Actualitat

Aprendre a fer (i veure) cinema a l’institut

Estació de França de Barcelona, soroll de trens. Una noia s’espera asseguda al terra de l’andana, recolzada en una columna vermella. Tan vermella com el seu jersei. Fa cara de preocupada, com si no sabés si pujar al tren que ara s’atura davant seu. ¿L’agafarà? “Tallem!”, crida el Pol, a qui li ha tocat ara fer de director. “És bona?”, li pregunta el cineasta Pep Garrido. “¡Si és bona digue-ho!”, l’anima. I ell que ho diu: “És bona!”. I automàticament tots es posen a aplaudir.

Mitja dotzena d’alumnes de l’institut Moisès Broggi s’han plantat a l’estació més antiga de la capital catalana per rodar-hi un curtmetratge, acompanyats de la professora, Fanny Figueras, i de Garrido, guionista de pel·lícules com Zulo i director de Sense sostre. Els estudiants, de Primer de Batxillerat Artístic, fa tot un curs que s’aproximen al cinema –veient-ne i fent-ne– a través del projecte Cinema en Curs, que posa a disposició dels centres, sobretot de Secundària, professionals del cinema com Garrido perquè treballin conjuntament tant en la creació d’un film com en la descoberta de la cultura cinematogràfica.

“La teoria pot ser interessant, però el que més ens agrada d’aquest projecte és que estem fent cinema, i ho estem fent ja!”, celebra la Samanta Fernández, una de les estudiants del Moisès Broggi. ‘Cinema en Curs’ és una iniciativa de pedagogia del cinema que des del 2005 ha anat perfeccionant el seu mètode, però que així i tot es pot reduir a dos verbs: visionar i grabar. “L’aproximació al cinema, i a la creació en general, ha de ser viscuda, perquè és a través del desig i les experiències que s’aprèn”, defensa Laia Colell, membre del col·lectiu A Bao A Qu, que és el que està darrere d’aquest programa que arriba a una vintena de centres catalans i d’arreu d’Espanya.

Al rodatge, un dels documents que carretegen els estudiants amunt i avall de l’estació és on hi tenen anotat els referents cinematogràfics. Que la noia amb jersei vermell hagi anat a seure a la columna vermella no és casual, explica Garrido. “En això hi han caigut ara, però perquè abans havíem treballat la paleta de colors a través de la pel·lícula La promesa dels germans Dardenne”, detalla.

El que fa aquest cineasta al llarg del curs és treballar en tàndem amb la professora, Fanny Figueras, i aconsellar i acompanyar els joves en tota la presa de decisions que comporta fer un curtmetratge. “Sempre que intervé algú extern a l’aula és un plus, perquè el coneixement que ell aporta no pot ser substituït pel docent, i viceversa”, argumenta Figueras. “No és el mateix que jo els digui com han de fer grabar un pla amb el mòbil que vingui un cineasta de veritat a ajudar-los”, exemplifica.

Descobrir un altre cinema i educar la mirada

El principal objectiu de Cinema en Curs és, a primer cop d’ull, que els estudiants aprenguin tot allò que té a veure amb un procés de creació audiovisual, des del coneixement de caire tècnic –ús de la càmera, plans, llum…– fins al més artístic. Però no és només això. Els impulsors d’aquest projecte també aspiren a educar la mirada dels joves, per una banda, i a que entrin en contacte amb el cinema que s’amaga darrere els focus de Hollywood. “És una transformació”, assegura Figueras.

Per educar la mirada es refereixen a “prestar atenció sobre el seu entorn”, en paraules de la seva professora. A cultivar la sensibilitat que hi ha en la mirada. “Aquests estudiants en general tenen gran sensibilitat, molta més de la que ens pensem, el problema és que el cinema al qual tenen accés, el que veuen per la tele o el que es programa a les sales, se centra en allò més espectacular, i no en el més sensible, emocional o veritable”, es lamenta Garrido. És per això que Cinema en Curs és també una via per descobrir-los cinema independent o d’altres països del món, del qual, per sorpresa d’alguns, els joves també poden gaudir. “Al principi reben aquest cinema amb estranyesa, és antic, llunyà, subtitulat… Però aquest sentiment se substitueix aviat per la fascinació”, subratlla el cineasta. En part perquè als estudiants els serveix per inspirar la seva tasca al rodatge.

Aquest projecte és també una forma d’introduir al currículum una branca artística que sovint queda relegada en escoles i instituts. No és tant el cas dels alumnes de Batxillerat Artístic del Moisès Broggi, ja que en la seva modalitat ja hi ha prevista l’assignatura de Cultura Audiovisual –en la qual s’inscriu, precisament, Cinema en Curs–, però sí dels que fan Secundària. A l’ESO, dins la matèria d’Educació Visual i Plàstica, el cinema sí que té un paper reduït en comparació a d’altres disciplines artístiques amb més història, com la pintura o l’escultura.

“Venim d’una tradició en què s’ha posat el cinema dins el sac d’allò audiovisual, barrejat amb la televisió i la publicitat, com si compartissin fons i no només instrument”, critica Colell. Aquesta podria ser una explicació del menyspreu del cinema. Per Figueras, hi hauria també explicacions més senzilles: “Molta gent simplement no ha provat de fer cinema, o d’altres no s’hi han atrevit perquè organitzativament suposa fer canvis, permetre que alumnes marxin a grabar mentre altres són a classe”, detalla.

Els curts de Cinema en Curs, que es poden veure al seu web, els compartiran els dies 1 i 7 de juny tots els instituts que hi han participat, en dues jornades de visionats que tindran lloc a la Filmoteca de Catalunya.