Clara arriba a l’escola i porta un caragol. Se l’ha trobat quan venia agafada de la mà de la seua iaia. L’ha sorprès veure’l i, després d’estar una estona observant-lo, l’ha agafat per ensenyar-lo a la mestra i a les companyes i companys.
Quan entra a l’aula, els seus ulls brillen d’una manera especial. Porta un tresor a les seues mans. Entra corrents i li ensenya a la seua mestra l’objecte de desig: un caragol.
La mestra, que ha après a mirar –i a llegir en les mirades del seu alumnat– comprèn ràpidament que el que està passant en eixos moments té una riquesa educativa impressionant i que cal aprofitar-la. Aleshores, la seua mirada també brilla perquè vol compartir amb Clara el desig d’aprendre. Els ulls també li brillen. Comença així una relació que les farà crèixer, a les dues.
La mestra suggereix anar a mostrar la gran troballa als seus amics i amigues. I així ho fan. Miren, el toquen –cal tindre cura, diu Clara, perquè ha sentit que li ho deia la seua iaia–, observen i parlen: té una closca que està un poc dura però el cos està blanet, quina forma té la closca, el color… multitud d’aspectes que els xiquets i xiquetes veuen i comenten.
La mestra recorda aquella cançó del caragolet: “Un caragolet se n’anava a l’escola perquè volia aprendre cançons…”. Comença a cantar-la. La miren, imiten, ho intenten. U d’ells s’alça i diu: jo sé fer el caragol. I s’arrastra per terra. Altres l’imiten, inclosa la mestra. Una xiqueta agafa una corda i dibuixa a terra la forma del caragol… I així va passant el dia, els dies i el desig d’una criatura s’ha transformat en un objecte d’aprenentatge molt potent.
Aprenen les xiquetes i els xiquets. I aprèn la mestra perquè ha sabut llegir el desig als ulls de la xiqueta i ha sabut buscar i crear contextos per continuar investigant i explorant el món.
Educar la mirada pot ser una acció tan simple com estar atenta a allò que passa al teu voltant. Educar la mirada és saber seleccionar allò què és important en cada moment. Educar la mirada és saber-te lectora de l’ambient en el que treballes –aula, el centre, el poble, la ciutat, …-. Educar en la mirada és saber-te oberta a tots els aprenentatges possibles i amb l’alumnat tenim un potencial enorme de possibilitats de descobrir nous camps d’investigació i reflexió.
