La Zeinab dubta encara de la foto que durà a classe. No sap si la de la mare o la de l’àvia. O, potser, la de sa germana gran. Fins al dia 8 encara té temps per ruminar-se quina dona important de la seva vida presentarà a la resta de companys i companyes, amb motiu del Dia de les dones. “I sortirem al pati a fer-nos una foto! Tota l’escola!”, explica a la seva mare. “Hem de dur una samarreta lila!”, l’avisa. “Li vaig dir que aquell dia no aniríem al cole perquè hi ha vaga, però què vols que hi faci si li fa il·lusió participar en el que faran?”, explica Xantal Genovart. És la mare de la Zeinab i una de les dones que, aquest dijous, secundarà la vaga feminista, convocada per CGT, CNT i IAC. UGT i CCOO han convocat aturades de dues hores per torn de treball.
Fa dies que delegats i delegades sindicals de l’USTEC-STEs (part de la IAC), sindicat majoritari a l’ensenyament públic, expliquen a claustres de docents que els motius per secundar la vaga van més enllà del pla laboral. La crida a sumar-s’hi s’ha fet arribar al conjunt de centres educatius del país, però en molts casos el professorat encara no té decidit quin paper hi tindrà. “Percebem que els motius pels quals convoquem a fer vaga són compartits entre el professorat, però no podem preveure quin seguiment tindrà, i menys en la situació social que ens trobem a Catalunya. Ara bé, això no ens havia d’impedir posar sobre la taula les reivindicacions i acompanyar el moviment feminista”, valora Teresa Esteve, secretaria de les dones d’USTEC.
Empar Navarro, professora de física i química a l’Institut Euclides de Pineda de Mar, assegura que, de motius per fer la vaga, en té milers. Al seu centre, veu que seran minoria les i els docents que la secundin. “No faig vaga només per mi. En faig per totes les dones del meu entorn i per les que vindran”, explica. “Som les que dediquem més temps a les cures, les que carreguem una motxilla de pors perquè hem patit assetjaments, al carrer i a la feina, som les que, al món de laboral, hem de demostrar més que no els nostres companys que valem…”, llista, i apunta cap al seu sector: “L’ensenyament és una professió molt feminitzada i la diferència entre la quantitat d’homes docents i els que ocupen càrrecs, és significativa, i jo sóc funcionària, no pateixo desigualtat salarial, però estic al costat de les dones més precaritzades i amb més dificultats per fer vaga”, afegeix.
A través de jocs de rol, vídeos o un exemple proper (“Imagineu-vos que feu una exposició i us poso notes diferents pel fet de ser nois o noies”, els planteja, per denunciar la bretxa salarial), Navarro compartirà a l’alumnat perquè el dia 8 de març no farà classe. “Crec que forma part del seu aprenentatge. Si no els expliqués el meu posicionament davant la vaga, els estaria inculcant un tabú sobre el que és un dret. Meu i seu. Tinc alumnes de segon d’ESO, que encara no poden fer vaga, però els de segon de batxillerat, sí poden sumar-s’hi”, destaca.
Al Barrufet, l’escola de la Zeinab, educar per trencar els estereotips de gènere i prevenir, així, les discriminacions i violències masclistes que motiven la vaga feminista, forma part de la pràctica docent quotidiana del centre. Tanmateix, mentre que l’equip de monitoratge, el de neteja i l’administrativa se sumaran a la vaga del 8 de març, el claustre ha decidit no fer-ho. “Va haver debat i majoritàriament es va veure que no la faríem, que no vol dir que no hi estiguem d’acord”, exposa Montse Roig, directora de l’escola, situada al barri de Sants de Barcelona. Per la informació que han intercanviat fins al moment, cap escola de la zona aturarà l’activitat aquest dijous.
Al contrari, l’escola Patronat Domènech, al barri de Gràcia de Barcelona, ja ha avisat les famílies que el dia 8 la majoria del claustre se sumarà a la vaga general, pel que l’escola, amb serveis mínims, no oferirà activitat ordinària. Des de la coordinació de la vaga feminista, plantegen que els homes cobreixin els serveis mínims de la jornada sempre que sigui possible, per permetre les dones participar en les activitats reivindicatives. Però entre el professorat d’aquesta escola gracienca, per exemple, només hi ha dos homes. Un 75% del personal docent del Departament d’Ensenyament són dones, indica l’USTEC-STEs.
“És una vaga per denunciar i donar visibilitat a la discriminació i la violència estructural contra les dones” i per “fer fora l’autoritarisme i la mercantilització del nostre estar en el món per tornar a posar‐hi la vida al centre”, exposen des de la Comissió de Gènere de l’escola Patronat Domènech, per convidar la comunitat educativa a secundar la vaga d’aquest dijous.
Entre buidar les aules i omplir-les de dones referents
Des d’USTEC-STEs, plantegen a les escoles que les activitats commemoratives del Dia de les dones es desenvolupin durant la setmana, mentre que el dia 8, l’habitual punt àlgid d’activitats per visibilitzar les aportacions de les dones a la societat, enguany, els centres educatius s’aturin.
També la FAPAC, que aplega més de 2.300 associacions de famílies d’alumnes, crida a secundar la vaga laboral, de cures, consum i educativa promoguda pel moviment feminista, “per reclamar una igualtat real d’oportunitats i drets” i reivindicar “una xarxa d’educació única, pública i gratuïta i amb perspectiva de gènere”. El dret a l’educació afectivosexual, “que ensenyi en la diversitat, sense pors ni complexos, que no permeti ni una sola agressió masclista ni LGTBIfòbica a les aules” és una altra de les demandes que consten en el comunicat emés per la federació.
Per altra banda, l’Associació de Mestres Rosa Sensat, amb més de 1.100 persones associades, no dóna suport actiu a la mobilització del 8 de març. La presidenta de l’entitat, Francina Martí, valora que els centres educatius no tenen un paper específic en la jornada reivindicativa promoguda pel teixit feminista i que fer vaga o no fer-ne és una decisió individual de cada docent.
Si bé les expectatives d’una àmplia mobilització entre el professorat són escasses, la convocatòria de vaga feminista −a diferència de l’any passat, no limitada al pla simbòlic, sinó amb cobertura legal de vaga general− ha incentivat que nombrosos claustres hagin debatut, alguns per primera vegada, altres amb especial atenció, com encarar la jornada.
A pesar que molts claustres no la secundin majoritàriament, la convocatòria de vaga ha generat un espai a la commemoració del Dia de les dones que, en alguns casos, no havia tingut abans, i ha motivat activitats de visibilització de les aportacions de les dones a la societat.
Tot i valorar que, a secundària, val la pena que el professorat expliqui els nois i noies què motiva la vaga i recordar -los que, a partir de tercer d’ESO, poden secundar-la, Esteve emfasitza que l’objectiu a les aules no es limita a dur-hi una jornada reivindicativa del feminisme, sinó que passa per treballar per aconseguir educar-hi de manera coeducativa. “Dates com el 8-M i 25-N [Dia contra les violències masclistes] són moments clau per recordar que ens cal una educació per la igualtat i la no discriminació”, reivindica Esteve. Un canvi en la manera de fer a les escoles que no s’aconsegueix parant atenció a les desigualtats de gènere en un parell de dates a l’any.
“No em serveix de res que un dia parlem de feminisme si la resta del curs no el portem a la pràctica, donant espai a les cures, revalorant els sabers femenins i visibilitzant les dones a la història i la ciència”, defensa Lídia Casanovas, educadora de la cooperativa Fil a l’agulla. “De portes d’entrada de la coeducació, n’hi ha moltes, i de metodologies, també, la qüestió és que treballar per l’equitat de gènere real no estigui a mercè d’una professora sensibilitzada, sinó que el centre es posicioni i es revisi per treballar-la”, assenyala.
