Francesc Imbernón és catedràtic de Pedagogia de la Universitat de Barcelona
Aquest dies s’està analitzant el Projecte de reial decret que estableix el currículum bàsic de l’Educació Primària, de l’Educació Secundària Obligatòria i del Batxillerat que proposa el Ministeri d’Educació de l’Estat en aplicació de la LOMCE tant criticada. L’anàlisi del voluminós currículum ens porta a veure’l des de tres punts de vista: l’absència, la prescripció i l’arbitrarietat.
En primer lloc la mirada des de l’absència ens porta a observar que, malgrat les seves 1094 pàgines, el currículum presenta moltes absències d’assignatures fonamentals per l’educació integral de l’alumnat, com l’educació per la ciutadania o l’ètica a l’ESO. La filosofia passa a optativa, hi ha menys tecnologia i ciències del món contemporani, i es redueix la plàstica, la música, etc. Es perd tot el que és educació artística, educació física i formació humana no religiosa. I la denominació de les assignatures es com retrocedir en el temps: geografia, història, naturals, socials… I això passa perquè es dona prioritat a les àrees instrumentals que mesura l’informe PISA (bé, per algunes conselleres autonòmiques “Trepitja”). I atenció! Desapareixen les vuit competències que s’han anant treballant els darrers anys, que ara queden en dos: “comunicació lingüística, i competències en matemàtiques, ciència i tecnologia i enginyeria, que es consideren prioritàries de cara al desenvolupament de l’alumnat i a la seva capacitat de desenvolupar-se al món del coneixement i la tecnologia (sic)”. I apareix molt sovint la paraula que li agrada a la LOMCE: foment de l’esperit emprenedor. Hem d’educar emprenedors: no importen els seus valors humans sinó la capacitat d’entendre l’economia i el mercat.
La mirada de la prescripció ens ve a dir que es regula quasi tot en les àrees del currículum proposades pel Ministeri. Un currículum de més de 1000 pàgines seria impensable en altres països quan amb poques pàgines ens donen instruccions per acabar d’elaborar-lo en la descentralització i les escoles. Es torna al curriculum tancat -tancadíssim!-. Tot és prescriptiu, i es detallen tant les àrees que és impossible que l’alumnat pugui aprendre tot el que diu.
I la darrera mirada es l’arbitrarietat. En aquest currículum varia el concepte de competència. Sí que es parla de competències, que el text equipara a capacitats, amb el que ha costat conèixer les diferències entre els diversos conceptes educatius. Però atenció! Hi ha un afegit que les considera “com a complement al tradicional aprenentatge de continguts”, i això vol dir que el currículum es torna a redactar en base a continguts i les competències són un complement. Després veiem que segons el text les competències no són sinó la capacitat per aplicar continguts. Ara s’entén! S’ha acabat l’ensenyament basat en competències. Ara son continguts, criteris d’avaluació i estàndards d’aprenentatge (un concepte més llatinoamericà que no nostre i que diu clarament que s’avaluarà a les proves). Han guanyat els que volien tornar als continguts. Tornem als “coneixements, habilitats, destreses i actituds” -que es la definició de continguts que dóna el text- o “conceptes, procediments i actituds” -que apareix en la definició de criteris d’avaluació-. Ara ja no hi haurà excusa per ensenyar els continguts com tota la vida. I això comportarà una metodologia molt coneguda basada en la repetició i memorització. I diu el text que volen canviar l’educació per la metodologia. Sí que canviarà però cap endarrere. I ja no vull entrar en alguns continguts en moltes de les assignatures que són, a vegades, surrealistes.
