Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
El programa TEI (tutoria entre iguals) compleix aquest curs 15 anys. El va començar a aplicar el curs 2002/2003 l’Institut Poble Nou de Barcelona –que cinc anys més tard es traslladaria i reconvertiria en l’actual Institut Front Marítim–, com a estratègia de prevenció de l’assetjament escolar, i des d’aleshores s’ha anat estenent com una taca d’oli fins a convertir-se en un veritable fenomen educatiu. L’equip del Programa TEI calcula que quan acabi aquest curs ja l’estaran aplicant més de mil centres educatius d’Espanya i altres països, i que al llarg d’aquests tres lustres al voltant de 30.000 professors s’han format en el programa i un milió d’alumnes hi ha passat, bé sigui com a tutors, com a tutoritzats, o, el més probable, fent tots dos papers en cursos alterns.
El programa comença fa 15 anys en un format força semblant a l’actual, és a dir, sense les modificacions que s’hi han anat introduint fruit de l’experiència. Amb tot, l’origen del TEI es remunta encara uns anys enrere, quan, segons explica el seu impulsor, Andrés González Bellido, es va donar un cas molt sonat d’assetjament escolar en una escola estrangera de Barcelona, que d’un curs a un altre va perdre una línia sencera. “A banda de la meva feina com a psicopedagog a l’institut jo tenia un petit centre privat de psicologia i entre els meus pacients tenia víctimes de bullying –recorda–; em va arribar aquest cas i vaig proposar una intervenció en aquest centre sobre tots els alumnes d’aquella classe; la intervenció va ser un èxit, però va ser tan forta que vam obtenir un efecte que tampoc era el desitjat, ja que l’assetjador va passar a ser l’assetjat”.
El TEI s’organitza en diverses etapes escolars. Va començar amb alumnes de tercer d’ESO fent de tutors d’alumnes de primer d’ESO. Més endavant es va obrir a alumnes de cinquè de primària fent de tutors d’alumnes de tercer. I des de fa un temps algunes escoles estan assajant experiències d’alumnes de P-5 tutoritzant alumnes de P-3. En tots els casos el centre coordina les tutories, posant en contacte tutor i tutoritzat, organitza dinàmiques de grup a l’inici i final de curs (per trencar el gel en la relació i com a comiat), i forma al tutor perquè sàpiga com ha d’actuar i quines obligacions adquireix pel fet d’acceptar el càrrec. Però a partir d’aquí tutor i tutoritzat es van veient en la forma i mesura que acorden entre ells. Per al tutor hi ha dues regles d’or: davant d’una situació de conflicte no pot ni mirar cap a una altra banda ni actuar amb violència, a l’estil primo de zumosol.
Aquesta relació entre alumnes que tenen dos anys de diferència facilita que aflorin els petits problemes abans que es facin grossos. Però sobretot, comenta aquest psicopedagog, “l’objectiu del TEI és intervenir sobre la comunitat, no sobre les persones”, és a dir, sobre el potencial agressor, sobre el potencial agredit i, molt important, sobre els potencials espectadors. Es tracta d’una intervenció preventiva, insisteix, “a fi de que l’alumne automatitzi conductes positives sense ni tan sols adonar-se’n”. En un centre TEI no s’arriba al bullying perquè es detecta i s’intervé molt abans, afirma Bellido.
“Abans, davant d’un cas de bullying, ens preguntàvem què hem de fer amb l’agressor; ara tenim clar que la intervenció sobre aquestes situacions de violència sistemàtica ha de ser integral de tota la comunitat educativa, i sobretot que els protagonistes han de ser els alumnes”, afegeix. “Evidentment hem d’intervenir sobre els agressors i sobre les víctimes, però sobretot hem d’intervenir sobre la mentalitat i el canvi de mirada que tenen els espectadors perquè és la manera de modificar el paisatge educatiu”. En altres paraules, si el pinxo de la classe es queda sense públic que li rigui les gràcies tindrà molts motius per deixar de fer el pinxo.
Formació obligatòria
L’equip del programa TEI està format per uns 60 especialistes (tots ells professors d’alguna etapa d’ensenyament obligatori) que coordinen les actuacions a les diverses comunitats autònomes. Hi ha dos grups de treball i investigació, vinculats a les universitats de Barcelona i Santiago de Compostela, mentre que l’avaluació científica es du a terme des de la Universitat d’Alacant. Aquesta universitat és a punt de tancar un estudi sobre la incidència que està tenint el TEI en altres paràmetres escolars que van més enllà de la convivència i la prevenció de l’assetjament.
Cada nova escola que incorpora el TEI al seu projecte de centre ha de passar una formació que consta de vuit hores presencials, en les quals s’explica la organització i els diversos materials que es treballen, i 22 hores online per contextualitzar aquests materials a les seves característiques específiques. “Un programa no es pot donar com una aspirina, l’has de treballar i te l’has de sentir teu”, sosté Bellido. Fins el 2007 el programa es donava sense formació a tot aquell qui ho demanés, “però vam descobrir que es feien autèntiques barbaritats i vam decidir que hi havia d’haver una formació obligatòria”, afegeix. Un cop el Grup TEI aprova l’adaptació que el centre ha fet del programa ja es pot començar a aplicar al següent semestre, i durant el primer any d’aplicació el grup en fa un seguiment per si sorgeixen dubtes en la seva implementació.
D’un poblet d’Eivissa a un altre d’Uruguai
A la xarxa es poden trobar moltes mostres del programa TEI. Per exemple, aquesta activitat grupal en forma de gimcana realitzada recentment per l’Institut Quartó de Portmany, a l’illa d’Eivissa.
O, a una altra punta del món, en un poblet d’Uruguai anomenat Tacuarembó, on el Colegio Jesús Sacramentado ha estat el primer del seu país a incorporar-se al programa TEI, tal com anuncia a la seva pàgina web. La formació d’aquest centre la va fer l’estiu passat el director de l’IES Front Marítim, Salvador Rovira, que com González Bellido venia de l’Institut Poble Nou i forma part del programa TEI des dels seus inicis. Rovira subratlla que “a tercer de l’ESO és quan els alumnes arriben al moment més adolescent, i els va molt bé adquirir aquest compromís”. Rovira coincideix amb Bellido en la constatació que, si bé inicialment es creia que els grans beneficiaris del programa serien els tutoritzats, el temps els ha demostrat que sobretot ho són els tutors, per la responsabilitat que assumeixen, i especialment els de més baixes competències, pel fet de rebre la mateixa confiança que la resta.
Amb tot, alerta Rovira, els centres que ja porten temps aplicant el TEI s’enfronten al perill de la relaxació: “Les coses es comencen sempre amb molta il·lusió, però hem observat que amb el pas del temps i la renovació del professorat cal que les direccions transmetin molt bé als nous professors que el TEI és una part vital del projecte de centre, perquè en cas contrari la seva aplicació es pot convertir en rutina, i això repercutiria negativament en el seu impacte”.
Aquest article és un avançament de l’entrevista a Andrés González Bellido que El Diari de l’Educació publicarà d’aquí unes setmanes i del videoreportatge sobre el programa TEI que també publicarà educa.Barcelona.
