Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
El dia de la mare s’aproxima i, lluny dels anuncis que glorifiquen el lliurament i el sacrifici, les dades parlen d’una realitat que coarta la vida professional de les dones que tenen fills. El 57% ha renunciat a feiness que veien incompatibles amb la maternitat, el 53% diu que ser mare ha retallat la seva projecció professional i el 46% assenyala que ha hagut de treballar més durament per demostrar la seva vàlua. Són alguns dels resultats de l’estudi Maternitat i trajectòria professional de l’escola de negocis IESE, que descriu un panorama desigual pel que fa al repartiment de les cures i l’impacte que aquests tenen en les carreres de dones i homes.
El temps i la intensitat que les mares dediquen a la cura dels fills supera amb escreix la dels pares. El 97% de les mares vesteixen els seus fills i el 89% els donen de menjar, enfront del 68% i el 57%, respectivament, dels pares. Són les tasques “més rutinàries i físiques”, que segueixen recaient sobretot en elles.
Les diferències en la cura es produeixen igualment en les parelles en què els dos membres treballen a jornada completa. “Mentre que el 85% de les dones a jornada completa fan sempre o gairebé sempre els deures amb els fills, només el 43% dels homes, en la mateixa situació, realitzen aquesta activitat amb els seus fills. El mateix succeeix amb llegir un conte (81% de dones, 49% d’homes) o jugar (93% dones, 83% homes)”, diu l’estudi. La bretxa també ocorre en el temps de presència a casa: les dones que treballen a temps complet fan amb els seus fills més activitats rutinàries, com esmorzar o sopar, que els homes amb la mateixa situació laboral.
Les diferències s’engrandeixen quan es tracta de les tasques de la llar. Rentar la roba, cuinar, comprar, netejar la casa i planxar són activitats que fan entre el 80% i el 90% de les dones i només entre un 20% i un 40% d’homes, de mitjana.
Micromasclismes i relacions de poder
L’estudi analitza també els micromasclismes, “petites tiranies que passen pràcticament desapercebudes pel caràcter de normalitat que se’ls dóna” i que suposen “una clara barrera” per al desenvolupament de les dones. El document se centra en els anomenats micromasclismes utilitaris: comportaments que tenen una aparença d’implicació.
Per exemple, el 70% de les dones afirmen que en general els homes tendeixen a no responsabilitzar-se de les tasques domèstiques, el 69% diu que els homes s’aprofiten de les “capacitats femenines de servei” (el ‘fes-ho tu que se’t dóna millor’ o el renunciar a fer alguna cosa perquè no considera que ho faci bé), i el 74% està d’acord que, en general, els homes estan en situació d’avantatge a la llar.
Canviar la legislació
Les recomanacions que inclou l’estudi són variades. Tot i que, al llarg del document i també de l’acte de presentació, s’esmenta la corresponsabilitat, una de les iniciatives que s’assenyalen és l’ampliació del permís de maternitat a un any, sense esment al permís de paternitat. Preguntades sobre el permís de paternitat, les autores, Núria Chinchilla i Esther Jiménez, asseguren que es tractaria d’un permís d’aquesta durada per a mares i pares.
Chinchilla aposta per reformar el blindatge dels contractes a les dones que han estat mares, és a dir, la impossibilitat d’acomiadar. Diu que genera un “efecte bumerang pervers”, és a dir, com són només dones les que estan blindades, les empreses acaben optant per contractar homes o dones fora de l’edat fèrtil per esquivar aquest blindatge. La solució, diu l’autora, passa per reformar la norma per a dotar, per exemple, d’esquemes similars a homes i dones (encara que això últim no queda especificat en el document). De fet, Chinchilla defensa que les polèmiques paraules de Mònica de Oriol, llavors presidenta del Cercle d’Empresaris, es van malinterpretar i anaven, precisament, en aquest sentit.
Núria Chinchilla ha carregat també contra els sindicats dels que, diu, quan una empresa ofereix flexibilitat a un empleat la demanen per a tothom, “i això potser no pot ser”. Contradictòriament, el document del qual és coautura defensa també les polítiques de flexibilitat en les empreses i critica que en moltes l’accés a aquestes mesures “no està al seu abast ni és ben vist per tots”.
El document parla d’altres mesures, com la racionalització dels horaris, afavorir la política de substitucions, primar el talent en lloc del presencialisme, afavorir en els concursos públics les empreses amb flexibilitat, invertir en la família i “crear una cultura a favor de les famílies”.
Aquest és un article publicat a eldiario.es
