El Nacho Caballero feia vint anys que treballava a la mateixa empresa quan va néixer el seu primer fill, el 2014. A la baixa de paternitat, aleshores de quinze dies, li va sumar una altra quinzena de vacances que havia reservat per al moment. “Van començar a dir-me que no podia fer això, que no havia avisat amb temps. Jo havia seguit el sistema de sempre”.
Dos anys més tard, amb l’arribada del seu segon fill, va repetir. “Fins i tot vaig avisar per escrit. Tampoc no va agradar. Em van començar a posar en una situació complicada, vaig passar d’estar ben considerat a mal. Et van deixant de banda”. Llavors, va arribar la gota que va fer vessar el got. En Nacho va decidir agafar l’hora de lactància perquè la seva parella no l’anava a utilitzar. “Se’m va retreure en una reunió. Jo vaig deixar clar que no renunciaria als meus drets”. La situació es va resoldre amb un acomiadament.
L’experiència que va viure Nacho sol estar protagonitzada per dones: són elles les que agafen en una aclaparant majoria de casos les mesures de conciliació en forma de reduccions de jornada, hores de lactància o excedències. No obstant això, la irrupció d’una generació d’homes més preocupats per exercir una paternitat activa i compartir les cures fa que alguns comencin a sofrir algunes de les penalitzacions associades a la maternitat.
“En aquesta casa sempre hi ha hagut un equilibri, ja n’hi havia abans dels fills. Ara, per exemple, la meva parella té una incorporació al treball més intensa i sóc jo el que està de guàrdia. Si cal portar-los al metge, per exemple, ho faig jo. Com dic, em van fer triar entre la bossa o la vida i vaig triar la vida, els meus fills”, resumeix Nacho.
Un estudi recent de la Universitat Autònoma de Madrid mostra que tan sols el 7% dels pares assumeix alguna de les setmanes transferibles del permís de paternitat. El 20% de les mares s’acull a la reducció de jornada enfront del 2% dels pares. Pel que fa a les excedències, els nombres són semblants: el 10% de les mares enfront de l’1% dels pares.
El psicòleg Javier de Domingo creu que, en termes de paternitat i cures, “les coses estan millor que mai”. “Però és que estaven tan malament… que fer un pas ja sembla molt. Hi ha un despertar de la paternitat, però la realitat ens mostra un problema molt greu: no vivim en igualtat, l’home s’ha incorporat a algunes tasques però no és suficient, i això trigarà a canviar”, diu.
Aquest terapeuta va crear el projecte Si los hombres hablasen a través del qual va formar grups d’homes per parlar de la masculinitat i la paternitat. “Els homes parlem però moltes vegades de les coses equivocades. Si parléssim de com construir consciència, responsabilitat, respecte, amor, equitat, les coses canviarien”, assegura.
Amb tres fills, ell mateix tracta de passar dels pensaments a l’acció. La seva parella i ell es reparteixen els dies de treball i cures de forma equitativa perquè sempre hi hagi un dels dos amb els nens. “Hi ha molt filòsof de saló, però és que després cal posar-ho en pràctica. El problema és que encara som pocs i sembla que som herois, i no és així”, diu en Javier. Els més perillosos, comenta, “som els progres, perquè creiem que tan sols per això ja tenim la feina feta però després perpetuem rols que a sobre no assumim”. Quan els homes assumeixen permisos i mesures de conciliació, reflexiona Javier, se n’adonen dels obstacles que impliquen per a les dones.
També l’Eduardo Martínez va veure que la seva empresa li rescindia el contracte després de plantejar la possibilitat de flexibilitzar la seva jornada. Acabava de divorciar-se i volia veure als seus tres fills amb freqüència. “L’empresa em deia que o tenia jornada completa o jornada parcial, que no hi havia forma de flexibilitzar horaris i que el problema era meu. Els vaig dir que si demanava reducció de jornada, tenia protecció legal”, resumeix. Uns dies després es va assabentar que la seva relació laboral havia acabat a través d’un burofax urgent: “No vaig pensar que arribarien a això”.
No era la primera vegada que l’Eduardo adaptava la seva ocupació a les cures. Durant un any va estar en excedència per tenir cura de fill i va canviar el seu horari per poder recollir-los del col·legi. “Treballa a l’Administració i no va haver-hi problemes”, recorda. Eduardo critica la passivitat dels poders públics per garantir una autèntica conciliació. “Es deixa en mans d’una sentència posterior, i molta gent no s’atreveix a anar als tribunals. No hi ha una actitud proactiva”.
L’estudi de la Universitat Autònoma conclou que l’evidència empírica assenyala que l’ús dels permisos de paternitat augmenta la implicació dels homes en la cura, “la qual cosa mostra que són una eina eficaç en la persecució de la igualtat de gènere”. En aquest sentit, els investigadors consideren que l’ampliació del permís a un mes que ha entrat en vigor aquest any és insuficient “perquè no fomenta el seu ús quan la mare es reincorpora al treball i perquè és poc temps per aconseguir una socialització més efectiva en la cura del bebè”.
Un acomiadament viral
L’acomiadament fa uns mesos de l’Adrián Cordellat es va fer viral. En un post al seu blog l’Adrián narrava com l’organització per la qual treballava com a cap de premsa el va acomiadar poques hores després de demanar una reducció de jornada per cuidar la seva filla. “Ja sabia que podia causar problemes, però no sabia fins a quin punt i no volia renunciar als meus drets. A una companya li va passar un any abans quan va demanar una reducció d’una hora al dia. Jo volia sortir abans per poder recollir a la meva filla al col·legi”. La petició de l’Adrián va posar nerviosos als seus caps i unes hores després li comunicaven el seu acomiadament per burofax.
Amb tot a favor seu, va acudir als tribunals. L’empresa li va oferir un acord econòmic per no arribar a judici i la seva advocada va acceptar. Ara, l’Adrián es penedeix d’haver-se deixat guiar per la pressa i no haver arribat fins al final. “Han sortit impunes”, es lamenta. És conscient que el que li va succeir és alguna cosa que sofreixen moltes dones cada dia: “És una qüestió de mentalitat. Això demostra que si els homes fem aquest pas i cuidem hi estem també exposats”.
Aquest és el motiu, diu Usúe Madinaveitia, creadora del moviment Mamiconcilia i Papiconcilia, pel qual és tan necessari que els homes també s’involucrin en les cures. “Per què la maternitat m’ha d’afectar més a mi com a dona? Ha de ser un assumpte de tota la societat. Si ets home i de debò això t’importa has d’assumir el risc, igual que ho fan les dones. I si les lleis i els permisos fossin iguals de debò les coses canviarien”, subratlla.
Després que la seva empresa la “convidés” a anar-se’n quan estava de baixa per maternitat, Usúe Madinaveitia va crear Mamiconcilia, un projecte online i també un ebook on va recopilar desenes de casos de dones que lluitaven per conciliar. “La gent ho llegia esperant buscar la gran solució i es trobava el contrari, que per conciliar l’única sortida era renunciar”.
Li van arribar molts comentaris que demanaven un exercici semblant amb els pares, així que es va posar a la feina i va crear Papiconcilia. Actualment té recopilats 80 testimonis d’homes que concilien; alguns n’han sofert les conseqüències, uns altres són exemples “inspiradors”. Al final, explica la seva creadora, l’objectiu és impulsar un canvi social. Perquè els pares implicats en la mateixa mesura que les mares són una tendència “encara molt incipient”.
