La seva trajectòria educativa a primària, en molts casos, ja mostra que alguns escolars tenen dificultats per assolir un bon domini de la llengua de transmissió a l’escola, tant a nivell de parla com d’escriptura. A secundària aquestes dificultats d’aprenentatge es mantenen quan no creixen, entre altres causes, per les deficiències que ara com ara mostra aquesta etapa formativa, malgrat els esforços d’alguns professors per millorar la seva situació, tant en el sentit escolar com en general en el formatiu.
Les dificultats d’aquests infants i joves, no solament es deuen a problemàtiques que es viuen en el si de molts dels processos migratoris, també pels obstacles jurídics i socials que els condicionen; per les mancances en els processos d’acollida o bé per les dificultats en aprendre les llengües del país d’arribada, quan la distància entre la llengua d’origen i la del país on viuen és important. Entre totes les altres causes que ara no esmento, vull destacar la fràgil situació econòmica, social, cultural, etc., que viuen algunes de les famílies d’origen estranger i que afecten a molts dels infants i joves. Com últimament s’està repetint, la pobresa cada cop afecta més infants.
Les dificultats d’aquests infants i joves, no solament es deuen a problemàtiques que es viuen en el si de molts dels processos migratoris, també pels obstacles jurídics i socials que els condicionen
Aquestes difícils escolaritzacions les viuen de forma particular les mares que sovint aterren al país on s’estan escolaritzant els seus fills i filles, sense gaire coneixement de les pautes culturals i socials on viuen i en ocasions tampoc de la llengua o llengües de comunicació. Pel que fa als pares, sovint molts d’aquests estan immersos en unes feines i uns horaris que no són compatibles amb els horaris escolars, com molts altres pares, però en aquests casos molts també viuen situacions laborals molt irregulars i inestables. Els pares mantenen un model de paternitat més centrat en l’autoritat que en la cura. Deleguen d’alguna manera la responsabilitat de l’educació diària a les dones. Unes dones que sovint no tenen permís de treball i com he dit, sense prou domini dels costums dominants aquí i carregant els negatius estereotips que sobre elles té la societat en la qual ara viuen. Algunes d’aquestes dones treuen tímidament el cap del seu entorn, ja que no s’atreveixen a trencar una dinàmica que bàsicament se centra a tirar endavant i en sobreviure. Aquesta és l’estabilitat que han aconseguit malgrat les dificultats que viuen. Semblen condemnades a un cert ostracisme i exclusió.
Un bon número d’aquestes dones, per l’experiència que tenim, acostumen a tenir una escassa formació escolar o bé han viscut una escolarització molt deficient. Malgrat o per la mateixa escolarització viscuda, la valoració que fan de l’escola és molt alta i quan parles amb elles sobre l’escolarització dels fills, l’interès per les notes (i per interpretar-les) i pel que aprèn la mainada a l’escola, captiva la seva atenció i la conversa s’allarga a la recerca de saber-ne i entendre més i més sobre l’escola. Mostren una gran adhesió a l’escola (molt al contrari del que avui mostren diverses famílies) però tenen moltes dificultats per entendre què i com s’aprèn a l’escola.
Aquest interès per l’escola té uns clars obstacles, alguns ja els hem esmentat. Cal superar-los i aprofitar l’adhesió a l’escola que mostren algunes dones per facilitar-les la comprensió de la vida escolar i afavorir una millor escolarització dels seus descendents.
Conscients que cal educar per millorar l’escolarització d’infants i adolescents i ajudar les dones, que no ho són, a ser protagonistes de la seva vida, Llagostera Solidària i l’escola Lacustària hem iniciat un procés de mútua col·laboració i suport que està fent els primers passos i que té com a objectiu fer que les dones entenguin què i com ensenya l’escola, partint de les classes per aprendre català a les quals assisteixen una trentena de dones i que organitza Llagostera Solidària. El primer pas ha estat obrir l’escola a les dones un cop a la setmana per fer les classes de català i també per convidar de mica en mica a què el professorat afavoreixi, en diverses activitats escolars, la participació de les dones i, en algunes, que les comparteixen amb l’alumnat i vegin com aquests aprenen.
També estem treballant amb i per a què les dones aportin els seus coneixements i destreses a algunes de les activitats que les mestres impulsen. Un dels resultats immediats és que les dones es veuen valorades, útils i actives en un espai que les acull i que les apropa a l’escola, per millorar la comprensió del que l’escola fa i transmet. Simultàniament, l’alumnat té la possibilitat de veure-les com un referent positiu i, segons el tema de la sessió, sentir que elles també són posseïdores de coneixements. Tornant a la feina que fem amb les dones, també busquem que s’apoderin i que se sentin valorades, escoltades i acompanyades.
L’escola ha de treballar per educar en un sentit ampli
Sabem que el camí iniciat és complex en els seus objectius i també un aprenentatge molt satisfactori per a totes les parts implicades. Molts són els reptes que tenim en el present i en l’horitzó, però situant-nos en l’alumnat, treballar per millorar les trajectòries educatives d’aquests infants i joves és fer un pas per trencar unes dinàmiques que solament fan créixer la idea molt assentada entre l’alumnat, que són dirigits a les aules d’acollida, a vegades per temps molt llarg o a les aules de l’alumnat amb problemes d’aprenentatge, no solament per les seves necessitats educatives, també per entendre’ls com alumnes impossibles.
Quan l’alumnat de les aules d’acollida observa que quasi tots tenen en comú ser immigrants, marroquins o… assumeixen la idea que són dirigits a aquesta tipologia d’aula no per necessitats d’aprenentatge, sinó per ser immigrants o com també he sentit per ser moros. Aquesta situació el que facilita és que ja d’infants o d’adolescents es sentin fora de les xarxes de relació més comunes i que es sentin que no tenen un lloc entre els seus iguals. Una de les conseqüències immediates d’aquesta situació són les conductes disruptives que alguns, quan són adolescents, mostren com a forma de protesta.
Pel que fa al professorat, cal trencar el desconeixement de les situacions i les negatives expectatives que alguns tenen vers aquest l’alumnat i les seves famílies. Unes expectatives que l’únic que aconsegueixen és dificultar encara més les seves trajectòries educatives i facilitar-los l’entrada en l’exclusió, quan no accentuar encara més els obstacles que viuen en la seva difícil situació.
L’escola ha de treballar per educar en un sentit ampli. Un dels aspectes pels quals ha de treballar és per facilitar el sentit de pertinença a la institució i també a la cultura que transmet, tenint en compte que aquesta cultura no solament s’ha de transmetre sinó que també ha de crear-la i recrear-la, tenint en compte que la humanitat està immersa en un continu procés de canvi.
