Opinió

Sessions d’avaluació: Una mirada per acompanyar l’aprenentatge

L’avaluació no ha de servir per tancar etapes, sinó per obrir oportunitats: passar del “què ha après” al “què pot arribar a  fer i aprendre i com”, acompanyant  el seu creixement amb objectius a curt i a llarg termini.

Quan es viuen amb aquesta mirada, les reunions deixen de ser un tràmit i esdevenen un acte col·lectiu de cura i aprenentatge.

La realitat del dia a dia és complexa i exigent: el temps és limitat i no sempre és fàcil aconseguir la profunditat que aquest espai hauria de merèixer.

Per això, cal cuidar-ne la idiosincràsia i entendre les trobades com una part d’un procés continu d’observació, reflexió i millora, més que no pas com un moment aïllat, un final, un moment per retre comptes.

Com a grup de treball (Avaluar per Aprendre) compartim, algunes reflexions, orientacions i dinàmiques que poden ajudar a fer que siguin més útils, fluides i constructives. Petits canvis per posar el focus en l’essencial: comprendre per poder acompanyar millor cada alumne en el seu procés d’aprenentatge, ajudar-lo a avançar i fer visible aquest camí a les famílies, com a aliades indispensables en el creixement dels infants i joves.

1. Centrar la mirada en el que importa

Ser capaços de mantenir el diàleg centrat en el procés d’aprenentatge i el creixement personal és un repte i una oportunitat.
De vegades, la conversa pot derivar cap a aspectes anecdòtics o circumstancials, però quan recuperem el fil en l’essencial, la trobada adquireix un altre sentit: la mirada es fa més profunda, el diàleg més autèntic i les decisions més coherents amb la nostra responsabilitat d’educar.
Això ens demana una actitud oberta i compromesa, pròpia de la mentalitat de creixement: comprendre que tots —alumnes i docents— estem en procés i podem aprendre dels errors i dels encerts.

2. Donar sentit al funcionament de les sessions: l’abans, el durant i el després

Per tal que les sessions siguin útils i transformadores, cal estructurar-les com un cicle que connecta tres moments:

ABANS

• Preparar la mirada col·lectiva utilitzant una plantilla breu amb la informació central que voldríem compartir a la reunió.
• Centrar-se en els objectius d’aprenentatge (sabers, actituds i competències) més que en els continguts.
• Imaginar el sentit de la trobada: què volem comprendre i com podem ajudar a créixer cada alumne. Evitem sentències que jutgen el treball fet fins al moment, i animem-nos a donar continuïtat a l’aprenentatge de cada alumne/a.

DURANT

• Garantir una dinàmica d’escolta ordenada i respectuosa (ex.: primer els especialistes, després el tutor/a).
• Fomentar la conversa en indicadors competencials compartits —autonomia, participació, regulació emocional, persistència, cooperació, etc.—.
• Aportar evidències i exemples reals, fugint del judici i centrant-nos en el progrés i el potencial.
• Ser conscients de quan no tenim prou informació i mostrar humilitat per aprendre plegats.

Preguntes guia:

• Què ha après i com ha evolucionat aquest alumne?
• Quina és la causa del que observem i no només el símptoma?
• Quin petit pas pot fer ell/a per avançar? Quin podem fer nosaltres com a equip?
• Com l’acompanyarem i com revisarem el procés?
• Quins compromisos acordem amb l’alumne/a, la família, i l’escola?

Propostes d’aportacions:

• El xxx o la xxx ha avançat en aquest aspecte, tot i que ha de treballar en això altre…
• Podem ajudar el xxx en aquest aspecte i això ho podem fer en aquest xxx espai…
• El missatge que volem transmetre en l’informe és:
  • objectius del trimestre
  • avenços generats
  • en què podem millorar (escola, família, alumne/a)
  • com ho podem fer (accions concretes que es proposen)

DESPRÉS (pot ser en la sessió següent  o en moments més quotidians com les tutories)

• Recollir els acords i compromisos en un document breu, viu i compartit, fent constar qui liderarà (es farà responsable) de cada acció.
• Revisar periòdicament les accions acordades i el seu impacte.
• Aprendre de l’experiència, anotant: què ha funcionat, què podem millorar i què hem après com a equip docent.
  Així, l’avaluació es converteix en un procés cíclic de millora i d’aprenentatge compartit, coherent amb la mentalitat de creixement.

3. Del cas individual a la mirada sistèmica

Hi ha casos que requereixen una intervenció més específica que la que pot oferir la comissió. En aquestes situacions, el tutor o tutora, l’equip d’orientació i l’equip directiu treballen conjuntament per valorar el cas i donar la millor resposta educativa possible.
En tot cas, el tutor o tutora pot informar breument de les actuacions previstes per assegurar una mirada compartida.

La comissió ha de mantenir el focus en el conjunt del grup, garantint una mirada global i coherent.

4. Reduir la fragmentació i potenciar el vincle

Quan un mateix grup té massa docents, és difícil mantenir una percepció holística sobre l’alumnat.
Per això, alguns centres opten per agrupaments per àmbits, reduint el nombre de professors que intervenen en un mateix grup, especialment a l’ESO.
Això facilita:

• Una mirada més personalitzada i coherent sobre els processos d’aprenentatge.
• Més continuïtat educativa i un treball d’equip més àgil.

A més, cada cop més centres incorporen la tutoria personal, on cada docent acompanya un petit nombre d’alumnes de manera continuada, de forma que cada docent és tutor personal d’un grup petit d’alumnes i cada alumne té un tutor personal a qui referir-se (que no ha de ser el tutor de classe).

Aquesta figura:

• Fa seguiment del progrés i del benestar de l’alumne.
• Manté el vincle amb les famílies.
• Aporta a les sessions una mirada integral.

Aquest model reforça la cultura de centre, la corresponsabilitat i el sentit comunitari de la tasca educativa, tot situant el creixement personal de cada alumne al centre.

5. Una oportunitat per aprendre junts

Quan les sessions d’avaluació esdevenen espais de comprensió i decisió col·lectiva, deixen de ser un tràmit i es converteixen en una oportunitat per aprendre junts —docents i alumnes—.
Cada reunió pot ser una invitació a mirar amb confiança el potencial de cadascú, creure en la millora i aprendre del camí compartit.

6. Més enllà de les sessions al final de cada trimestre.

Si l’objectiu és regular l’aprenentatge i no només “tancar notes”, el final de trimestre, segurament no és el millor moment per realitzar-les les sessions d’avaluació.

Sota una mirada formativa, es proposa dur a terme trobades d’avaluació periòdiques, concretes i breus, no lligades a unes notes finals de trimestre que en un marc d’avaluació continuada tenen poc sentit, que  afavoreixen un ritme més humà i sostenible per als docents.

……………………

Les sessions d’avaluació haurien de ser un espai i un temps de conversa ordenada i amb sentit, on es comparteixen vivències i impressions fonamentades en evidències, es prenen decisions i s’acorden actuacions.

Un espai per fer un seguiment respectuós i continu, més coordinat i menys concentrat en un únic moment; menys compartimentat i més compartit.

Un espai on es construeixi un llenguatge comú, rigorós i positiu, orientat a comprendre millor què passa, què necessita cada alumne i com podem ajudar-lo a avançar.

En definitiva, un temps al servei de què realment importa: afavorir l’aprenentatge i el creixement de cada infant i jove.

(Si les sessions d’avaluació no ajuden a entendre millor l’alumnat… potser no són ben bé sessions d’avaluació, sinó només reunions de notes).

Aquest article és fruit del treball del Grup de treball d’Avaluar per Aprendre de l’Associació de Mestres Rosa Sensat