Un 60% dels professors universitaris consulten la Viquipèdia en el seu dia a dia, segons un estudi presentat aquest dimecres per un grup d’investigadors de l’IN3, un grup de recerca de la UOC sobre internet. Les dades es basen en les respostes de 913 professors de la UPF i, sobretot, de la UOC. “Són usuaris tan intensius com els estudiants però no ho diuen públicament”, explica Eduard Aibar, responsable del projecte. “Els professors pensen que l’utilitzen però que els seus col·legues no ho fan i no hi ha un ús públic”.
L’investigador assegura que aquesta situació no es dóna per la qualitat dels continguts, que els professors consideren en general positius, sinó per una qüestió de prestigi i confiança en l’enciclopèdia lliure. “La majoria no coneixen molt bé com funciona la Viquipèdia i no saben com es filtren els continguts o com és el procés d’edició i això genera desconfiança”, remarca. Per altra banda, afegeix que “altres enciclopèdies sempre han tingut un origen proper al món acadèmic, però la Viquipèdia no, i això se suma a la desconfiança”.
El 52,5% dels enquestats consideren que aquesta eina no està ben vista entre els seus col·legues i només un 13,7% assegura que sí que ho està. Tampoc és habitual citar la Viquipèdia en treballs acadèmics. “El que hem trobat en el sector cultural és que funciona per un sistema d’aprovació, que les coses s’accepten quan les recomana algú en qui confies, i hem trobat que en el sector acadèmic això és molt més fort”, explica Àlex Hinojo, que treballa per Amical Wikimedia promovent la Viquipèdia entre la societat catalana.
No obstant, Hinojo es mostra optimista. “Ara estem enmig d’un procés, però d’aquí a un parell d’anys la situació serà molt millor, perquè és el que ha passat amb els museus, on fins fa poc ningú volia sentir a parlar de la Viquipèdia i ara tothom hi treballa”, diu.
Compartir el coneixement
Eduard Aibar remarca que la Viquipèdia és “el canal de comunicació pública més important en temes científics”. “Està clarament mostrat en les enquestes que actualment la font principal d’informació científica és internet, i dins internet la més important és la Viquipèdia, que sol ser la primera entrada als cercadors”, explica.
Lamenta que els acadèmics no siguin conscients d’aquest fet i no hi aportin els seus coneixements. Tot i que un 85% del professorat es mostra favorable a compartir continguts acadèmics a internet –i en un 77% dels casos fins i tot més enllà de revistes acadèmiques–, només un 13,5% dels que han contestat l’enquesta tenen un usuari registrat per editar la Viquipèdia, tot i que es tracta d’una xifra molt superior a la mitja de la societat catalana.
Possibilitats per a la docència
El 46% dels professors enquestats consideren que aquesta plataforma és útil per a la docència, però en canvi només un 9,3% la fan servir amb aquest objectiu. Aibar apunta, però, que en la majoria de casos l’ús no és en activitats docents sinó previ, per preparar les classes.
El seu grup de recerca va contactar amb 52 professors d’universitats d’arreu del món per conèixer amb més detall l’ús que en feien en la docència. “Fan activitats que en la seva majoria consisteixen en millorar o crear entrades de l’àmbit temàtic de l’assignatura amb la feina que fan els estudiants”, explica l’investigador.
“En el cas de la UOC, per exemple, han fitxat recentment el que es diu un viquipedista resident, que ajudarà els professors a posar continguts que derivin de la seva feina a la Viquipèdia i a planificar activitats docents amb la Viquipèdia”, afegeix Aibar.
Hinojo destaca que la Viquipèdia en català és una de les cinc edicions que són referents a nivell de projectes educatius, amb les activitats que impulsen des d’Amical, i afegeix que actualment treballen per explicar les seves bones pràctiques en una manual que està elaborant la Fundació Wikimedia.
