Actualitat

Què ha estat notícia? Dels atemptats al nou conseller, repàs de l’any educatiu més convuls

A principis de curs, des d’El Diari de l’Educació, vam elaborar una llista dels que, crèiem, serien els 19 temes dels que més es parlaria en educació durant els nou mesos que seguirien. El pronòstic es va complir en molts dels punts, sobretot en aspectes que sempre estan sobre la taula a les aules catalanes, com la innovació, la segregació escolar, les taxes universitàries o el Decret d’Escola Inclusiva, que havia de ser aprovat a finals d’any.

Però, finalment, l’educació i les aules han resultat ser noticia durant aquest curs per motius que no s’havien contemplat: aquest any especialment convuls va començar amb l’enorme repte que va suposar la gestió emocional i grupal dels atemptats de Barcelona i Cambrils. Famílies i comunitat educativa s’han esforçat en plans de convivència que han durat fins a finals d’un curs que ha treballat al voltant de la idea de pau i cohesió. En aquesta línia, consistoris com el de Barcelona van donar exemple amb cicles de conferències durant tot l’any com el ‘Barcelona Educa per la Pau’ o xerrades sobre la prevenció de la islamofòbia a les aules.

Tot aquest plantejament de treball emocional i col·lectiu va ser útil poques setmanes després de començar el curs, quan es va donar el segon estrall de l’any que, tot i estar allunyat de l’actualitat educativa, va afectar durament les aules: l’1 d’Octubre. Des de la identificació de directors d’escoles per a evitar celebrar el referèndum fins a les mostres de violència policial que van suposar ferits greus a les portes de les escoles i destrosses dins les aules, van ser aspectes que el dilluns 2 d’octubre molts docents van haver de tractar amb els seus alumnes senzillament perquè calia tractar de donar resposta a tots els interrogants sorgits d’aquella jornada.

Aquesta entrada per la porta gran de la política a les aules va donar lloc al terme que, potser, s’ha repetit més durant aquest curs: adoctrinament. Els casos dels mestres de la Seu d’Urgell o l’Institut El Palau, de Sant Andreu de la Barca, van ser els més sonats, però la llista de docents assenyalats per parlar de l’actualitat política i acusacions d’incitació a l’odi es va estendre a més de 500,  provocant que diversos col·lectius de la comunitat educativa i la societat civil sortissin al carrer per a defensar la llibertat a les aules.

Així, la política ha acompanyat l’escola fins el darrer dia de curs: l’aplicació del 155 va aparèixer juntament amb la possibilitat d’alteració del model d’escola catalana. L’exemple més notori va ser el de la famosa casella del castellà, que finalment no va ser inclosa als formularis de matriculació -per tal que les famílies poguessin escollir l’idioma d’escolarització dels infants. Finalment, el 155 va acabar amb la formació de Govern, que ens va deixar un nou conseller d’Educació,  Josep Bargalló, que repeteix càrrec després d’un breu període de dos mesos el 2004. El curs finalitzava amb un altre nomenament inesperat: una nova ministra d’Educació, Isabel Celaá, després de la moció de censura al PP de Mariano Rajoy, que es va tancar amb la presidència del socialista Pedro Sánchez.

Precisament, la irrupció de Bargalló tornava a posar entre les prioritats en matèria de política educativa la lluita contra la segregació escolar. Aquesta va ser la batalla que va voler lliurar durant el seu breu mandat del primer tripartit i que s’ha convertit, doncs, en un dels principals del nou govern del president Quim Torra. I és que continua havent xifres preocupants de desigualtats en infància, escoles invisibles i dificultats d’accés. La segregació és, possiblement, la principal preocupació del sector més mobilitzat de la comunitat educativa i durant el curs s’han registrat algunes petites grans victòries, com l’ampliació del Programa Magnet i l’assoliment del Consell d’Innovació Pedagògica de Barcelona, iniciatives totes dues d’aliança entre escoles i entitats culturals i científiques per anivellar les desigualtats i treballar per una educació equitativa.

Així, mentre enguany s’han refermat alguns projectes com els anteriors o Escola Nova 21, també han aparegut noves iniciatives com Educació360, de la Fundació Jaume Bofill, la Diputació de Barcelona i la FMRP, que treballa per a assolir un repte ja veterà: l’educació a temps complert. Entre altres bones noticies per a l’educació, destaca també l’aprovació per part de la Generalitat del nou decret que regula l’escola inclusiva i que empara el dret dels pares i mares de nens amb discapacitat a triar el model d’escolarització dels seus fills, i sobretot dona una empenta decidida a un model d’escola que sigui capaç d’adaptar-se a la singularitat de cadascun dels seus alumnes.

Ara bé, en el costat de la balança en el que mesurem els deures pendents, encara continuem tenint lluny el ‘Pacto Educativo’ i la Lomce vigent. Així mateix, els estudiants universitaris continuen sortint al carrer exigint la rebaixa de les taxes, mentre que associacions de famílies i mestres com la FaPaC continuen denunciant que l’escola pública continua desatesa enfront de la concertada.

Ens retrobem al setembre… però mantenim el contacte

Aquest petit resum del que han estat nou mesos intensos per a les aules catalanes ens dibuixa un panorama encara més complex. És per això que l’equip d’El Diari de l’Educació ha decidit agafar-se uns dies de calma i reflexió. Això no vol dir, però, que deixem de fer feina: treballem en la següent edició de la nostra revista en paper, que es publicarà l’octubre vinent. També continuem preparant els següents llibres i altres novetats que podreu començar a veure a partir del setembre, moment en que reprendrem la publicació diària d’El Diari de l’Educació.

Només ens queda acomiadar-nos donant-vos les gràcies a tots i totes per la vostra fidelitat i inestimable ajuda. Seguim creixent, però per a fer-ho, sempre necessitem ajuda. Volem escoltar la vostra veu i, en aquest mes de reflexió, volem saber què ens proposaríeu per a millorar i què voleu que reforcem. Per això frisem per escoltar crítiques i consells: ens podeu escriure un mail (redaccio@diarieducacio.cat) o seguir-nos a xarxes socials (Facebook o Twitter), a través de les quals anirem repassant les millors entrevistes, reportatges i articles que hem anat publicant durant l’any. I, recordeu, que un petit ajut econòmic mai no està de més per a sustentar un projecte de periodisme crític i independent com El Diari de l’Educació, així que us convidem a fer-vos subscriptor/es!

Ens acomiadem fins el setembre, quan tornarem amb forces renovades i idees noves.