La davallada demogràfica ha donat treva a les escoles catalanes. El curs vinent hi haurà un volum d’alumnat nou a P-3 similar al del curs vinent, de manera que la Generalitat no tancarà línies de forma significativa, tal com havia fet en els últims anys. De cara al curs 2017-2018 s’ofertaran 77.220 places a l’inici d’Infantil (1.280 més que el curs anterior), motiu pel qual, almenys a la preinscripció, hi haurà 99 grups més d’aquest curs (la pública en guanyaria 100 i la concertada en perdria 1). Amb tot, a Catalunya s’obriran el setembre vinent set escoles –sis a Barcelona ciutat– i vuit instituts, a més de la creació de sis insituts-escola.
Les noves escoles es concentraran principalment a Barcelona, on ja l’any passat es va detectar un augment important de la demanda en centres públics. Es crearan Eixample 1 –la que s’ubicarà a la presó Model–, Eixample 2, Cartagena, Gràcia, Anglesola (Les Corts) i Flor de Maig (Sant Martí). L’altra escola nova fora de la capital serà una de molt reclamada per les famílies, a Montgat. Pel que fa als instituts, se’n obriran vuit: a Alplicat, Badalona, Barcelona, Manresa, Mont-Roig del Camp, Palau-solità i Plegamans i Viladecans. La mala notícia és que del conjunt de nous centres, en total onze s’emplaçaran en barracons.
L’altra novetat serà la posada en marxa de sis instituts-escola a Barcelona (Antaviana, El Til·ler i Trinitat Nova), Gavà, Lleida i Tarragona. En la majoria de casos es tracta d’escoles ja en funcionament on s’hi afegiran ensenyaments de Secundària. No s’ha d’oblidar que la població d’ESO segueix creixent com: el curs vinent entraran uns 72.200 joves a Primer, 2.000 més que el passat. Una tendència que ha provocat denúncies de massificació en alguns instituts. Aquesta vegada s’ofertaran 95 grups de Primer d’ESO més que el curs passat.
Aquestes novetats les ha anunciat la consellera d’Ensenyament, Meritxell Ruiz, en la roda de premsa anual per explicar els detalls de les preinscripcions, el període per a les quals serà enguany del 23 de març al 4 d’abril (el de matrícules, del 12 al 16 de juny). La consellera ha subratllat que, per segon any consecutiu, s’ofertaran moltes més places de les necessàries (5.000 més que el número d’infants al padró) per evitar modificacions de línies que condicionin la tria d’escola de les famílies.
L’increment de 99 grups de P-3 respecte al curs anterior, tanmateix, no suposa que cap grup s’acabi tancant. És la xifra diferencial de grups que s’obren i es tanquen. Així, ja està previst eliminar dues línies públiques, a Sant Vicenç de Castellet i Collbató, i és probable que hi hagi més casos un cop es coneguin les preferències de les famílies. La pugna contra el tancament de línies ha estat una lluita constant de la comunitat educativa, que ha aconseguit l’alineament del Parlament.
Distribució de l’alumnat contra la segregació
Ruiz ha posat de manifest també els que vol que siguin els primers passos de la seva Administració per reduir la segregació escolar, és a dir, les greus desigualtats que afecten el sistema educatiu català, amb centres que concentren un alumnat amb dificultats d’aprenentatge i problemes econòmics molt superior al que els pertocaria per població. En aquest sentit, ha anunciat que treballaran perquè el denominat alumnat amb necessitats educatives específiques es distribueixi de forma equitativa en tots els centres, cosa que ja consta a la llei d’educació.
Ho faran a partir de l’acord a què van arribar amb les federacions de municipis. “Cada població té la seva realitat, però el que és cert que als municipis on es treballa per aconseguir aquesta distribució, es fa; hem d’aconseguir que siguin tots”, ha expressat la consellera, que no ha especificat de moment si hi haurà més diners destinats a transport escolar o al finançament addicional per a les concertades que assumeixen molt volum d’aquest alumnat (6,6 milions d’euros anuals).
Sí que ha expressat que es potenciarà la coordinació entre les escoles i els serveis socials i les llars d’infants per detectar els alumnes amb necessitats educatives específiques abans de l’escolarització, i que s’acompanyarà les seves famílies amb entrevistes personalitzades.
Una altra mesura llargament reclamada pels centres d’alta complexitat serà que deixaran d’assumir més matrícula viva que la resta. Aquests centres, per les seves característiques, omplien fins ara menys places de les que ofertaven, motiu pel qual durant el curs l’Administració els enviava els alumnes que entren nous al sistema, el que s’anomena matrícula viva. A partir d’ara, Ruiz s’ha compromès a que l’assumpció d’aquest alumnat recaigui de forma equitativa en tots els centres.
A això se li suma que tots els centres d’alta complexitat tindran l’any vinent ràtios més baixes. A Primària –ja passava ara– mantindran els 22 alumnes per aula, i a Secundària tindran 27 estudiants per classe com a màxim.
