Aquest és un article publicat a Hojaderouter.com
Tot i que el primer informe de l’OCDE sobre tecnologia a l’aula indica que disposar de més ordinadors i fer-ne un ús més estès no millora automàticament els resultats escolars –de fet, pel que sembla, passa tot el contrari–, és inqüestionable que avui dia hi ha molta tecnologia a les escoles, ja sigui la que aporta el propi centre o la que porta de casa l’estudiant amb el seu telèfon intel·ligent acabat d’estrenar.
L’ús d’aquestes eines comporta una sèrie d’interrogants legals que afecten els centres educatius, els alumnes i, sobretot, la privacitat de tots ells.
Obres de teatre i altres celebracions
Sense cap dubte, un col·legi celebrarà durant l’any actes públics amb la participació dels estudiants perquè els familiars hi assisteixin. Pot l’escola gravar-ho en vídeo per a la posteritat? Sí, sempre que compti amb el consentiment dels pares. Cal no oblidar que la imatge és una dada de caràcter personal. En aquest cas, a més, es tracta de la imatge d’un menor d’edat.
Si un pare no vol que gravin al seu fill, encara que la resta no s’hi oposi, estarem davant d’una situació complexa en la qual el nen en qüestió podria quedar fora de la participació en l’obra. No obstant això, s’ha de tenir molt en compte el cas particular, el tipus d’obra, la seva finalitat i l’àmbit de difusió, entre altres coses.
D’altra banda, el curs passat va aixecar polseguera un cas sobre l’ús de YouTube a les aules. Una professora d’anglès va posar com a exercici als seus alumnes que es gravessin per valorar la seva pronunciació i pugessin després el vídeo al YouTube, en lloc de lliurar-lo en el típic format físic. Per tant, una dada de caràcter personal s’estava compartint en un servei de tercers i amb dubtes sobre el consentiment atorgat pels alumnes.
El cas va arribar a l’Agència Espanyola de Protecció de Dades i aquesta va indicar que, si bé hi ha formats més adequats per a conciliar la protecció de dades personals de menors i la tasca acadèmica, l’actuació no era sancionable.
Els blogs dels alumnes
Cada dia és més habitual que les escoles facin servir blogs per comunicar als pares el dia a dia dels seus fills i les diferents activitats que realitzen. Blogs que inclouran normalment fotografies dels menors, així que estem novament davant una dada de caràcter personal.
És una cosa que es pot fer, sempre que es disposi del corresponent consentiment de les persones afectades, els pares, i es realitzi prèvia identificació de l’usuari que accedeix al contingut per personalitzar la comunicació. És a dir, no seria ideal que els blocs es publiquessin en obert, per a tothom. S’hauria accedir-hi mitjançant usuari i contrasenya, segmentant en tot el possible la informació que es mostra per grups, cursos o etapes.
En el cas dels blogs creats per les associacions de mares i pares d’alumnes (AMPA), és interessant el que va dictaminar el 2013 l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) quant a la seva responsabilitat en la gestió dels seus blocs relatius a les diferents escoles bressol d’un municipi. Segons l’organisme, la responsabilitat és de l’AMPA, no de l’ajuntament o la concessionària.
Un correu electrònic per a cada nen
Diguem que el col·legi, en el marc d’un programa per promoure l’ús de les noves tecnologies, crea un correu electrònic per a cada un dels usuaris menors d’edat. ¿Caldria el consentiment dels pares? Si estem davant menors de 14 anys i el correu electrònic es pot utilitzar amb finalitats que van més enllà de la purament acadèmica, sí que és necessari.
En el cas d’usuaris menors de 14 anys que creen un compte de correu electrònic en el marc de l’activitat docent i específicament per a aquesta finalitat, el dia a dia del col·legi, en principi no caldria.
El correu electrònic en l’àmbit educatiu dóna bastant joc. Per exemple, caldria preguntar-se si es pot proporcionar l’adreça de correu electrònic del docent als pares que ho sol·licitin. Òbviament, es pot, i a més no cal el consentiment del professor (sempre pensant que es demana per conèixer l’evolució de l’alumne).
Pel que fa a la situació inversa, la del docent que li demana a l’alumne menor d’edat l’adreça de correu electrònic dels seus pares, la veritat és que seria necessari el consentiment dels progenitors. Amb una excepció: que la direcció de ‘email’ resulti necessària per a completar la capacitat del menor d’edat. Per aquest motiu es requereixi el correu electrònic dels pares per sol·licitar aquest consentiment.
En aquest àmbit, la Guia Bàsica de Protecció de Dades per als Centres Educatius de l’APDCAT procura aclarir la majoria dels dubtes.
Treball en equip
No hi ha millor eina per fer bon treball en equip, entre els mateixos alumnes i entre professors i estudiants, que una intranet: una xarxa privada a la qual s’accedeix mitjançant usuari i contrasenya i el contingut no és visible per a la resta del món.
El problema aquí és que, atès el cost de muntar una intranet pròpia, en general, es recorre a serveis de tercers que, a canvi d’una subscripció mensual, faciliten serveis de gran qualitat i a un preu raonable. Serveis com Google Apps per a Educació, Edmodo, Schoology o Edoome, entre molts altres.
Un punt important a això és la ubicació de les dades personals que s’incorporen al servei. Si no tenim en compte el que estableixen els termes i condicions, és possible que sense adonar-nos estiguem obrint un canal pel qual estudiants i professors estiguin proporcionant la seva informació personal molt més enllà del territori espanyol. L’anomenada “transferència internacional de dades”, tècnicament parlant. Una cosa que pot ser molt problemàtica si el servei que recopila aquestes dades i el país en què els emmagatzema no proporcionen un nivell de garanties equivalent a l’europeu en matèria de protecció de dades.
Per curiositat, ¿on allotgen els serveis comentats les dades que recopilen? Google Apps als Estats Units, si bé és cert que la multinacional està adherida a l’Acord de Puerto Seguro, un pacte entre la Unió Europea i la potència nord-americana que en principi garanteix el seu compliment en matèria de protecció de dades d’acord amb la normativa del Vell Continent. Edmodo també els emmagatzema als EUA i també està adherit a l’Acord de Puerto Seguro. El mateix succeeix amb Schoology o CourseSites. A Edoome resulta impossible descobrir-ho, ja que l’enllaç als seus Termes i Condicions està trencat.
En tot cas, hi ha alternatives nacionals que en principi no haurien de presentar aquest inconvenient, com ara RedAlumnos.
Un mòbil a la butxaca
Heus aquí un tema espinós, i cada dia més present, relatiu a si pot el director o el professor d’un col·legi revisar el contingut del mòbil d’un alumne. La regla general és que no, que requereix el consentiment dels seus pares en el cas d’un menor d’edat o el consentiment del propi alumne si és major de 14 anys. No obstant això, com no hi ha dret absolut, i el dret a la protecció de dades no és il·limitat, s’ha de valorar en cada cas concret quins drets estan col·lisionant.
D’aquest anàlisi es podria entendre que un centre escolar sí que pot accedir al telèfon del menor sense consentiment dels seus pares. Seria, per exemple, el cas que va arribar no fa gaire fins a l’Audiència Nacional, que va estimar correcta l’actuació del director del col·legi perquè els drets dels altres menors s’anteposaven a la protecció de dades del menor el mòbil havia estat revisat.
Amb mòbil o sense, a la funció nadalenca o a través del blog del professor, la veritat és que la tecnologia ha entrat a les escoles i ho ha fet per quedar-se. En aquests primers moments, caldrà anar amb peus de plom per a fer un ús intensiu, eficient i legal de les noves tecnologies en l’entorn educatiu.
—
Les imatges d’aquest article són propietat de Startup Stock Photos, USAG, Steve Jonhson i Intel Free Press
