Xavier Martínez-Celorrio (1965) és sociòleg especialista en temes d’educació, equitat, mobilitat social i desigualtats, i precisament per això ha estat cridat a formar part del nou equip de la ministra. La seva tasca com a assessor de perfil estrictament tècnic serà orientar les polítiques d’equitat i de beques com a eix troncal de l’acció ministerial, amb un impuls a la FP i la coordinació amb l’Alt Comissionat contra la Pobresa Infantil, organisme creat per Pedro Sánchez i que dirigirà un altre sociòleg, el professor de la Universitat de Zaragoza Pau Marí-Klose.
Els estudis de Martínez-Celorrio (molts dels quals en tàndem amb Antoni Marín, i fets a partir d’exhaustius creuaments de dades estadístiques) han demostrat que l’ascensor social va funcionar relativament bé a Espanya i Catalunya durant els anys noranta i primera dècada dels 2000, gràcies en bona part a un sistema educatiu que garantia la igualtat d’oportunitats, mentre que la principal conseqüència de les retallades i de la LOMCE ha estat convertir aquest mecanisme en un “descensor social”. Desmantellar la LOMCE i revertir els seus efectes segregadors i de mercat és precisament un dels grans reptes que s’ha plantejat Isabel Celaá.
Martínez-Celorrio investiga en el marc del grup CRIT (Creativitat, Innovació i Transformació Urbana) de la UB i ha col·laborat en recerques per a la Fundació Bofill, ACSAR, la Fundación Encuentro i altres. Escriu amb assiduïtat a El Periódico de Catalunya i també ha contribuït a fer millor El Diari de l’Educació amb els seus articles i consells. A finals de 2017 va condensar el seu pensament a l’assaig Innovació i equitat educativa, publicat dins la col·lecció d’El Diari de l’Educació-Octaedro.
En una entrevista a El Diari de l’Educació manifestava que “l’aportació més gran de l’onada de canvi escolar que estem vivint és neutralitzar el poder selectiu i classificatori de l’escola, propiciar una major inclusió. S’està universalitzant l’accés a unes competències i capacitats que abans les escoles i instituts no acabaven de desenvolupar de forma universal. Aquesta és la gran força de les escoles innovadores”. També albirava el futur immediat, dient que “ens encaminem cap a un nou escenari on inevitablement el taylorisme educatiu que pretenia imposar la LOMCE ha fracassat, espero que per no tornar mai més, i on hauríem de veure una reestructuració educativa genuïna, codecidida entre professors, famílies i administració”.
Entre les seves publicacions destaquen també Crisis y movilidad social: cómo reactivar el ascensor social (2017), Crisi, descens social i xarxes de confiança (2016), Innovación y reestructuración educativa en España (2016), Trajectòries socials i integració de joves nouvinguts a Catalunya (2015), Les beques a examen (2015) o Educació i mobilitat social a Catalunya (2010). Ensenya sociologia de l’educació a mestres i professors de secundària i forma part del grup d’innovació docent GIDASRES de la UB.
