Una amiga mestra informava via Twitter dies enrere d’una acció per a incorporar la tecnologia mòbil a les classes[1]. Ben provocativament, li vaig enviar aquest missatge: “Dilema, debat: dominar la tecnologia o que la tecnologia ens domini, ens controli, ens robotitzi i ens aprimi la llibertat”.
De fet, ja fa anys que estem amb aquest fecund debat. Les noves tecnologies sempre s’han anat incorporant als processos d’ensenyament, des de les tauletes de cera fins als mòbils i les tauletes digitals o altres enginys informàtics, passant al llarg de la història per la invenció portentosa de la impremta i la possibilitat de reproduir en sèrie textos i imatges (dibuixos gravats)!
Naturalment que “viure d’esquena a la tecnologia és contraproduent per avançar”. Cal que totes –quan dic totes és totes– les aules comptin amb recursos de noves tecnologies digitals actualitzats i que tots els docents tinguin l’oportunitat de formar-s’hi.
Estem immersos en un món hipertecnològic. Hem d’entomar aquesta pressió consumista tecnològica –amb enormes interessos econòmics al darrera–, sí, però críticament. I per a això hem de tenir molt en compte el gruix de les experiències d’alumnes i mestres. Certament, “tot té els seus riscos, no només la tecnologia. No se’n pot fer demagògia. Cal tenir clar l’ús” –de la tecnologia digital en aquest cas–.
Des de veus vinculades a lobbies com la Fundació Mobile World Capital Barcelona [2], se’ns proposa, com una autèntica “revolució del sistema educatiu” una “reformulació de la manera d’ensenyar”, que implica no tan sols “que els alumnes puguin utilitzar smartphones i tauletes a les aules, sinó també que els professors tinguin a la seva disposició eines més versàtils a l’hora d’impartir els continguts, al marge de la ben coneguda pissarra, els llibres de text o el projector”.
Totalment d’acord que s’ha de treballar per a un ús dels avanços tecnològics “que garanteixi la qualitat de la vida”. Ara bé: totes les masses piquen. Trec d’un compte d’un tuitaire amant de les tecnologies digitals una recomanació: a infants i adolescents no se’ls han de proposar mai programes de violència online ni de pornografia. De videojocs en poden fer ús –mitja hora al dia– a partir dels 13 anys. Dispositius portàtils: cap fins als 13 anys –des d’aquesta edat, en poden fer ús dues hores màxim al dia–…
En el fons, es tracta de dominar la tecnologia o que la tecnologia ens domini, ens controli, ens robotitzi i ens aprimi la llibertat.
El rovell de l’ou, el quid de la qüestió, és si les noves tecnologies digitals poden agreujar els problemes que ha de resoldre l’educació, bo i creant-ne de nous, o bé poden ajudar a resoldre’ls. Anem a pams: l’escola ha d’ajudar l’infant a entendre el món –tecnològic– que l’envolta, a no ser víctima d’ell.
L’entorn digital permet un accés molt fàcil a tota mena d’informacions, moltes d’elles espúries, mer soroll, si no pura escombraria. La funció pedagògica és acompanyar l’infant a fer bona tria.
L’entorn digital hiper-consumista empeny a executar, aplicar, no a crear ni a entendre el perquè dels programes. La funció pedagògica és ajudar a crear i a entendre el perquè dels programes.
L’entorn digital fa anar molt depressa: es volen –es proposen– resultats immediats, no hi ha espai per a la reflexió ni per al debat crític. La funció pedagògica és fer reflexionar i enfortir el sentit crític i el pensament i voluntat lliures.
L’entorn digital, mogut per grans interessos econòmics i polítics, crea una bretxa digital entre els que saben i els que no, entre unes elits que dominen les tecnologies i cuinen la informació, i uns súbdits més o menys subtilment manipulats. La funció pedagògica és revertir aquest fet i fer de la comunicació digital un auxiliar de la democràcia, creant una veritable república escolar.
En definitiva, les noves tecnologies digitals són una eina. Una eina que s’ha de posar al servei del projecte educatiu. Vaja, aquest és el meu punt de vista.
—
[1] [ article Cristina Hernández 30.09.2015, sobre el programa educatiu Toolbox mSchoools de la Fundació Mobile World Capital Barcelona: http: // mwcb.at/ 1j0rXps]. La Fundació Mobile World Capital Barcelona, formada el 13 març 2012, té al seu patronat, entre altres organismes, la Fira de Barcelona i GSMA – entitat que representa els interessos de més de 800 operadores i més de 200 empreses de l'”ecosistema mòbil” de tot el món.
[2] Veure l’anterior referència.
