Aquest és un reportatge publicat a eldiario.es
“Escoles i instituts deixaran de tenir un funcionament democràtic”. Aquesta és, segons la plataforma Ciudadan@s por la Educación Pública, una de les conseqüències de l’aplicació de la reforma educativa que ha dissenyat el ministre Wert. La recentment publicada LOMCE proposa incrementar l’autonomia dels centres docents i, per a això, manté el Consell Escolar com a mecanisme garant de la participació de la comunitat en el control i gestió dels centres. Però el seu paper serà més consultiu que decisori. Alhora, es trasllada una major autonomia de gestió a la direcció del centre. El director proposarà a l’Administració els noms del seu equip directiu i només haurà d’informar prèviament al claustre de professors i al Consell Escolar.
“Fins ara- explica Guadalupe Jover, portaveu de l’esmentada plataforma de defensa de l’escola pública-, el Consell Escolar era l’òrgan col·legiat de govern dels centres. Hi estan representats tots els sectors de la comunitat educativa: professorat, estudiants, famílies i personal d’administració i serveis. Tots plegats participaven en la presa de decisions rellevants, com el projecte educatiu del centre, els criteris d’admissió d’alumnes o la programació general anual”. Des de l’aprovació de la LOMCE al desembre de 2013, “totes les decisions dependran, únicament i exclusivament, del director, que a més no serà ja elegit per la comunitat educativa sinó nomenat a dit per l’Administració. A això és al que anomenen ‘autonomia dels centres'” a la llei Wert, denuncia.
Pel Ministeri d’Educació, l’autonomia econòmica i laboral dels centres té com a conseqüència la qualitat i l’excel·lència. Segons la plataforma Ciudadan@s por la Educación Pública, integrada a la Marea Verda -moviment de defensa de l’educació a Espanya, a diferència de Catalunya, que és groga-, els directors seran “reietons de taifes investits de poders absoluts que no hauran de retre comptes a una comunitat educativa a la qual ja no representen” i “seran ostatges de qui els va nomenar”.
En concret, i segons Jover, podran “definir l”especialització’ del seu centre, un eufemisme que obre les portes a una perillosíssima conversió dels centres en guetos, com el tristament famós institut d’alumnes excel·lents'”. I pel que fa als recursos humans, podran decidir “quin professorat es queda i quin se’n va”, saltant-se “les llistes centralitzades” i, el que li sembla més “inquietant”, gestionaran “l’obtenció de recursos financers complementaris”.
Davant el canvi amb el qual es trobaran a partir de l’aplicació de la LOMCE el proper curs, dos professors amb anys d’experiència en consells escolars enumeren per a eldiario.es les claus del passat i el futur d’aquest organisme.
1. Evitar el pensament únic
“El Consell Escolar és el veritable òrgan de govern d’un centre educatiu perquè en ell hi estan representats tots: equip directiu, professors elegits per votació pels companys de claustre, pares, alumnes, personal administratiu, Ajuntament i l’associació de pares i mares.
És l’únic lloc on el vot compta i té capacitat de decidir, ja que els altres òrgans del centre (la Comissió de Coordinació Pedagògica i el Claustre de Professors) són òrgans consultius i tenen potestat en aspectes didàctics del centre, però les decisions finals, com aprovar la Programació General Anual, els pressupostos o les contractacions de serveis són votats en el Consell Escolar, decidint-se per majoria.
És la forma d’aconseguir, de forma democràtica, el que es consideri millor per al centre sense que es faci allò que pogués ser beneficiós per a uns, però no per a altres, o fins i tot per evitar que s’imposi el pensament o la forma de fer d’algú en concret”, assegura Álvaro Márquez, professor de l’IES La Besana, de Corral d’Almaguer, a Toledo.
2. No hi ha candidats suficients per cobrir les vacants
“En els anys 80, els primers temps de la LODE i la LOGSE, els consells escolars van ser percebuts pels claustres com una ingerència en el funcionament dels centres, sobretot per part dels pares, encara que la majoria dels professors, llavors molt joves, ho van interpretar com una democratització de l’estructura orgànica dels instituts i col·legis. El seu paper era important fins i tot en els nomenaments dels equips directius. També el dels claustres, la pèrdua de protagonisme dels quals ha anat paral·lela a la dels consells”.
“Però hi ha hagut una pèrdua important del grau d’implicació. Així, no és estrany que en les convocatòries d’eleccions per a la renovació dels seus components no hi hagi candidats suficients per cobrir les vacants. Això es deu no a una manca de compromís dels pares, professors i alumnes, sinó al desencant amb la situació de l’ensenyament públic i a la sensació que les decisions que de veritat influeixen en el funcionament dels centres les prenen persones alienes a ells i en despatxos molt allunyats de la realitat de l’ensenyament. I demostrant, per cert, un grau d’incompetència sorprenent moltes vegades”, explica Juan Diego Acevedo, professor de l’IES Parque de Lisboa d’Alcorcón, a Madrid.
3. Els directors, nomenats a dit
“Amb el pretext de la ‘professionalització’ dels equips directius, la situació és tal que els candidats a directors dels instituts poden procedir, normalment, de fora dels claustres, sense tenir coneixement d’ells, i són nomenats per l’Administració entre els candidats valorats en un concurs, per una comissió de la qual formen part membres del claustre però majoritàriament persones alienes al centre. La realitat és que cada vegada en més col·legis i instituts, davant la falta de candidats, els directors són nomenats a dit per part de la Conselleria d’Educació [de Madrid]”.
“Davant d’aquesta situació, i vist com se la juguen els nostres polítics, les conseqüències de la LOMCE en aquest sentit no seran altres que la creació de sucursals de la Conselleria gens crítiques amb les seves decisions polítiques. Això crearà encara més desencís en el professorat, cada vegada més desincentivat, i que no podrà sentir-se valorat en el seu treball. Em temo que molts, per primera vegada, sentirem que tenim caps en lloc de companys a les direccions dels centres”, es lamenta Juan Diego Acevedo.
4. Els equips directius es podrien fer i desfer al seu gust
“Si el Consell deixa de ser vinculant, pot ser perillós. Es podria aprovar la Programació General Anual del centre sense comptar-hi. Si s’inclogués, imaginem, alguna activitat el contingut del qual fos dubtós, per feixista, homòfob, xenòfob, masclista o qualsevol una altra cosa, i l’equip directiu tingués aquest poder, podria fer-ho si volgués, sense oposició.
També podrien aprovar mesures disciplinàries sense el consens de la comunitat educativa. Si els equips directius poguessin fer i desfer al seu antull, podrien exercir la seva influència per a certs contractes que crec que no es treuen com a oferta pública perquè no arriben al mínim exigit: com els serveis informàtics, de subministraments, jardineria…”, diu Juan Diego Acevedo.
5. Reunions que només ratifiquen les decisions del director
“El funcionament dels consells escolars es veuria millorat si la renovació dels seus components es fes cada dos o tres anys en lloc dels quatre actuals. Això dinamitzaria les reunions i suposaria l’aportació d’idees noves. D’altra banda, de vegades les reunions només serveixen per ratificar o aprovar decisions que ja estan preses per les direccions dels centres. Caldria aconseguir que les aportacions dels components dels consells s’assumissin en el funcionament dels centres”, recomana Juan Diego Acevedo.
