Una de les propostes educatives més exitosa i alhora més complexa és l’escolarització compartida de l’alumnat amb diversos problemes de salut mental.
Però aquesta escolarització compartida té una dimensió imprescindible que sovint és difícil d’executar: l’acompanyament. Això també comporta desenvolupar una funció poc dimensionada dels professionals de l’educació que passem a esdevenir suport i sosteniment, en el temps, dels nois i noies que acompanyem.
Per fer l’acompanyament de l’alumnat que comparteix Hospital de Dia i centre educatiu, a part de la imprescindible coordinació, de debò, entre professionals, necessita d’uns relació construïda a través d’un bon vincle, amb els nostres joves.
Saber com ha anat cada dia que van a l’institut, quines necessitats tenen, quines alegries, quines dificultats, com han viscut un fet, … pot esperar al proper dia que assisteixen a l’hospital o bé es pot fer de manera més immediata a través d’una eina d’ús quotidià: el mòbil.
Des de l’aula del nostre Hospital acompanyem els nois i noies a través d’una App que combina compartir tasques, treballs, “deures”, amb la comunicació de missatges que acaben generant un “estar al costat” virtualment. La immediatesa de la comunicació genera noves possibilitats que apuntalen els febles processos de reinserció d’aquests nois i noies. No supleixen la comunicació i l’acompanyament cara a cara, però permeten transicions que a vegades podrien portar a abandonaments o problematitzacions, així com calmar ansietats.
Una nova aplicació doncs en seguiment educatiu, molt útil i pràctica. Cal però que democratitzem aquestes eines i no generem escletxes digitals que acaben essent socials.
