Una caponera és un vehicle de tres rodes que s’utilitza com a mitjà de transport de persones en moltes parts del món. Hi caben fins a cinc persones comptant el conductor i és un recurs molt popular per moure’s entre distàncies no massa llargues. A Nicaragua les caponeres acostumen a estar pintades d’un color vermellós.
Cusmají és una comunitat camperola que pertany al municipi de Palacagüina ubicada a uns 10 kilòmetres del centre del poble. Tot i ser una comunitat petita disposa d’una escola de primària, un escola que proporciona menjar als alumnes, una manera d’assegurar l’educació fins als dotze anys tenint en compte la migradesa de recursos de moltes famílies. Els infants que volen continuar estudiant després de la primària han d’anar a l’institut, a Palacagüina, i per fer-ho han de recórrer la distància que els separa desplaçant-se a peu o en bicicleta per camins de terra. Aquesta dificultat de mobilitat fa que hi hagi alumnes que no continuïn estudiant o que ho facin de manera molt precària.
L’any 2017, un grup de veïnes i veïns de la Floresta, barri ubicat a la Serralada de Collserola, engeguen una acció solidària per aconseguir que durant el curs escolar una caponera reculli cada dia els infants de Cusmají i els porti a l’institut de Palacagüina, i un cop acabada la classe els retorni a la comunitat. Es tractava de facilitar la continuïtat dels estudis, conscients que la formació és una de les millors eines de superació individual i col·lectiva, especialment en contextos amb una economia precària. Les persones que van posar en marxa la iniciativa al barri tenien clar que només podria tenir èxit si s’interpel·lava el conjunt de florestanes i florestans. Partien del convenciment que era un projecte que podia tenir impacte en la vida d’aquells infants i en la de les seves famílies, però alhora també estaven convençudes que una acció solidària com aquesta també ajudava a cohesionar i empoderar les veïnes i veïns de la Floresta.
Ells ho explicaven amb aquestes paraules: “La solidaritat és un dels valors humans més poderosos en tant que es fonamenta en una visió igualitària de les persones. Implica reconèixer els drets dels altres i actuar en conseqüència. La solidaritat, per tant, no és caritat. Davant les ideologies inspirades en principis autoritaris, que centren el seu discurs i la seva acció en la discriminació i la negació dels drets, la solidaritat és l’eina més poderosa per combatre les injustícies i transformar el món. Davant les contradiccions, davant els dubtes, el repte és trobar raons per avançar i rebutjar aquelles altres que ens paralitzen.”
La caponera no és només un mitjà de transport, és una eina de transformació
Set anys després de la posada en marxa del projecte Caponera, nom amb què és conegut a la Floresta, el col·lectiu de persones que el vam posar en marxa continuem alçant la bandera de la solidaritat. Al llarg d’aquests anys hem pogut veure com aquells infants que han continuat els estudis a l’institut de Palacagüina no només ho han fet en unes condicions millors pel que fa a la mobilitat sinó que en alguns casos fins i tot se’ls ha obert l’oportunitat de continuar els seus estudis a la universitat.
Econòmicament el projecte es finança per aportacions de veïnes i veïns que cada any per Nadal participen d’una llumeneta amb productes donats per establiments del barri. Un finançament que es complementa amb aportacions d’un euro mensual recollides a través de la plataforma Teaming, en un projecte que duu per nom: “La Floresta solidària: Projecte Caponera“. Qualsevol ajut és benvingut, podeu fer-ho a través del web: https://www.teaming.net/laflorestasolidariaprojectecaponera.
El pedagog brasiler Paulo Freire defensava que l’educació pot ser una via de canvi, un camí cap a la llibertat per a persones amb pocs recursos, analfabetes, persones que ell denomina excloses i oprimides. Per a nosaltres, florestanes i florestans, la caponera no és només un mitjà de transport, és una eina de transformació. Quan hem hagut d’explicar el projecte Caponera en alguns espais no hem dubtat en fer nostra la màxima que diu que “cal pensar en gran i actuar en petit”, perquè expressa molt bé el sentit de les persones implicades en aquesta iniciativa.
