L’escola concertada està patint la seva part alíquota d’alumnes contagiats i grups bombolla en quarantena. Segons les darreres dades publicades aquest dimarts pel Departament d’Educació, dels 461 grups confinats a 348 centres catalans, n’hi ha 420 de 317 centres que corresponen a l’etapa d’ensenyament obligatori. I d’aquests, aproximadament el 25% (108 grups de 79 centres) corresponen a l’escola concertada, mentre que la privada no concertada té al voltant del 2,5% de l’afectació, amb 12 grups tancats de 7 centres. Les incerteses i els nervis d’aquest inici de curs no es diferencien gaire en funció del model d’escola, si bé en el cas de la concertada, que reivindica el seu caràcter de servei públic, s’hi afegeixen altres problemes.
“A finals d’agost van dir que els grups haurien de ser de 20 alumnes, nosaltres de fet ja havíem organitzat els espais, perquè podíem, però ens faltava personal. Al final ha arribat un docent de reforç, a càrrec del Departament, i un altre a càrrec dels recursos propis, però amb això l’únic que hem pogut fer ha estat desdoblar un grup que teníem de 29, per la qual cosa la major part de classes de primària segueixen sent de 25”. Eva Alfaro és la directora de l’Escola Pia Luz Casanova, un centre d’una línia situat al barri de Verdum que considera que té les característiques per ser considerat d’alta complexitat, si bé “l’administració no ens ho reconeix”. La seva oferta va de P3 a 4t d’ESO, a més d’un PFI. De moment, tots els EPIs els ha pagat el centre, així com les hores extra del servei de neteja.
Una situació força semblant és la que es viu al Col·legi Sagrada Família d’Urgell El Masnou, un centre també d’una línia que acull població de classe mitjana en un edifici antic. El seu cap d’estudis, Josep Mayolas, comenta que s’han fet mans i mànigues per obrir amb totes les mesures de seguretat, però que en cap cas s’han pogut desdoblar grups o reduir ràtios. “No som una escola rica, hem hagut de picar molta pedra i aquests primers dies els estem dedicant a conscienciar molt l’alumnat, perquè som un claustre petit i ens hem proposat evitar que aquí dintre es produeixi un contagi”, explica.
El principal problema és que a la secundària les aules no són prou grans per garantir la distància entre l’alumnat, i per això “hem intentat limitar molt els seus moviments”. Patis, lavabos, entrades i sortides… tot està mil·limètricament estudiat per minimitzar els contactes. I per ara l’únic ajut extra és la dotació d’un professor. L’Ajuntament els ha cedit espais, que començaran a usar ben aviat. A la platja, que tenen a tocar, pensen fer-hi l’educació física. I a la plaça de l’Església, també molt a prop, les classes de música, comenta Mayolas.
Alfaro i Mayolas coincideixen a assenyalar que estan marejats i sobresaturats a causa de les instruccions canviants i que sovint se senten més buròcrates que docents. I com a punt positiu assenyalen la relació que han establert amb el centre d’atenció primària de la seva zona. “Amb la infermera del CAP Rios tenim els telèfons intercanviats, l’hem trucada moltes vegades i l’atenció sempre ha estat excel·lent, això ens ha permès acompanyar moltes famílies, que sobretot els primers dies tenien molts neguits”, afirma Eva Alfaro.
On son els EPIs?
“Les escoles concertades encara no saben quins EPIs rebran del Departament, ens han dit que n’hi haurà, però de moment tot el gel hidroalcohòlic, els termòmetres, les mascaretes, les pantalles, els desinfectants i qualsevol adaptació que s’hagi fet al centre va a càrrec del seu titular”, apunta Eva Salvà, directora de l’Agrupació Escolar Catalana (AEC), una de les patronals que aplega un nombre més gran de centres laics concertats. Un altre aspecte són els reforços de neteja i desinfecció, amb el consegüent sobrecost, que en el cas de la pública va a càrrec del municipi als centres d’infantil i primària, i del pressupost del mateix centre en el cas dels instituts (si bé Educació va assegurar que ajudaria aquells que no poguessin arribar-hi). Segons Salvà, ara per ara la major part de centres estan finançant el sobrecost de neteja amb l’estalvi del 3r trimestre del curs passat, “però arribarà un moment que això no serà sostenible”.
“Cap centre o pràcticament cap centre concertat ha pogut reduir ràtios –afirma la directora de l’AEC–, al contrari, a Tarragona ens han intentat col·locar alumnes a un grup de primària que ja està per sobre dels 25”. En el repartiment del professorat extra, afegeix, “el Departament ha ampliat la dotació amb l’equivalent a un docent de més a les escoles d’una i dues línies, i de dos docents a les que tenen 3, 4 i més línies”. Pel que fa al personal de menjador, acollides i pati, cap ajut suplementari, per la qual cosa els centres mantenen el que tenien.
Els sobrecostos en material, neteja i altres partides de moment no s’està traslladant a les famílies, segons asseguren les persones amb les quals ha parlat aquest diari. “Per nosaltres seria impossible, el nostre pressupost ja està molt ajustat i tenim famílies amb situacions molt desfavorides”, assegura la directora de l’Escola Pia Luz Casanova. Amb tot, segons apunta Josep Manuel Prats, president de la Fapel, una de les federacions d’associacions de mares i pares de l’escola concertada, “a la llarga aquesta falta de recursos sempre acaba repercutint o bé sobre les famílies o bé en una menor inversió en renovació i manteniment”.
Jubilació i temps d’exposició
I una part d’aquest sobrecost també pot ser que vagi a càrrec dels treballadors. Segons comenta Dani Checa, secretari de comunicació de la Federació d’Ensenyament de l’USOC (el sindicat majoritari a la concertada), “no tots els centres estan proveint d’EPIs adequats als seus professionals, també n’hi ha que els hi estan dient que s’espavilin i se’ls emportin de casa, i per tant ens haurien d’explicar què estan fent amb aquests diners que els dona l’administració”. Amb tot, Checa confirma que a la concertada no s’està reduint cap grup, i que fins i tot li han arribat notícies d’un centre amb 37 alumnes en una aula d’ESO. “No hi ha hagut equitat ni proporcionalitat en la distribució dels ajuts”, opina.
A banda, hi ha altres factors d’ordre laboral que, en l’actual context, prenen una especial rellevància: “A la pública pràcticament tots els treballadors es jubilen als 60 anys mentre que a la concertada s’han d’esperar a l’edat de jubilació [65 anys i 10 mesos ara mateix] si no tens més de 37 anys cotitzats, això vol dir que hi ha professorat en edat de risc fent classe”. A banda, afegeix, “el temps d’exposició amb els alumnes és superior, ja que és de 25 hores lectives setmanals en el cas de primària i de 24 a secundària, o 23 en cas de ser tutor”. En la seva opinió, la situació és prou greu com per proposar “una acció conjunta” als altres dos sindicats de docents de la concertada, que són CCOO i UGT.
