L’avaluació no ha de servir per tancar etapes, sinó per obrir oportunitats: passar del “què ha après” al “què pot arribar a fer i aprendre i com”, acompanyant el seu creixement amb objectius a curt i a llarg termini. Quan es viuen amb aquesta mirada, les reunions deixen de ser un tràmit i esdevenen un acte col·lectiu de cura i aprenentatge. La realitat del dia a dia és complexa i exigent: el temps és limitat i no sempre és fàcil aconseguir la profunditat que aquest espai hauria de merèixer. Per això, cal cuidar-ne la idiosincràsia i entendre les trobades com una…
Llegir més