Front comú de sindicats i entitats socials contra la ‘Llei Aragonès’, a la qual acusen de privatitzar els serveis públics

Presentació de la plataforma contra la ‘Llei Aragonès’, presentada per Bàrbara Roch | foto Tomeu Ferrer

Desenes d’activistes del sector públic: sanitaris ensenyants, bombers, treballadors De l’administració i també estudiants s’han concentrat a la Plaça de Sant Jaume per donar el tret de sortida d’una campanya que vol aturar la denominada ‘Llei Aragonès’ que en la seva opinió pretén privatitzar bona part dels actuals ser els públics a Catalunya. “La plataforma vol denunciar públicament que la informació que difon el Govern és esbiaixada, incompleta i interessada”, ha dit Bàrbara Roch en la presentació de l’acte. Les diferents interpretacions de la norma es poden llegir aquí.

Segons Belén Tascón, presidenta de la FAPAC, “serveis com l’educació preescolar, P3, P4 i P5, l’educació especial o les tutories, podran ser gestionats per empreses privades, si d’això servirà la llei Aragonès”. En aquest sentit ha afirmat que la mesura suposaria l’externalització més gran que s’ha dut a terme els últims anys a Catalunya en l’àmbit educatiu, i contradiu les recomanacions de les Nacions Unides que alerten que les aliances publico-privades en l’esfera de l’educació, poden actuar en contra de la universalitat del dret a l’educació”, ha afirmat.

Gladys Ochoa, del front d’estudiants, ha explicat que “l’aplicació de la mesura coneguda com a Llei Aragonès també afectarà els serveis de l’educació per a joves i adults, incloent els estudiants universitaris. perjudicarà els serveis de monitors i de lleure, l’atenció especial i l’acompanyament per a estudiants d’ESO, amb necessitats educatives especials o amb risc d’exclusió social”. A més d’altres serveis, segons l’activista estudiantil, com els de transport escolar i esport.

Per la seva banda, el representant de Marea Blanca, Antoni Barbarà, explicava que “amb l’aprovació d’aquesta llei es veurien greument afectats serveis de la salut tant bàsics com el ginecològic, pediàtric, quirúrgic i fins i tot el trasplantament òrgans”. En aquest sentit ha recordat que els serveis sanitaris han estat durament castigats els darrers anys “per l’onada privatitzadora iniciada pels governs anteriors i que el grup republicà sembla voler mantenir”. Per tant, l’activista sanitari conclou que una llei com la proposada “només servirà per precaritzar encara més la qualitat d’un sistema sanitari afeblit que condemna les usuàries a interminables llistes d’espera i les treballadores a la manca d’instal·lacions hospitalàries i atenció primària dignes”. Barbarà afirma que la llei proposada seria la fase final de les privatitzacions dels serveis sanitaris públics, cosa que suposa un retrocés en matèria de drets socials que costarien molt de recuperar.

Pel que fa al sector social, Montse Miró ha afirmat que ja està molt castigat per la “progressiva externalització de serveis bàsics a través de falses cooperatives que no garanteixen els drets laborals dignes”. No obstant això, la llei que du el nom del vicepresident del Govern “obrirà la porta a incrementar el nombre de serveis, que, a partir d’ara, podrien ser gestionats per empreses privades”. Ocupació, planificació familiar, assistència social a la gent gran, i molts altres que són imprescindibles per a molts col·lectius vulnerables passarien a ser gestionats sota llei de mercat”, ha dit. Precisament, ha recordat que en el sector social ja hi ha experiències en externalitzacions. En concret, ha recordat que el grup empresarial ACS, propietat de Florentino Pérez, és ja un dels més grans prestadors de serveis socials a través d’adjudicacions públiques. Sobre aquest grup, Miró ha dit que, malgrat que ven una elaborada imatge de Responsabilitat Social Corporativa (RSC), ha estat denunciat per organitzacions ecologistes i per col·lectius de treballadors i treballadores per no garantir drets laborals ni respectar acords mediambientals.

La plataforma ha cridat l’atenció pel fet que els col·lectius afectats per la normativa són especialment feminitzats, cosa que, de tirar endavant la llei, farà que les dones hagin d’assumir els treballs de cures que no sigui assumits pels serveis públics. Els diferents grups units en la plataforma, en conseqüència, reclamen que s’aturi la llei i es reprengui a partir d’un procés que blindi la gestió pública dels serveis bàsics, “per evitar que les empreses privades entrin a mercantilitzar l’educació, la sanitat i els serveis socials”.

En segon lloc es reclama que es regulin les figures no contractuals, com els convenis o els concerts per pactes més concrets que per les seves característiques així ho requereixin. I en tercer lloc, que s’estableixi la contractació pública com una mesura excepcional per a situacions determinades i temporals, mai en la vida laboral.

La Plataforma convoca una concentració el 25 de setembre davant del Parlament de Catalunya, i el 19 d’octubre es farà una manifestació a Barcelona. A banda d’aquestes convocatòries, hi haurà, diuen, accions sorpresa que no s’anuncien públicament.

A més de la lectura de les diverses plataformes sectorials, la roda de premsa s’ha convertit en una escenificació en la qual un narrador explicava la situació dantesca que el 2025 patirien els ciutadans si s’apliqués la ‘Llei Aragonès’. Un espectre amb una careta amb la imatge del vicepresident del Govern, amb la dalla desfilava davant d’un seguici amb un taüt identificat com a serveis públics, mentre treballadors de diversos sectors, ensenyants, bombers, sanitaris estaven encadenats a les portes del Palau de la Generalitat. Però, en un gest esperançat, el narrador acaba considerant que la reacció dels sindicats i organitzacions populars evita arribar a la crisi final i allibera els treballadors dels distints serveis de l’Administració.