Opinió

Activismes digitals en l’educació amb la telefonia mòbil

“Ens estem movent ràpidament cap a un món en el qual la telefonia mòbil connectarà a tothom i tot”, deia fa uns dies un dels responsables de l’empresa GSMA, organitzadora del Mobile World Congress (MWC) 2019 que, un any més, es celebrarà a Barcelona del 25 al 28 de febrer sota el lema “Connectivitat intel·ligent”. Tant la frase com el lema tenen gran importància a l’hora de preparar l’alumnat per a aquesta realitat, i més quan comptem amb adolescents que disposen a les seves butxaques d’aparells més potents que alguns ordinadors, en entorns educatius sovint envoltats de pors, prohibicions, restriccions, regulacions diverses  o sense gaires oportunitats de fer-los servir en els processos d’aprenentatge.

Hi ha notícies al voltant de la telefonia mòbil com per pensar; per exemple, la prohibició a França del seu ús en els centres educatius, la demanda de prohibició de la geolocalització en el recent conflicte del taxi de Barcelona (en un món connectat, en una ciutat potenciadora de la tecnologia mòbil i amb el MWC present), les restriccions internacionals a una gran marca xinesa per suposat espionatge, el robatori i manipulació d’aparells i de dades i els seus efectes en entorns personals i socials. Donar un cop d’ull a les notícies de l’actualitat tecnològica ajuda a entendre i contextualitzar tendències que  repercuteixen en la vida de les persones.

Mentre, després de l’eufòria inicial de programes impulsors de l’ús de les TIC a les aules (escola 2.0, projecte 1×1) sembla que han quedat com un recurs més davant l’efervescència de determinades metodologies més innovadores, algunes de les quals són considerades per pedagogs com adaptacions de les aportacions de l’Escola Nova de finals del segle XIX (vegeu entrevista a Jaume Trilla en aquest portal). La compatibilitat de tot a les aules és fonamental, amb una visió oberta a realitats diverses on la tecnologia creiem que avui és imprescindible en l’activitat de les classes, la competència digital no s’adquireix utilitzant només els pocs recursos que fem servir i són escasses les actuacions per fomentar l’esperit crític dels adolescents davant la xarxa, comparat amb l’efecte continu que té en les nostres vides.

Segons el darrer estudi de la Fundación de Ayuda contra la Drogadicción (FAD), el 75% dels adolescents consideren que no tenen formació crítica per navegar per Internet i creuen que reben molt poc suport de pares, mares i docents en les seves activitats en la xarxa. Caldria valorar també quina és la realitat entre la població adulta, sense gaires oportunitats per formar-se en un  aspecte tan nou i transcendental avui. Com s’aconsegueix impartir una autèntica formació si es restringeix la navegació, no es forma en capacitat crítica des de la pràctica i alguns aparells es veuen més com una amenaça que no pas com una gran oportunitat?

L’activisme digital s’ha generalitzat en la societat, amb l’ús d’eines, aplicacions i recursos que tenim a l’abast en tots els dispositius en general i en el telèfon mòbil en particular. Sovint pensem que tot és intuïtiu i s’aprèn només amb l’ús, quan el més fàcil és caure en l’abús, en el desconeixement de les grans possibilitats dels dispositius, en la reflexió sobre com ens han transformat la nostra vida, amb molts beneficis i alguns perjudicis.

Ja hi ha molts centres educatius implicats en la formació digital. Quan des de fa anys es permet l’ús de l’ordinador personal i el telèfon mòbil a la vegada, els avantatges augmenten i la discriminació dels dispositius també. Moltes activitats són versàtils, cal aprofitar els avantatges de cada aparell en cada moment. Proposem algunes possibilitats educatives reals, fruit de l’activisme digital de docents implicats en educar amb la tecnologia i la connectivitat des de fa 25 anys: ús de les xarxes per socialitzar coneixement, descàrrega i ús d’apps específiques per aprendre, robòtica i creació d’apps, exàmens i proves en formats digitals des de l’ordinador portàtil o mòbil, apps per afavorir la comunicació instantània amb les famílies, treball col·laboratiu i cooperatiu, ús de la realitat augmentada i la virtual, anàlisi i producció de fotografia i vídeo digitals amb formació artística, treball amb la instantaneïtat de la informació (canalitzada pels adolescents via Instagram, televisió i Internet), estratègies per evitar el ciberbullying, aprenentatge de la llengua amb formats digitals, ús dels audiollibres i d’altres formes expressives, sobretot multimèdia.

També hi ha d’haver moments per la reflexió sobre realitats properes: sobre la nostra identitat digital o sobre com la connectivitat i la nova mobilitat estan canviant els espais urbans: apps, patinets i bicicletes elèctriques, interactivitat amb el mòbil, smart city, desplaçant el vehicle del centre de les ciutats a poc a poc. Adolescents, mòbil i mobilitat creen noves tendències.

És difícil aconseguir responsabilitat i pensament crític des de la no acció o la prohibició; el foment de la creativitat, l’autonomia i la responsabilitat sense la pràctica;  l’inici de la familiarització amb el bigdata sense formació i accés a les dades; el benestar digital, sense l’ús habitual i l’acompanyament del professorat, sempre amb esperit crític. Perquè no oblidem que la tecnologia, a més d’un gran negoci, també té ideologia i apagar-la a vegades és una bona estratègia d’autoprotecció.

El repte és gran, el tenim endavant i demana mirar al futur des del present. La connectivitat intel·ligent i omnipresent significaran més canvis, un gran pas difícil de donar si no comencem.