Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Arriben notícies de la Xina sobre l’augment del nombre de divorcis després de les quarantenes pel coronavirus. No em sorprèn: després de les vacances d’estiu, quan la convivència s’allarga i intensifica, sempre es produeix un petit boom de divorcis. Una altra circumstància similar a la d’ara, es dóna quan les parelles arriben a l’edat de jubilació i es troben una persona enfront de l’altra, amb tot el temps de món per davant.
Què no pot passar llavors després d’una quarentena forçada i estressant com l’actual? Conviure intensament amb la parella sol ser poc habitual, i la convivència normalment es dosifica amb l’activitat laboral. Si la parella està en un bon moment, potser la pausa sigui una oportunitat, però si està en crisi, el més probable és que estar les 24 hores del dia compartint espai i temps faci que saltin espurnes.
I què passa a casa, si hi ha discussions? Que l’ambient és tens, i encara que els fills i filles no les presenciïn, senten el que està passant, i ho pateixen. Com també pateixen alguns dels fills i filles de famílies divorciades que, aquests dies, estan veient que no es posen d’acord sobre amb qui han de quedar-se, o bé, si poden o no, seguir fent les visites i els intercanvis com sempre.
Què haurien de fer les famílies en aquest moment? Estem en un escenari inesperat i poc habitual, els jutjats estan gairebé tancats: encara que puguin atendre casos urgents, no serveix el recurs ni l’amenaça als tribunals per posar les coses al seu lloc. Per als qui treballem en resolució alternativa de conflictes és un moment especial. S’imposa el sentit comú, la creativitat i la paciència per arribar als acords necessaris.
Sobretot és obligat pensar i prioritzar el no perjudicar els fills i filles i ser conscients que no els hauria d’afectar la incompetència dels seus progenitors a l’hora de gestionar conflictes amb la parella o l’exparella. Escoltar amb calma el que es diu, intentar comprendre el que l’altra persona intenta demanar, intentar posar-se al lloc de l’altre, entendre que el moment és complex i que no hi haurà solucions simples, i sobretot vetllar perquè la salut dels nostres fills i filles i la de la societat en general no es vegi afectada per les nostres discrepàncies, això, simplement és el que les famílies han de fer en aquest moment.
