Actualitat

Gomendio planteja canviar beques per préstecs quan Espanya és dels països europeus amb menys ajuts

La secretària d’Estat d’Educació, Formació Professional i Universitats Montserrat Gomendio ha plantejat aquest divendres que potser el sistema de beques universitàries hauria de passar a un sistema de préstecs i que la finançament universitari hauria de tenir un component privat més gran.

Gomendio atribueix la proposta al fet que el nombre d’estudiants universitaris ha crescut exponencialment en els darrers anys i assegura que el sistema de beques suposa un cost “molt elevat”. En un esmorzar informatiu de la tribuna Fòrum Europa, la secretària s’ha preguntat si ha de seguir un model on els estudiants reben quantitats importants de diners que no han de retornar.

Gomendio ha plantejat l’exemple del sistema universitari britànic, on els estudiants que reben préstecs per a l’estudi han de començar a tornar els diners un cop trobin una feina que els hi reporti més de 21.000 lliures a l’any. No obstant, la secretària només té en compte un de tants exemples existents en el continent europeu.

Els préstecs universitaris són poc habituals a Europa

L’Observatori del Sistema Universitari (OSU) publica dades sobre els sistemes de beques, préstecs i ajuts a l’estudi a Europa on mostra que dels 38 països i regions analitzats només dos tenen un sistema de préstecs i no de beques: Islandia i Montenegro. En el cas del Regne Unit, que apuntava Gomendio, conviuen les beques i els préstecs.

Espanya es troba en el terç de països amb preus més elevats. Com més alts són els preus, més baix sol ser el nombre d’estudiants que els paguen, però Espanya –amb un 70% d’estudiants que paguen els preus de matrícula– i el Regne Unit –amb un 100%– són l’excepció a aquesta norma.

A més a més, tot i que al 71% de països estudiats s’ofereixen préstecs per a l’estudi, el nombre d’estudiants que els demanen és baix. Varia entre el 0,01% de la Bèlgica francòfona o el 0,1% de França fins al 5% de Lituània i l’11% de Letònia, amb l’excepció de Dinamarca, on els demanen el 50%, tot i que tots tenen una beca d’ajuda a l’estudi en funció de la seva renda.

Els països amb més beques són els que tenen estudis gratuïts

Pel que fa a les beques, els països que més en concedeixen i amb imports més alts són aquells on els estudis són gratuïts. En aquests casos es tracten de beques salaris, que pretenen compensar el cost d’oportunitat que tenen aquelles persones que necessiten treballar i d’altra manera no podrien dedicar-se als estudis.

L’actual govern espanyol ha afegit al sistema de beques el criteri acadèmic, on els estudiants necessiten assolir una nota mínima per optar a beca. No obstant, les beques concedides estrictament per criteris de mèrits acadèmics són minoritàries a Europa, ja que existeixen a tan sols 12 països o regions i es concedeixen a percentatges molt petits d’estudiants. La combinació de criteris econòmics i acadèmics per a la concessió de beques del tipus que existeix a Espanya, és encara més minoritària, ja que sols es dóna en 5 estats: Bulgària, Croàcia, Irlanda, Itàlia i Espanya.

Un país amb menys ajuts

A Espanya, l’import mitjà de les beques porta tres anys caient: de 3.190 euros el curs 2011-12, a 3.102 el 2012-13 i 2.824 euros el 2013-14. El percentatge d’estudiants que gaudeix d’una beca d’un tipus o altre és del  27%. Estan notablement per sota dels països que més beques donen i se’n beneficia un nombre més baix d’estudiants.

A més a més, hi ha una mancança absoluta d’altres tipus d’ajuts. La majoria dels països on el preu dels estudis existeix, tot i ser baix, compensen l’esforç de les famílies mitjançant reducció d’impostos (típicament generalitzats), subsidis (normalment, en funció de la renda) o ambdues mesures. Com més alts són els preus, menys compensacions existeixen. Espanya no disposa ni de deduccions a l’IRPF ni de subsidis destinats a les famílies amb fills que estudien a la universitat.