El context actual ha condicionat l’acció educativa d’aquest final de curs. Val a dir que aquesta malaltia ja té una dimensió important d’inequitat. No tots els alumnes l’hauran patit de la mateixa manera. És ben sabut que sempre són les poblacions més pobres, les més desafavorides, les que es portaran una part desproporcional de l’impacte d’aquesta pandèmia, tant directament, per l’efecte del virus, com indirectament, pels efectes socials de la crisi econòmica. La bretxa social tendirà a incrementar-se i això obligarà, encara més, a lluitar contra la segregació i l’exclusió escolar.
La nota d’optimisme és la capacitat de resposta que ha tingut el col·lectiu docent per treballar de manera col·laborativa, per a fer més estreta la relació amb els alumnes i les famílies i, per tant, poder ajudar a mitigar els efectes de la pandèmia. No hi ha raons per a l’autosatisfacció, quan encara no hem arribat al 100 per cent dels nostres alumnes, però hem après i és important que aquest aprenentatge ens ajudi a entomar un possible nou context de crisi millor organitzats i amb millor capacitat de resposta.
També ha suposat una oportunitat, alhora que repte, l’aposta decidida per la cultura digital. El sistema educatiu català ha demostrat un grau de maduresa important respecte a l’ús educatiu de la tecnologia digital i la preparació del professorat per utilitzar-la que li ha permès, a diferència d’altres països, no col·lapsar i poder donar continuïtat a la docència en línia. La connectivitat es converteix en aquests moments en un dret bàsic.
També hi ajudat a evitar el col·lapse, la diligència amb què el Departament va començar a elaborar criteris i instruccions per a l’acció educativa i l’avaluació en totes les etapes educatives. Aquests paràmetres educatius s’han implementat en una cultura ja consolidada d’autonomia dels centres, la qual cosa ha permès una adequada organització pedagògica en el marc de cada projecte educatiu. Seria impensable un “comandament únic” en la gestió d’aquests processos.
Els escenaris de salut pública de les properes setmanes són encara imprevisibles. En aquest context, caldrà ser molt prudents a l’hora de concretar mesures per la incertesa que genera l’evolució de la pandèmia. No podem oblidar que la salut pública ha de prevaldre per davant de qualsevol altre dret. Qualsevol proposta ha de ser objecte d’una avaluació contínua i permanent.
Però sempre hem de tenir present la funció social de l’educació. No hi ha força de transformació més potent que l’educació per promocionar els drets humans i la dignitat, per eradicar la pobresa i augmentar la sostenibilitat, per construir, en definitiva, un futur millor per a tothom. Ens cal un sistema educatiu cada vegada més competencial, amb una capacitat d’adaptació als canvis constants, que situï l’alumne com a protagonista actiu del seu procés d’aprenentatge i com a ciutadà crític en una societat democràtica.
