Quan ets petit, sols desitjar que el temps corri més ràpid i que les hores de classe siguin més curtes perquè es fan massa llargues. Ara hi ha diversos centres educatius que han escoltat la seva veu interior i ho estan aplicant, però no per a fer més content el seu alumnat, sinó per a fer treballar més hores lectives els docents.
M’explico: el DOIGC, el Document d’Organització de Centres, estableix que els docents de la secundària, escoles d’art, escoles oficials d’idiomes, etc., de les seves 37,5h de jornada laboral, n’han de fer 18 de lectives; és a dir, impartint classe directa. La resta estan destinades a la preparació de les classes, reunions o correccions, per exemple.
El joc del triler d’alguns directors és convertir el còmput total d’hores lectives anuals en minuts, i convertir les sessions de cada matèria dels alumnes a 55 minuts, la qual cosa implica esquivar la instrucció del Departament i fer-ne una interpretació subjectiva per tal de fer treballar més sessions lectives als docents. Així, aquests passarien de les 18 establertes a 19 o, en alguns casos, a 20.
El joc del triler d’alguns directors és convertir el còmput total d’hores lectives anuals en minuts, i convertir les sessions de cada matèria dels alumnes a 55 minuts
Aquest plantejament té altres visions legals que possiblement aquests directors no han tingut en compte, perquè ho haguessin fet, possiblement no l’haurien dut a terme. La reducció de l’hora als 55 minuts no respecta ni l’annex 7 del Decret 175/2022 de 27 de setembre ni el Decret 171/2022 de 20 de setembre, que estableixen les hores lectives que han de rebre els alumnes d’ESO i de Batxillerat respectivament; perquè, si reduïm les sessions de cada assignatura a 55 minuts en comptes de l’hora establerta normativament, els alumnes perden hores de formació de totes les matèries.
Aquesta davallada lectiva, ja prou greu per si mateixa, s’agreuja amb l’alumnat de Batxillerat, que ja té un temari prou atapeït, sobretot en cas dels qui volen anar a la selectivitat, que amb la pèrdua paulatina i continuada de minuts -convertit en més de set hores reals- veu perdre l’oportunitat d’explicar tot un tema de cada matèria.
A més, l’Ordre de 29 de juny de 1994, per la qual s’aproven les instruccions que regula l’organització i el funcionament dels instituts de secundària, publicada al BOE número 159 de 5 de juliol, estableix que a cada professor/a, si imparteix més de “18 períodes lectius” (art. 92 e), se li hauria de compensar l’excés d’hores al curs següent. Si convertim els cinc minuts de descans per als alumnes entre classe i classe (art. 66 c de la mateixa ordre ministerial) en sessions lectives de 55 minuts, reduiríem encara més el temps d’aprenentatge del nostre alumnat. Tres normatives de rang superior a les instruccions d’inici de curs que es recullen al DOIGC en el qual es basen certs directors.
Són per aquestes raons legals que ja hi ha instituts que han tornat a les 18 sessions lectives per als docents per requeriment del seu propi Servei Territorial. Malauradament, encara hi ha centres que volen continuar jugant al joc del triler.
