Mariano Rajoy ha destituït a José Ignacio Wert al capdavant del ministeri d’Educació, que passarà a ser encapçalat pel fins ara secretari d’Estat d’Afers Europeus Íñigo Méndez de Vigo. Ell marxa, però deixa enrere algunes de les reformes més polèmiques dels quatre anys de PP, com són la LOMCE o la reforma del 3+2 a les universitats. Però a més deixa un llegat de sortides de to i frases desafortunades que, amb tot plegat, l’han conduït a ser el ministre més mal valorat de Rajoy. Afirmacions sonades com la d'”espanyolitzar els nens catalans” fan que siguin pocs els que el trobin a faltar a partir d’ara.
1. “El nostre interès és espanyolitzar els nens catalans”
La frase que més indignació ha suscitat a aquesta banda de l’Ebre. La que va encendre bona part de la societat catalana. (Vídeo: Europa Press)
2. El castellà, perseguit com el català durant el franquisme
És probablement la darrera astracanada de Wert com a ministre, i casualment aquesta no la va dir en públic, sinó que la va caçar un periodista amb la seva gravadora en una conversa amb la premsa als passadissos del Congrés. El diari Ara va tenir accés a l’afirmació íntegra, que és la següent:
Els periodistes demanen a Wert per si pot detallar una de les seves intervencions fetes just abans a la sala, i els respon que el que volia dir “era que la situació del castellà en el sistema d’ensenyament limitat a un ús no vehicular, és a dir com qualsevol llengua estrangera, era comparable a la situació del català en aquestes èpoques que els agrada tant recordar”. Un periodista li respon: “gravem-ho, fes-nos el tall [de veu]”, però Wert s’hi nega i sentencia: “Us creieu que vaig néixer ahir, o què?”
3. L'”adoctrinament” a Educació per la Ciutadania que mai va existir
L’Educació per a la Ciutadania, assignatura eliminada per Wert, contenia, segons el ministre, “una càrrega d’adoctrinament”. En una entrevista a la Cadena SER, Wert va llegir un fragment per demostrar que aquest suposat adoctrinament als llibres de text. “Els capitalisme és un tren sense frens que accelera cada vegada més i avança sens dubte cap a l’abisme”, llegia, “el socialisme és l’única esperança que li queda a la humanitat per parar els peus al capitalisme”, continuava…
Però l’ara exministre es va oblidar de fer un petit aclariment. Les cites no eren de cap llibre de text, sinó d’un llibre d’assaig de l’editorial AKAL, tal com va recollir la Cadena SER unes hores després.
4. El 15-M, “papilla d’anarco-comunisme illetrat”
Les perles de Wert no van arribar amb el seu nomenament com a ministre, sinó que ja abans n’havia deixat anar unes quantes. Potser una de les més agosarades es troben en l’anàlisi que va fer del 15-M en un article al diariosur.es, el 19 de juny de 2011.
“L’únic que han deixat clar [els activistes] són les coses que no els agraden. En cambi, no està clar per què no els agrada, què proposen per canviar-ho i com pensen fer-ho. Però el poc que diuen sobre el per què dels mals -tothom menys ells té la culpa-, el què dels remeis –una papilla d’anarco-comunisme illetrat– i el com -de moment, ocupant l’espai públic i hostigant els representant democràticament elegits- ens porta a una bona pregunta: qui són els indignats? quina és la seva patent de legitimació? per què -a part del soroll que fan i els inconvenients que causen- se’ls ha d’atendre?”
La paradoxa és que Wert marxa just quan molts dels activistes sorgits d’aquell moviment entren ara a les institucions.
5. Lluitar contra la repetició i l’abandonament, de paraula
Aquesta no és una frase, en són unes quantes. Més aviat es tracta de la seva tendència a dir una cosa i fer-ne un altre. En un reportatge ja fa uns mesos vam assenyalar les sis contradiccions del ministre. Promeses com treballar per competències, combatre la xacra de les repeticions, lluitar contra l’abandonament prematur o cedir autonomia als centres han omplert els seus discursos, però no les seves polítiques.
6. Els nens de les Illes, “hostatges” de la vaga
La vaga educativa més llarga i intensa que mai s’hagi produït a l’Estat espanyol, la de les Illes Balears el setembre del 2013, va quedar reduïda a una “estratègia” de “contingut polític” que, a sobre, feia hostatges els nens.
https://youtu.be/r12ZTHRARSg
7. “La selectivitat no funciona perquè la passen el 94% dels alumnes”
Un dels llegats de Wert, la LOMCE, suposen l’eliminació de la selectivitat, les proves d’accés a la universitat, d’aquí a dos cursos. El seu objectiu és substituir aquests exàmens, d’una banda, amb una revàlida a final de Batxillerat -sense la qual no es podrà obtenir el títol-, i de l’altra, amb el foment entre les facultats de proves d’accés concretes als estudiants. El que sobta és un dels arguments que ha utilitzat per criticar la selectivitat: “La selectivitat no funciona perquè la passen el 94% dels alumnes”.
Claudi Alsina, responsable de les PAU a Catalunya, explicava en una entrevista a El Diari de l’Educació que l’objectiu de les PAU no és seleccionar els alumnes, sinó ordenar-ne l’accés a la universitat. De manera que l’alt percentatge d’aprovació no hauria de preocupar el Govern, sinó tot al contrari.
8. ‘Malgastar’ els diners amb estudiants universitaris
Seria complicat fer un recull de les afirmacions de Wert relacionades amb l’accés als estudis superiors i el seu cost. Des del ministeri ja han manifestat en nombroses ocasions que consideren “insostenible” el model de finançament actual, construït al voltant del pressupost públic i les aportacions, en menor mesura, dels estudiants a través de les taxes. Tot i així, en deixem aquí una petita mostra, recollida per eldiario.es: “No estem per gastar 4.000 milions en estudiants que deixen la carrera a mitges”, o “els universitaris que no arribin al 6,5 de mitjana potser haurien d’estudiar una altra cosa”, afirmava en relació al requisit imposat d’aconseguir almenys aquesta nota per optar a rebre una beca. “S’hauria d’inculcar als alumnes universitaris que no pensin només a estudiar el que els agrada, (…) sinó que pensin en termes de necessitats i de la seva possible empleabilitat”, o en relació a les famílies que no tenen recursos per afrontar les taxes: “No tenir recursos (…) què vol dir, que no es volen dedicar a això en detriment d’altres possibilitats d’utilitzar els recursos en altres coses”.
