Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
El curs vinent es tancaran menys grups de P-3 dels previstos entre els centres públics, i més entre els concertats. Si la consellera d’Ensenyament, Meritxell Ruiz, va anunciar al mes de març que s’eliminarien 64 unitats del primer curs d’infantil a l’escola pública, el més probable és que en siguin 54. Per contra, si es calculava una reducció d’uns 40 grups en escoles concertades, la xifra rondarà les 60 unitats. Aquestes són, segons Ensenyament, dades provisionals que es concretaran amb la publicació de l’oferta final el proper 17 de maig.
La proporció de famílies que han sol·licitat escola pública respecte de la concertada és de dos a un, segons ha expressat el director general de centres públics, Lluís Baulenas. “Estem contents, valorem positivament que la gent marqui amb confiança l’escola pública a l’hora de fer la sol·licitud”, ha celebrat. A diferència de cursos anteriors, aquesta vegada Ensenyament va optar per garantir una oferta de places molt superior a la demanda –5.823 més de les que preveia el padró–, i això s’ha acabat traduïnt en una major demanda de places públiques.
El proper curs 2016-2017 el sistema educatiu viurà la davallada demogràfica més pronunciada de les últimes dècades pel que fa alumnes que han d’entrar a P-3. En concret, començaran la seva vida escolar uns 7.330 nens i nenes menys que el curs passat (un 5,4%). Ensenyament reivindica que si s’atengués només a la caiguda demogràfica, tenint en compte que les ràtios a Infantil són de 25 alumnes per classe, s’haurien d’haver tancat més de 100 unitats de centres públics, però celebren que la seva gestió acabarà per reduir els tancaments a quasi la meitat (54).
Baulenas ha explicat alguns canvis en els criteris de programació d’unitats que ho han permès. Un d’ells és el compromís d’Ensenyament de mantenir una ràtio d’un màxim de 22 alumnes en les escoles d’entorns més desfavorits, les anomenades d’alta complexitat. 145 del total de 183 escoles d’aquest perfil s’han acollit a la mesura. Una altra dels criteris ha estat mantenir en alguns casos –quan no hi ha acord amb el municipi– ràtios de fins a 16 alumnes per classe si l’escola té dues línies o de 12 o menys si l’escola és d’una sola línia.
La variació de l’oferta pública de places de P-3 ha estat molt desigual en funció del territori. A les delegacions territorials de Girona i el Vallès-Maresme s’hi hauran d’obrir cinc i quatre unitats més de les previstes abans de les preinscripcions. Però el cas més destacat és el de la ciutat de Barcelona, on ha quedat demostrat que hi ha una oferta pública molt inferior a la requerida per les famílies. De fet, malgrat la caiguda demogràfica, la demanda pública ha augmentat un 1,4% més que el curs passat, i el Consorci d’Educació de Barcelona haurà d’habilitar 8 unitats de P-3 més de les planejades abans de les preinscripcions.
Aquest canvi de tendència –en cursos anteriors se suprimien més unitats de la pública que de la concertada– no satisfà, tanmateix, els sindicats de professors, que aquest dilluns han considerat “insuficient” la notícia difosa per Ensenyament. En una convocatòria unitària per anunciar mobilitzacions en els propers dies, els sindicats han aprofitat per valorar que els canvis en la supressió de grups de P-3 si de cas responen a les queixes de la societat i a les mobilitzacions de les comunitats educatives locals en els últims mesos.
El Diari de l’Educació, 2025