El curs ja ha començat i l’ambient s’ha començat a omplir de tresors produïts en les ments de nens i nenes. Vet aquí el resultat d’una particular cacera de pensaments pretesament puerils, a vegades autocrítics, sovint il·luminadors. Amb el permís de la comissió Delors.
Ser un nen
El més difícil de ser un nen és que t’has de comportar com si no ho fossis.
La confiança
Estic esperant el dia que em facin fer un dibuix per expressar la confiança en els altres, perquè ja el tinc clar: dibuixaré la tanca del pati de l’escola, i a veure què me’n diuen.
El menjador
Jo he vist molts dibuixos animats. Tothom pot adonar-se’n, sobretot al menjador de l’escola, quan clavo la forquilla a l’esquena d’un bistec i amb veu de mil homes dic: “No et moguis, miserable!”.
Els exàmens
Quan arribin els exàmens… (Potser, pensant-ho millor, la parauleta examen no hauria de sortir convidada en aquest pensament).
Les mates
Sovint, quan la mestra es pensa que tinc dos sumands dins el cap i n’espera un resultat, jo esbufego darrere un munt de nombres que fan tombarelles.
El somni
M’agradaria que la mare i el pare tinguessin un somni: que en sortir de la feina, haguessin d’anar a classe d’anglès, tots els dilluns i dimecres. I que els dimarts i dijous, haguessin d’anar a música. I que els divendres, en sortir de la feina, els entaforessin al fons del cotxe per passar-hi mig cap de setmana. I, sobretot, m’agradaria que quan es despertessin se’n recordessin de tot.
La rutina
Voldria saber com puc fer que el Tribunal Internacional de la Hàia s’assabenti que a les 9 tinc mates; a 2/4 d’11, treva; a les 11, llengua; a les 12, educació física; a la 1, armistici; a les 3, socials; a les 4, tutoria; i a les 5… capitulació.
El berenar
Quan era més petit i els entrepans no eren organolèptics; la taronjada, glùcids; la llet, proteïnes; i podia viure sense sentir a parlar de lípids, aminoàcids i valors vitamínics… els berenars eren molt més gustosos.
Els núvols
Si jo fos un fabricant de núvols, en faria que fossin com en Gandalf, i com en Harry Potter, i com en John Silver, i com la Matilda, i com en Mowgli, i com en Phileas Fogg, i com en Massagran, i com en Tom Sawyer… I els faria desfilar davant la finestra de la classe, com a mínim, un parell de cops al dia.
Estar malalt
Quan estàs malalt i truquen a casa i et vénen a buscar, i la mare o el pare et pregunten “que et fa mal el coll?”, la mestra no hauria de contestar “sí”.
El gat
Hi ha un gat que sovint s’ajeu damunt la teulada de la fàbrica abandonada que hi ha davant l’escola. Per la finestra, puc veure com es llepa les potes i s’arrauleix al sol. A vegades, jo sóc el gat. M’estiro i d’un salt surto per la finestra de la classe, i en un moment sóc dins seu, prenent el sol. Tothom sap que sóc així, però ara ja no se’m nota tant, perquè m’he fet gran i ja només sóc un nen que intenta que no el descobreixin si algú el fa enfadar i li creixen les ungles.
La classe
A vegades, quan sóc a classe, penso que m’agradaria viure en un món pacífic i net. I llavors, sempre em quedo mirant les vint closques que tinc al davant, cadascuna d’un color, que comencen a enlairar-se com globus, i sento el soroll que fan els refrescs que cauen dins dels gots, i el cruixir de les patates fregides, i la música que surt de no se sap on. I m’agradaria que res de tot això canviï. Bé, una cosa sí: que quan acabi la festa, no me n’hagi d’anar a casa corrents a fer els deures.
Addenda
Ah, i l’escola inclusiva, quan?
