què han sorgit en “Una mà de contes” han estat:
• Ernest Shackleton. La Conquesta de l’Antàrtida.
• Ana Frank.
• La Carrera espacial.
• La llegenda: el llibreter assassí.
• Rosa Parks.
3. Un cop hem escollit el tema, fem recerca de llibres de lectura fàcil que ens permetin investigar més sobre el nostre personatge o fet històric. Aquest punt és molt important perquè la tria de fonts bibliogràfiques ha de ser ajustada al seu nivell de lectura i comprensió.
4. Un cop escollits els llibres, comencem a fer-ne una lectura. Anem anotant aquells fets o informació més rellevants i anem creant una cronologia.
5. Després que hagin llegit el llibre o llibres, elaborem un storyboard, una escaleta on anem planificant la veu en off, la il·lustració amb la tècnica plàstica que farem servir i la música que hi haurà de fons.
6. Posteriorment, elaborat ja l’storyboard, planifiquem les sessions de gravació: quin material necessitem per fer les il·lustracions, trípode i càmera i quantes sessions ens caldrà per gravar cada seqüència. Preparem un calendari de producció i, amb el calendari fet, comencem a fer les gravacions.
7. El darrer pas és el muntatge. Aquest es duu a terme amb programes d’edició de vídeo, muntatge musical, veus en off, etc.
Com a final d’aquest projecte, arriba el final de la presentació del treball. A l’igual que el TR, aquest passa per la valoració del tribunal, i és presentat tant als companys del curs, com als pares, tot aprofitant les Jornades de Portes Obertes. Hem de dir que el treball sempre és molt ben rebut i valorat per tota la resta de l’alumnat. De fet, un dels TR, “La carrera espacial”, s’utilitza actualment per introduir un projecte sobre l’univers als alumnes de 1r d’ESO.
El treball sempre és molt ben rebut i valorat per tota la resta de l’alumnat
El resultat d’aquest treball és plenament satisfactori pels nois i noies perquè hi ha un nivell alt de satisfacció personal en veure el producte final (un objectiu complert i ben fet, a banda d’un projecte audiovisual molt atractiu) per la qual cosa mostren moltes ganes de fer visible aquesta feina a la resta de companys, mestres i familiars. Això ens permet donar a conèixer el que fan els nostres alumnes i a la vegada, posar en valor la feina feta al llarg de dos trimestres. Es tracta d’un veritable treball de recerca complert que permet treballar competencialment, en equip, i que aconsegueix un resultat final equiparable a la resta dels TR formals.
2 comentaris
Un exemple per tothom que estimi la feina ben feta en equip.
Ha estat un plaer llegir-lo.
Molt interessant.
Felicitats per tant bona feina!