Actualitat

Guia breu per llegir els programes electorals del 27-S en clau educativa

La meitat de la població considera que els programes electorals influeixen en el seu vot. Ara bé, només el 38% se’ls llegeix sempre. Un 40%, de vegades. La resta, mai, segons una enquesta elaborada per l’empresa Sigma Dos sobre programes electorals. Si ets dels que no s’entreté gaire en repassar els compromisos electoral dels partits, però tanmateix t’interessa l’educació, aquest és el teu article. Ens hem llegit els programes electorals de totes les formacions perquè no ho hagis de fer tu, i te’n destaquem les propostes més rellevants en matèria educativa.

Garantir l’accés a les escoles bressol a totes les famílies, lluitar contra la pobresa infantil amb diverses prestacions o reduir els preus de les taxes universitàries són propostes que apareixen en quasi tots els programes electorals. La facilitat amb què alguns partits fan promeses –alguns en contra de polítiques que han dut a terme mentre han governat, com PP, PSC o els integrants de Junts pel Sí– fa que aquest article estigui subjecte a la validesa que els partits estan disposats a donar als seus compromisos. També dificulta l’anàlisi el fet que aquestes eleccions hagin estat considerades com a plebiscitàries, sobretot per part de Junts pel Sí, que emmarca les seves polítiques en la creació d’un nou Estat.

(Per llegir totes les propostes, aquí podeu trobar sencers els programes de Junts pel Sí, PSC, Catalunya Sí que es Pot, PP, Ciutadans, la CUP i Unió.)

Junts pel Sí. La particularitat d’aquesta candidatura fa que no només desplegui una àmplia llista de promeses en matèria educativa –com és habitual en la resta de partits–, sinó que a més recull novetats destacades pel que fa a les anomenades estructures d’Estat. Anuncia la creació d’un sistema integrat de gestió de beques –ara les centralitza el ministeri– tot afegint que el seu pressupost se situarà “en un nivell destacat” entre els països de l’OCDE. En el mateix capítol, promet regular el procediment per expedir títols acadèmics, que per ara també és competència de l’Estat.

Pel que fa a les polítiques, Junts pel Sí enceta l’apartat d’ensenyament defensant l’impuls d’una “educació competencial” i la Llei d’Educació de Catalunya (LEC) com a marc per garantir-la. Aposta per arribar el 6% del PIB en inversió en educació –compromís que ja és present a la LEC tot i que actualment es manté per sota del 4%–. Promet impulsar programes de formació per als mestres i destinar, “quan la situació pressupostària ho permeti”, partides suficients per recuperar les condicions salarials dels mestres; a més, prometen partides extraordinàries per a beques menjador, per a l’escola inclusiva i per sostenir les escoles bressol municipals, durant la crisi finançades pes les diputacions.

Partit dels Socialistes de Catalunya. Entre les propostes dels socialistes destaquen la recuperació de la sisena hora –compensació horària de la pública respecte de la concertada que va ser eliminada l’any 2011– i la retirada del finançament a les escoles que segreguen per sexe –amb l’entrada en vigor de la LOMCE el PSC ja va anunciar que esmenaria la llei catalana, impulsada per ells mateixos, per eliminar aquestes ajudes–. En contra del que estableix la llei Wert, el partir liderat per Miquel Iceta aposta per dotar de més presència a les AMPA als centres. També promet que totes les beques menjador que s’atorguin seran del 100%. En l’àmbit de l’educació infantil, es compromet a “buscar vies de finançament” que permetin la universalització de l’accés a l’escola bressol (actualment un 36% d’infants de 0 a 3 anys estan escolaritzats).

Per últim, dediquen un capítol a l’educació “per a una societat digital”: hi inclouen des de garantir l’accés a internet als infants d’entorns empobrits fins a crear una assignatura de programació.

Catalunya Sí que es Pot. La confluència entre ICV, Podem i EUiA aposta d’entrada per un Pla de Rescat Ciutadà que inclou, entre altres mesures, una prestació universal de 100 euros mensuals per fill a càrrec, en un programa que, segons ells, s’iniciarà “progressivament” fins a suposar 1.668 milions d’euros. També es compromet a recuperar les plantilles de personal, l’horari lectiu dels mestres i la inversió en finançament a escoles bressol del curs 2009-2010, així com eliminar els concerts a escoles que segreguen per sexe o per motius econòmics. De fet, al llarg del programa especifiquen que crearan una comissió per abolir progressivament els concerts amb la integració “voluntària i negociada” dels centres privats-concertats en la xarxa pública. Quant a les beques, promet garantir la cobertura d’ajudes al menjador escolar: destaca la voluntat de recuperar aquest servei als centres de Secundària.

CSQEP promet paral·litzar l’aplicació de la LOMCE –objectiu que, en la seva totalitat, no ha aconseguit cap de les comunitats autònomes que s’hi oposen– i aposta per una nova llei d’educació de Catalunya que superi l’actual, “en especial” pel que fa als decrets de direccions i d’autonomia de centres. També defensa una major participació dels Consells Escolars perquè siguin “veritables eines de presa de decisions”.

Partit Popular de Catalunya. Vuit de les deu primeres promeses electorals del PP comencen amb un “si tens fills…”, ja que els populars solen apelar al valor de famílies en els seus programes. Així doncs, “si tens fills”, el PP et promet, entre altres mesures, l’augment de desgravacions en el tram d’IRPF, un ensenyament públic trilingüe, programes d’ajuda a l’excel·lència –destaca un “Batxillerat de l’Excel·lència– o fins i tot un “canal” per denunciar “qualsevol tipus d’adoctrinament” a les aules.

Els populars també recullen propostes d’ajuda la infància. “Destinarem 88 milions d’eiros per a finançar places públiques i concertades per a nens de 0 a 3 anys […] fins a garantir-ne la universalització”, apunten, i afegeixen que, per a les famílies amb fills d’aquesta edat, es facilitarà una “prestació universal per fill a càrrec”, una decisió que contrasta amb la política del Govern del PP a Madrid de mantenir una ajuda de 24 euros mensuals només per a famílies pobres, una prestació considerada irrisòria per la majoria de partits. Pel que fa a la universitat, prometen rebaixar un 30% el preu de les matrícules.

Ciutadans. La mesura estrella que C’s ha aconseguit situar en l’agenda mediàtica és l’accés gratuït als llibres de text, proposta que també recullen altres formacions, amb la creació en paral·lel d’un banc de materials educatius reciclats. En la seva política d’ajudes a les famílies, ressalta una prestació per fill a càrrec de 1.000 euros a l’any –similar a la de formacions ja citades– i la creació de places públiques i concertades d’escoles bressol per garantir-ne la universalitat. Una altra mesura destacada és incentivar que les empreses adaptin els seus horaris als escolars per fomentar la conciliació familiar.

Quan a les promeses estrictament educatives, Ciutadans recupera una vegada més la seva aposta per un ensenyament trilingüe (40% per a català i castellà i 20% per a l’anglès). El partit dedica un capítol important a la rendició de comptes: entre altres mesures, aposta per donar més pes als directors a l’hora d’avaluar els mestres o a lligar els resultats dels alumnes a recompenses per als docents –un model similar al nord-americà, tot i que amb alguns matisos–.

Candidatura d’Unitat Popular. Probablement la proposta que diferencia la CUP de la resta de formacions és la seva adhesió a la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per una nova llei d’educació, que defensa un sistema educatiu que garanteixi la gratuïtat en totes les seves etapes i un procés progressiu de retirada de concerts educatius, amb la integració al sistema públic de totes les escoles concertades que ho vulguin.

La CUP també defensa “desobeir” la LOMCE i, d’acord amb el procés d’independència pel qual aboga, aposta per impulsar un debat “públic i obert” durant el “procés constituent popular” per decidir com ha de ser el model educatiu en la República catalana.

Unió Democràtica de Catalunya. Unió ha centrat bona part de la seva campanya electoral en reivindicar la família com a “pilar fonamental sobre el qual se sustenta la societat”. Al seu programa aposta per ajudar pares i mares reforçant programes per pal·liar la pobresa infantil, garantir una alimentació saludable o l’accés a les activitats extraescolars, mesures sense concretar gaire que recullen també la majoria de partits. També defensen “la millora dels concerts educatius” -garantint que les quotes de les famílies disminueixin-, i l’extensió del model de concertació a les escoles bressol.

La formació democristiana, que defensa la LEC i promet oposar-se a la LOMCE, aposta per combatre el fracàs escolar a través d’un programa especial destinat a adolescents de 12 a 17 anys i recuperar el finançament de les escoles bressol anterior a la crisi. Pel que fa al professorat, promet un model de contractació que flexibilitzi “les estructures docents i la selecció del professorat” per fomentar, segons defensen, la mobilitat i l’excel·lència. Per acabar, dediquen un capítol sencer a l’ensenyament religiós, que volen que sigui obligatori perquè “la ignorància en matèria religiosa”, diuen, “és un dèficit que cal combatre”.