Actualitat

Universitaris a primera línia contra el coronavirus: “Havia d’ajudar en el que pogués”

Fa unes setmanes, el Departament de Salut anunciava la mobilització de metges i infermeres jubilats i estudiants acabats de llicenciar i d’últims cursos per tal de fer front a la pandèmia del coronavirus. Davant la manca de personal sanitari, el risc de col·lapse del sistema de salut pública i les nombroses baixes de professionals sanitaris per infecció del virus, els estudiants d’últim curs de Medicina i Infermeria desenvolupen una tasca de suport molt útil. I en tenir l’oportunitat d’ajudar en una situació així, els estudiants no van dubtar en acceptar.

“Jo he estudiat per això i no veia cap raó per no venir a ajudar, en un moment en el qual és tan necessari. Em va sortir de dins, perquè és la meva vocació”, diu la Margot Pelfort, una estudiant menorquina d’últim curs d’Infermeria a la Universitat de Barcelona. Havia anat a Menorca a passar el confinament amb la seva família, quan la van trucar per anar a treballar a les nits a l’Hospital Clínic. No va dubtar-ho ni un segon i ràpidament va agafar un vol. Malgrat que des de l’inici la van avisar que no estava obligada a entrar a les habitacions de pacients de Covid-19 si no es veia preparada, ella ha volgut fer-ho, perquè si no, diu, no se sentia útil. “No faig cap cosa per la qual no em senti preparada. Faig tasques com prendre les constants dels pacients i preparar les medicacions, i l’equip que m’ha tocat em té molt en compte i m’ajuda en tot el que necessito”, explica.

En la mateixa línia s’expressa Sara Violat, companya de classe de la Margot. Ella ha començat a treballar a l’Hospital de Viladecans, perquè, diu, veia les notícies i “sentia que havia d’ajudar tot el que pogués”. A l’inici, es pensava que no tindria contacte amb pacients amb Covid-19, i es va sorprendre en trobar-se amb un panorama diferent del que havia imaginat. “Entro a les habitacions, miro les constants dels pacients i dono la medicació, això sí, sempre amb la supervisió d’una infermeria de la planta”, explica.

Altres estudiants tenen encara més autonomia. La Mar Amat, estudiant de quart curs d’Infermeria, treballa en un hotel sanitari de Barcelona i forma equip amb una estudiant de tercer d’Infermeria i un de cinquè de Medicina. Tots tres fan tasques assistencials a pacients amb coronavirus. “Som bastant autònoms. La part de tasques és senzilla, prenem constants i valorem una mica com es troba el pacient, però sento molta responsabilitat, i això m’agrada”, afirma. “Jo em sento com una infermeria més i estic molt contenta de poder ajudar”, diu.

Els estudiants d’últim curs de Medicina també estan al peu del canó. És el cas d’en Marc Gassio, estudiant d’últim curs de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona, qui ha començat a treballar a l’Hospital de Berga. “Aquí vivim una situació molt complicada, la població està molt envellida i, per tant, tenim casos molt greus”. Ell fa tasques assistencials al servei d’anestèsia, on se situen els pacients que no han sigut acceptats a les UCIs o que estan pendents d’ingrés. “Tinc contacte directe amb pacients de Covid-19, tot i que la presa de decisions no depèn de mi, ja que tot el que faig ho supervisa el meu adjunt”, diu. Segons explica en Marc, a l’Hospital de Berga hi ha hagut moltes baixes de professionals per contagi de coronavirus i, a més, no és un lloc accessible perquè vinguin reforços. “No tot es concentra a Barcelona i voltants, un hospital comarcal també té les seves necessitats i aquí tenim menys recursos”, reivindica. Amb l’alarma que hi ha per la manca de personal, creu que el recurs de contractar estudiants s’hauria d’utilitzar molt més.

Mireia Vendrell, una altra estudiant de sisè curs de Medicina, treballa a l’Hospital de Granollers, on atén a pacients de coronavirus més lleus. Qualifica l’experiència com a “molt enriquidora” i la veu com una oportunitat de formació molt útil. “Jo m’ho prenc com unes pràctiques, perquè, al final, encara no he acabat la carrera”, explica. Per això, diu, està molt agraïda perquè s’hagi donat aquesta oportunitat als estudiants de contribuir a la lluita contra el coronavirus.

L’impacte emocional i la por al contagi

Estar a la primera línia en aquesta crisi sanitària, segons expliquen els estudiants, és molt dur emocionalment. “Els primers dies em vaig sentir una mica aclaparada amb la situació, és un gran impacte veure la realitat a l’hospital, no és com veure-ho a les notícies”, assenyala la Sara. “Els meus companys estan molt pendents de mi, de si estic bé, si estic angoixada…això em reconforta molt”, explica.

Una de les majors preocupacions que tenen els estudiants entrevistats és contraure el virus i contagiar a la família. “A casa no hi ha ningú amb factors de risc, si hagués sigut el cas potser no hauria acceptat la feina. Encara que anem protegits amb els equips de protecció individual hi ha un alt risc de contagi”, explica el Marc. Ell té contacte amb pacients molt greus. “És molt dur, per això els meus superiors m’han preguntat si em vull reubicar a una altra planta”, afegeix.

En la mateixa línia, la Sara destaca que el personal sanitari està amb els pacients tot el dia i que se sent molt exposada al contagi. “Això genera inseguretat, perquè no saps si et contagiaràs. A més, anant a treballar poso en risc a la meva família”, assenyala. Per això, tots els estudiants segueixen un ritual en arribar a casa per tal de minimitzar els riscos: van directes a la dutxa, posen tota la roba que portaven a rentar i mantenen les distàncies amb la seva família.

La manca de material de protecció pel personal sanitari que s’ha denunciat en nombroses ocasions és també una altra preocupació que tenen els estudiants, ja que els exposa més al contagi. “La mascareta me l’he de guardar fins que se’m trenqui, les ulleres i la bata també les he de reutilitzar, l’únic que em canvio en entrar a cada habitació són els guants”, explica la Mar. Per la seva banda, la Margot diu que de bates impermeables no en queden, de manera que porten pijames blancs, que són, segons diu, “més pesats, calorosos i menys higiènics”. En entrar a les habitacions, però, tots els estudiants assenyalen que compten amb els equips de protecció individual adequats.

Els estudiants també es mostren preocupats pel personal sanitari que fa setmanes que està en aquesta situació. “Se’ls veu molt esgotats i es nota que estan afectats emocionalment. Malgrat això, ho continuen donant tot”, explica la Margot. Assenyala que, segons li han dit els seus companys, l’ajuda dels estudiants és molt útil, però els hi hauria anat millor que s’haguessin incorporat abans.

Aquesta situació excepcional demostra la vocació de molts d’aquests joves estudiants d’Infermeria i Medicina. “Hauria preferit que la meva primera experiència laboral fos en unes altres circumstàncies” -admet la Sara- “però l’aprenentatge que estic fent és enorme”.