Diverses organitzacions estudiantils celebren aquest dijous una jornada de vaga per fer front al 3+2. L’aprovació el passat 30 de gener del decret que obre la porta a la creació de graus de tres anys ha aglutinat un moviment estudiantil en què alguns portaven ja algun temps anunciant amb temor aquesta reforma. Aquest matí molts campus s’han despertat amb l’activitat paral·litzada, i per les 12 h hi ha prevista una manifestació al centre de Barcelona.
Tot i que la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE) va acordar una moratòria al canvi de sistema fins el 2016, els estudiants no en tenen prou amb això i reclamen la derogació del decret. D’entrada, la decisió final sobre la implantació d’aquest model, està en mans de cada universitat. “Per això adrecem la vaga als mateixos rectorats dels Països Catalans, perquè s’oposin al model i demanin la retirada del decret”, explica Mercè Amich, portaveu nacional del SEPC, que ha ocupat rectorats arreu aquest dimecres.
Des de la ciutat de València, Jordi Caparròs, del BEA, afegeix que “es diu que cada universitat pot fer la seva tria, però la realitat és que si una universitat aplica un grau de tres anys qualsevol altra universitat o els seus estudiants estaran en desavantatge”.
La realitat a cada lloc és molt diversa. “Per exemple a la Universitat de València o la de Girona es van posicionar de seguida contra el decret, però en canvi a la UPF s’ha ocupat el rectorat i tot i així no s’ha aconseguit un posicionament contundent”, lamenta Amich des d’aquest campus.
Caparròs recorda que la UV ha estat “la primera universitat de l’Estat espanyol en demanar el derogament de la llei”, des del Claustre i des del Consell de Govern. “En un principi molta gent no sabia què era el 3+2, però des de l’assemblea general d’estudiants de la UV s’ha informat molt, i després la comunitat universitària, al Claustre i al Consell de Govern, ens hem posicionat en contra”, explica.
A mig matí, la secretaria d’Universitats de la Generalitat ha emès un comunicat en el qual assegura que “l’activitat acadèmica a les aules s’està desenvolupant amb normalitat amb algunes excepcions”. Això sí, ha admès la paral·lització de diverses facultats de la UAB, dels campus de Poblenou i Ciutadella de la UPF, de la facultat de lletres de la UdG i d’Història i Filosofia de la UB, així com a l’edifici històric.
Després d’un matí d’aturades i piquets en les diverses facultats han tingut lloc les manifestacions a les principals ciutats de Catalunya, País Valencià i illes Balears. A Barcelona milers d’estudiants han avançat rere pancartes que demanaven la retirada del 3+2.
Força renovada
Mercè Amich assegura que confien que la vaga i la manifestació d’aquest dijous tinguin una participació més elevada que les darreres mobilitzacions estudiantils. “La gent té por sobretot per la qüestió econòmica”, apunta Caparrós. Un curs de màster, l’etapa que, segons els estudiants, s’haurà de cursar per tenir una formació equivalent a l’actual, tenen preus molt més elevats que els graus –perquè així ho marca la llei.
A excepció dels màsters que habiliten per a l’exercici d’una professió regulada, que són més econòmics, a Catalunya un curs de màster pot arribar a costar 3.952 euros. La legislació catalana estableix la possibilitat que el Consell Social d’una universitat pugui establir bonificacions i baixar el preu fins els 2.766. Al País Valencià un curs de màster costa 2.772, i alguns màsters públics tenen preus especials que superen aquesta xifra. A les Illes Balears, tot i tenir preus més moderats, un curs de màster costa a l’estudiant entre 1.592 i 2.000 euros.
En el cas de Catalunya, el Govern ha arribat a proposar solucions salomòniques com establir el preu del primer curs de màster al mateix nivell que el del grau. La realitat, però, és que la llei no ho permet. Com explica el professor Albert Corominas en un article a El Diari de l’Educació, “la llei de 2012 estableix que els preus del grau han de cobrir entre un 15 i un 25 % del cost i els dels màsters de professions no regulades, entre un 40 i un 50 %. Per tant l’equiparació de preus només seria possible si es modifiqués la llei o si les comunitats autònomes decidissin saltar-se-la, coses ambdues impensables ara mateix”.
Preocupacions més enllà dels preus
A la preocupació econòmica, Caparrós afegeix que “la gent també té por a enfrontar-se a un nou canvi de pla d’estudis, amb què la gent que fa primer o segon podria veure afectades les seves expectatives”. La reforma, que s’esperava que s’apliqués amb el procés de Bolonya, ha esperat en un calaix per presentar-se pocs anys després de la implantació dels graus.
“Volem fer notar que el 3+2 no s’està aplicant com una mesura aïllada, sinó que tenint en compte el context actual d’augment de preus i precarització fa encara més passos cap a l’elitització de la universitat”, remarca Mercè Amich.
