Cal especificar que l’eix central de tot procés educatiu és la relació interpersonal i, molt especialment, la relació entre un adult i un infant. Sabem que existeixen altres relacions molt importants que formen part del procés educatiu: relacions entre iguals, institucionals, etc., però ens volem centrar, molt especialment, en la relació infant i monitoratge i viceversa.
Evidentment, hi ha diferències essencials en la relació que estableixen les diferents monitores i monitors amb els seu grup d’infants. Tot i això, la relació entre un infant i monitor o monitora, tant en l’escenari educatiu com en el terapèutic, està fortament impregnada per l’amor, l’augment d’autoestima i els afectes i sentiments que s’originen d’aquest vincle. Aquest pot arribar a crear un ric entramat de desitjos, sentiments, identificacions i projeccions que catalitzen qualsevol tasca professional per part de l’equip de monitors i monitores.
Per això, des que inicien la seva primera colònia o activitat de lleure, els monitors i monitores han de treballar en crear aquests llaços d’afecte, empatia, diàleg, comprensió, suport i respecte entre les dues parts.
De fet, serà en els seus primers anys de lleure quan es comencin a forjar aquests vincles amb els seus referents i si des d’aquell moment es creen bones relacions emocionals, això els influirà significativament en la seva vida dins del lleure i també com a futurs monitores i monitors.
Segons afirmen diversos estudis, els infants que tenen un vincle ampli i proper amb els seus referents se senten més acompanyats, estimats i importants, i tenen més seguretat i confiança, i això els ajuda a tenir menys dificultats a l’hora de relacionar-se amb els altres i entaular amistats.
Alhora, en el moment en què tinguin algun problema o inquietud recorreran a aquests monitors o monitores referents perquè els ajudin. Sens dubte, moltes d’aquestes monitores i monitors amb el pas dels anys se sentiran satisfets en observar que són un important punt de referència per als infants que han tingut a l’esplai, al cau, al casal o a les colònies.
Sabem que la bombolla que es crea a les colònies i casals és creadora de vincles afectius i que aquests es poden fomentar amb més força com més temps disposem per demostrar l’amor, la confiança i el respecte envers als nostres infants, dedicant més presència, sabent estar i sabent ser-hi. És molt important, i més en aquests temps de pandèmia, dedicar un temps especial a cada infant que tinguem al grup, sigui quina sigui la seva edat, perquè se senti singular, acompanyat i comprès.
No obstant això, també és fonamental destacar que aquests llaços no només es creen quan l’equip de monitoratge lloa els bons comportaments dels infants, sinó que, tot i que cal que reconeguin allò que fan bé, també han de ser els que els indiquin quan o en quin moment s’equivoquen i ensenyar-los el camí correcte, sempre dins de la relació de confiança i amb l’objectiu d’ajudar-los a millorar.
Per tot això, és important que des que inicien la seva primera activitat dins del món del lleure, l’equip de monitoratge mimi els seus nens i nenes; això sí, sempre tenint en compte les mesures higienicosanitàries per prevenir la Covid19. No els podrem abraçar, ni xocar les mans, i haurem de minimitzar el contacte entre ells i elles… Però els hi podrem demostrar que igualment som i serem al seu costat en tot moment. Farem ús de les paraules i dels nostres actes per poder fer un acompanyament emocional des de la distància física. Caldrà que utilitzem tota l’artilleria de paraules boniques per poder fer-nos el màxim de propers possibles.
Així mateix, a mesura que vagin creixent, no haurem de deixar de mostrar-nos afectuosos i afectuoses amb els infants i demostrar-los atenció i interès, ja sigui escoltant-los, intentant donar-los solucions quan tinguin algun problema, orientant-los en la seva llibertat responsable i fins i tot oferint-nos a ajudar-los en cas que ho necessitin. De la mateixa manera, els infants també es comportaran de forma propera amb els seus monitors i monitores i, de ben segur, els veuran com a figures importants en la seva vida, no només de petits, sinó per sempre.
Però un aspecte molt important en la relació dels infants amb els seus referents és la maduresa d’aquests últims. El monitoratge és clau en l’èxit d’un bon acompanyament: comprendre els problemes, les diferències entre els components, confortar la unitat del grup, escoltar totes les necessitats, respectar les individualitats i donar moments per al treball grupal… Però tenint en compte que cal contemplar la distància suficient per garantir que el o la referent dels infants ja haurà superat per edat tots aquests aspectes comentats anteriorment. Aquest distanciament educatiu cal mantenir-ho sempre, no només en temps de pandèmia, ha de ser un hàbit per poder donar una qualitat educativa i personal a l’infant.
En aquest sentit, per poder educar cal que el monitor o monitora es conegui, s’accepti, tingui un bon equilibri emocional, una gran fortalesa física i psíquica i que en tot moment es pugui recolzar amb el seu equip quan no pugui gestionar la tasca educativa amb qualitat.
I com podem fer-ho per crear vincles? Tot i les noves mesures de distanciament forçades per la situació sanitària, les relacions que es crearan a les colònies o casals d’estiu es poden veure reforçades significativament. L’equip de monitors i monitores haurà de plantejar activitats molt emocionals, divertides i en emplaçaments diferents dels habituals, I de ben segur que deixaran empremta en els records d’ambdues parts.
Conviure dins la natura, fer activitats de multi aventura, promoure jocs en equip… Aquests nous escenaris forjaran increïbles vincles entre tots els assistents i ens permetran gaudir del costat més juganer i relaxat del grup de colònies, en un ambient divertit i ple d’experiències que no oblidaran (ni oblidarem) tan fàcilment.
