L’Assemblea General de les Nacions Unides va decidir, en la seva resolució A/RES/69/145, designar el 15 de juliol com el Dia Mundial de les Habilitats de la Joventut amb l’objectiu de conscienciar sobre la importància d’invertir en el desenvolupament de les habilitats de la joventut.
El desenvolupament de competències resulta un factor clau en l’educació o l’ocupació, però també per a la vida quotidiana i la participació activa i plena en la societat. Per tant, resulten essencials polítiques i pràctiques que millorin les competències per al conjunt de la ciutadania i, per descomptat, també per a les persones joves.
La transició cap a una societat digital és un dels grans reptes del segle per les seves profundes implicacions socials, econòmiques, polítiques i culturals. Ens trobem enmig d’un procés de digitalització de les ciutats, les administracions, les empreses, les institucions i les llars. En aquest context, les competències digitals prenen una rellevància central en la construcció de la ciutadania.
Posant el focus en les competències digitals de la joventut, hi ha dues tendències contraposades. La primera s’entén amb una visió adultocèntrica, que no considera les persones joves com a subjectes actius. Des d’aquest punt de vista, el desenvolupament de competències digitals té un objectiu instrumental, sense fomentar el pensament crític ni apoderar la ciutadania.
La segona tendència consisteix a considerar la població jove com a nadius digitals. Sota aquesta premissa, es dilueix la importància de les competències i s’ignoren les profundes desigualtats existents entre la joventut en considerar-la com una massa homogènia, la qual es desenvolupa de forma autònoma i que participa de manera igualitària en la societat digital.
Considerar la població jove com a nadius digitals, dilueix la importància de les competències i ignora les desigualtats entre la joventut
Però la realitat és que les competències digitals en la joventut ni són natives, ni són alienes a les desigualtats. En l’estudi Enquesta de la Bretxa Digital a Espanya 2022 de la Fundació Ferrer Guardia, les dades mostren que les persones joves tenen millor capacitació digital que les persones de major edat. Però entre les persones joves hi ha diferències segons el nivell d’estudis, si treballen o estudien, o segons els seus ingressos. Una persona jove amb estudis primaris, inactiva o amb poca renda és més probable que tingui una baixa capacitació digital.
Aquestes diferències es fan evidents en l’autopercepció de competències digitals més crítiques: com la creació de continguts, la seguretat i el benestar o la resolució de problemes. També es mostren en qüestions com els nivells d’autoconfiança o les percepcions sobre la seva inclusió o exclusió digital.
En aquesta complexitat, cal remarcar que entre les persones joves es manté una bretxa digital de gènere transformada. Si bé hi ha una reducció de l’escletxa pel que fa a l’accés i l’ús de les tecnologies digitals, sí que es destaquen desigualtats entre nois i noies pel que fa a les actituds davant d’aquestes. De mitjana, elles perceben que tenen menys capacitats i habilitats digitals que ells, així com tenen uns menors nivells d’autoconfiança.
Aquesta és la primera investigació a Espanya que demostra l’impacte de les desigualtats socials en la capacitació digital de la població. Els seus resultats agafen com a conclusió que la progressiva transformació digital de la societat amplificarà aquestes desigualtats i a llarg termini pot obrir una bretxa profunda entre la ciutadania.
Necessitem promoure i protegir activament els drets digitals, especialment els d’aquells col·lectius més vulnerables
En la defensa i promoció de les habilitats de les persones joves no podem obviar els impactes dels processos de transformació digital. Per a això és necessari abordar les desigualtats sociodigitals i fer-ho comprenent que no es tracta de qüestions únicament tecnològiques, sinó que es tracta de qüestions estructurals. No només és imprescindible abordar les desigualtats, sinó que necessitem promoure i protegir activament els drets digitals, especialment els d’aquells col·lectius més vulnerables.
