Anàlisi

Per què l’escola pública perd pes davant la concertada?

En un context de davallada demogràfica en què cada any hi ha menys alumnes a infantil, de quina manera s’han de distribuir les places? Quins són els criteris a seguir per no augmentar les desigualtats entre centres i alumnat? Aquestes són algunes de les preguntes que es planteja l’estudi El pes de l’escola pública, d’Equitat.org, que analitza la situació i indica que el model de concerts actual agreujarà el retrocés de l’escola pública: afirma que, si no es prenen noves mesures, en sis anys l’eliminació de línies a infantil recaurà sobretot en l’escola pública.

L’estudi s’ha fet a municipis catalans de més de 10.000 places que tenen xarxa pública i concertada per a infants de tres anys (Infantil 3). Entre les dades més destacades figura que el 42% de les places a I3 són concertades, mentre que fa deu anys ho eren el 40,5%. Aquest percentatge que pot semblar petit, afegeix l’informe, és una tendència que marca la pèrdua de pes de l’escola pública per una manca de planificació.

Què diu la norma

Hi ha diferents motius que expliquen aquestes xifres. Una és que, si bé a Catalunya hi ha un Decret d’Admissió per garantir una escolarització equilibrada, el règim de concerts continua regulat per un decret de l’any 1993, anterior a la Llei d’Educació de Catalunya (LEC, el Pacte contra la Segregació i el Decret d’Admissió). “Aquesta distància normativa fa que el Govern no disposi encara d’un marc prou clar per ordenar tota l’oferta finançada amb fons públics amb criteris equivalents”, assegura l’anàlisi.

Així, hi ha diferències, per exemple, en les reduccions de ràtios inicials. En els últims cursos, la pública manté una mitjana de menys de 19 places per grup a I3, mentre que la concertada continua oferint 21,6 i, fins i tot, un 20% dels centres concertats té una ràtio màxima de 25 alumnes.

Planificació

La reducció de ràtios només s’ha aplicat de manera obligatòria a la pública; per això, des d’Equitat.org reclamen que hi hagi criteris comuns i transparents perquè hi hagi un equilibri entre les dues xarxes. I és que aquests desajustos poden influir en la tria de les famílies a l’hora de fer la preinscripció en un centre o un altre: si hi ha més places a la concertada que a la pública, poden optar per la primera per assegurar-la.

“La planificació educativa no és només decidir quantes places calen, sinó quin sistema educatiu volem per als pròxims anys”, indica l’autora de l’informe, María Segurola. “No calen grans inversions, però sí valentia política”, afegeix, “perquè quan d’aquí a una dècada mirem enrere, podem tenir una xarxa més segregada i desequilibrada per no haver pres les decisions que ja sabem que cal prendre”.

L’escola concertada petita, en risc

Aquest model de planificació també actua en contra d’una part del sector concertat, aquell que té una línia i baixa demanda, i que no pot competir amb els centres més grans, amb el risc de perdre el concert si no hi ha prou infants, ja que han d’assolir un mínim de 14 alumnes per mantenir la unitat concertada.

En aquest context, el Departament d’Educació i Formació Professional ha aprovat una partida de 390 milions d’euros fins al 2030 per millorar el finançament dels centres concertats, amb l’objectiu de corregir una part de l’infrafinançament cap a aquest sector, però l’entitat alerta que no hi ha prou mesures per garantir una equitat real i argumenta que la davallada de la natalitat fa reduir les places, però el marc normatiu actual carrega l’ajust sobre la pública.

Poc control

L’estudi indica que aquest augment del finançament del mòdul de concert no s’acompanya de mecanismes d’auditoria sobre el copagament de les famílies ni d’una diferenciació clara entre els centres que assumeixen compromisos de corresponsabilitat i els que mantenen quotes elevades, de manera que l’increment pot tenir efectes regressius: sense controls efectius, determinats centres poden acumular més finançament públic mantenint alhora ingressos privats significatius.

Places vacants

Una altra dada rellevant de l’anàlisi és que, en deu anys, la demanda d’I3 ha baixat un 32%, mentre que el sistema manté un 10% de places vacants. Després de les assignacions, gairebé una de cada deu places d’I3 queda vacant als municipis de més de 10.000 habitants amb centres públics i concertats: el curs 2025/2026, les vacants representen el 9,8% de l’oferta, i hi ha municipis on l’excés de places és encara més intens.  

L’excepció de Barcelona

En l’oferta inicial d’I3 el curs 2026/27, en 73 dels 94 municipis de més de 10.000 habitants amb oferta dual a I3, l’escola pública ha perdut pes.

Barcelona, que concentra el 19% de les places públiques dels municipis estudiats, és una de les poques ciutats on l’escola pública sí ha guanyat pes, en part gràcies a una planificació que ha suposat la incorporació de centres a la xarxa pública i l’equiparació de ràtios entre titularitats.

Alumnat amb necessitats especials

Pel que fa a la reserva de places per a l’alumnat en situació de vulnerabilitat (NESE), la pública matricula un 39% i la concertada un 23% en els nivells inicials. Com que les reserves de places NESE són nominals i la pública té menys alumnes per grup, amb aquest sistema la pública té una proporció més gran d’aquests estudiants.

Pel que fa a les motxilles econòmiques, que són ajuts que reben els centres per a les famílies amb menys recursos, aquest curs s’aplica un increment per a la concertada que no es dona a la pública.

Tancament de línies i centres

Les mateixes dades alerten que, amb els criteris actuals, es troben en risc de tancament 42 centres concertats (un 8,5% del sector en els municipis amb oferta dual) i 69 centres públics (un 7,8%). El model actual, en què la supressió d’un grup concertat es produeix quan ja no s’omple, un cop passada la preinscripció, penalitza especialment els centres petits i amb menys capacitat d’atracció, que han de competir per una demanda cada cop més escassa amb centres més grans i amb més recursos.

La majoria de la reducció de grups concertats en l’oferta inicial d’I3 des del curs 2017/2018 es deu al tancament o al pas a la xarxa pública de centres amb baixa demanda sostinguda. Fins a la preinscripció 2026/2027, han desaparegut 30 escoles concertades, que han reduït en 36 el nombre de grups concertats: 14 han tancat definitivament —totes d’una línia i gairebé totes amb baixa demanda sostinguda—, 12 han passat a la xarxa pública, 3 s’han integrat en altres escoles i una ha passat a la xarxa privada.

Tot i això, la xarxa pública ha perdut més places d’I3 per la reducció de ràtios, que s’ha aplicat de manera obligatòria i pràcticament universal a la xarxa pública a partir de la preinscripció 2022/2023. Des de llavors, gairebé la totalitat dels centres públics d’I3 s’han situat per sota dels 20 alumnes per grup. A la concertada, en canvi, aquesta reducció no ha estat obligatòria, sinó voluntària, i s’ha aplicat de manera molt desigual.

La supressió de línies ha afectat proporcionalment més la xarxa concertada: entre 2017/2018 i 2026/2027 el sector ha perdut un 5,5% dels seus grups, principalment per no renovació d’alguna unitat i pel tancament de centres sencers per baixa demanda. La pública, en el mateix període, ha perdut un 2,2%, ja que el tancament d’unes línies s’ha compensat amb l’obertura d’altres, de manera que el volum total d’unitats ha variat menys.

Estudiants que arriben durant tot l’any

I quins efectes té això sobre la matrícula viva, és a dir, alumnat que arriba a mig curs? La pública n’absorbeix més, justament en una època en què hi ha més pressió migratòria i hi ha més famílies que arriben quan ja han començat les classes.

Amb ràtios inicials més baixes, els centres públics són els que disposen de més marge per ampliar les places a mig curs.  Per exemple, si hi ha 20 alumnes en un grup públic i 24 en un de concertat, les persones que arriben un cop començades les classes tindran més números d’anar a la pública perquè hi ha més marge. Això pot funcionar com un mecanisme involuntari de concentració d’alumnat d’incorporació tardana que, majoritàriament, té un perfil d’origen estranger i amb vulnerabilitat econòmica.

L’entitat posa de manifest l’esforç de molts centres concentrats per abaixar ràtios i reduir la segregació escolar, però també remarca que això no hauria de formar part de la bona voluntat de les direccions, sinó d’una planificació més equilibrada i justa.

Mesures

Aquesta combinació de decisions polítiques, destaca Segurola, “pot inclinar la tria d’una part de les famílies que opten per centres on tenen més opcions d’entrar”. “Enfortir les diferències entre xarxes dificulta una bona planificació i debilita la lluita contra la segregació, imprescindible per a la cohesió social. No podem renunciar a aquest objectiu enmig de baixos resultats educatius i d’un creixement dels extremismes”, destaca Segurola.

Equitat.org demana regular tota l’oferta sostinguda amb fons públics abans de la propera preinscripció, i insta el Departament d’Educació a aprovar el decret de concerts, equiparar ràtios, suprimir grups que generin sobreoferta també a la concertada i garantir una educació sense pagament de quotes.