L’inquietant percentatge d’alumnat que abandona els estudis de manera prematura a Catalunya ―el 17,1% segons l’Institut d’Estadística de Catalunya de 2017― ens posa en alerta. Alhora, ens convida a reflexionar si aquesta xifra és un indicador de fracàs escolar a nivell individual o bé reflecteix un fracàs més global, en el marc polític i social de l’educació. Per tal de poder proposar millores i repensar l’organització i funcionament del sistema educatiu cal adoptar una visió global i multidimensional. Alguns autors assenyalen un ventall de factors implicats en el rendiment escolar: [1]
- Característiques i recursos propis de l’individu: elements biològics, condicions i disposició a l’aprenentatge.
- L’ambient social, cultural i els recursos de la família: nivell sociocultural dels progenitors, estatus socioeconòmic, nivell d’ingressos, temps de dedicació i expectatives envers aquests/es fills/es.
- Elements de context: sistema educatiu, econòmic, laboral i territorial.
- Característiques del centre educatiu: tipologia d’infraestructures, qualitat del personal docent i mètodes pedagògics emprats. Tipus d’interaccions establertes entre el docent i les famílies.
- Característiques de l’aula i del professorat singular. El vincle entre el docent i l’alumne també esdevé un factor clau, així com el tipus de relacions entre iguals.
Per tant, veiem que el sistema educatiu se sustenta i està influenciat per factors individuals, socioculturals i alhora institucionals. Alguns d’aquests elements serien susceptibles a poder ser modificats, si bé és cert que no seria fàcil ni ràpid ni senzill. Ara bé, de la mateixa manera que altres països han pogut anar fent canvis en la línia de millorar alguns dels punts anteriors, també podria ser interessant per a Catalunya evolucionar en aquesta direcció.
De fet, en els darrers temps s’ha pogut observar un marcat interès a promoure canvis i millores dins el sistema educatiu català. Més enllà de les nostres fronteres, a nivell internacional ja fa anys que existeix una reflexió global envers la necessitat de fomentar una renovació pedagògica.
El coneixement dels resultats de les proves del Programa Internacional per a l’Avaluació d’Estudiants (PISA) ens pot convidar a conèixer altres realitats educatives a nivell mundial i poder-ne adaptar part de les seves potencialitats. Val a dir que, tot i que es tracta de proves estandarditzades que tenen en compte una parcialitat del rendiment escolar dels alumnes ―competència matemàtica, comprensió lectora i competència científica― i, tot i que no es contempla el context sociocultural i econòmic dels països, és interessant poder conèixer altres sistemes educatius a fi d’enriquir-nos i, potser, aprendre’n.
En aquest cas, ens centrarem en Finlàndia, país reconegut internacionalment per obtenir major puntuació en les proves PISA en els darrers anys. Les posicions i puntuacions de l’últim informe PISA, del 2015, es presenten a continuació: [2]
- Competència matemàtica:
- Finlàndia 12a posició amb 511 punts
- Espanya 32a posició amb 486 punts
- Mitjana UE se situa en els 490 punts
- Catalunya se situa en els 500 punts
- Comprensió lectora:
- Finlàndia 4a posició amb 526 punts
- Espanya 25a posició amb 496 punts
- Mitjana UE se situa en 493 punts
- Catalunya se situa en 500 punts
- Competència científica:
- Finlàndia 5a posició amb 531 punts
- Espanya 30a posició amb 493 punts
- Mitjana UE se situa en 493 punts
- Catalunya se situa en 500 punts
Els bons resultats de Finlàndia són fruit, en gran part, de la important inversió que ha fet el país en l’educació, considerant-la un dels pilars del present i del futur de la societat, destinant-hi tots aquells recursos que s’han considerat necessaris.
Recuperant la xifra de l’abandonament prematur dels estudis, direm que, a diferència del que passa a Catalunya ―situat 17,1%―, a Finlàndia és del 9%.
Finlàndia a nivell organitzatiu i econòmic
Finlàndia va obtenir la seva independència en forma de república el 1917. És el sisè país més extens d’Europa ―tan sols un 33% més petit que Espanya― i compta amb una població de 5,5 milions d’habitants ―el que suposa un 88% menys que l’espanyola―; fet que el posiciona com a primer de menor densitat poblacional de la UE.
Segons dades del 2017, el seu PIB anual representa el 19,5% de l’espanyol, però en termes de PIB per càpita és un 162% superior a l’espanyol. La despesa pública per càpita és del 213% respecte a la de l’Estat espanyol. En termes concrets i centrant-nos en la inversió que es fa en educació, a Finlàndia és del 12,3% del PIB mentre que a Espanya és del 9,3%. Ara bé, si tenim en compte el PIB, fent la comparativa entre ambdós països veiem que la despesa per càpita en educació és el 277% la d’Espanya; concretament és de 2.695€ enfront a 973€.
La taxa d’atur al 2018 al país nòrdic és del 7,6% enfront del 15,8% d’atur a Espanya; i el salari mitjà és de 43.896€, per 26.535€ a l’Estat, amb una distribució de riquesa relativament equitativa.
Centrant-nos més en l’esfera del món educatiu, Finlàndia és líder en la preparació dels menors de quinze anys ―considerada futura força de treball del país―, així com en la inversió en els joves entre 15 i 24 anys. Un sistema d’educació universal de qualitat, pública i gratuïta, que ofereix a tots els joves les mateixes oportunitats, produeix professionals ben preparats segons les capacitats de cada estudiant.
Organització i oferta educativa
Primer de tot esmentarem que els nens i nenes finlandesos compten amb la possibilitat de gaudir de la presència dels seus pares i mares als seus primers anys de vida a fi de fomentar el seu vincle afectiu. El permís de paternitat pot estendre’s fins als sis mesos i la baixa de maternitat pot allargar-se fins a tres anys. Pràcticament tota l’educació és pública fins a la universitat. A les escoles es compta amb la figura d’un/a metge/essa, infermer/a, psicòleg/a i treballador/a social, que treballen conjuntament i de manera cooperativa amb el professorat. Actualment, l’educació obligatòria s’inicia als sis anys.
L’educació infantil es distribueix en diverses possibilitats: escoles bressol, centres de dia oberts i clubs. Posteriorment es realitza un any d’educació preescolar i, després, s’inicia l’educació bàsica obligatòria. A continuació passem a descriure’ls.
Escoles bressol
Aquesta tipologia d’educació es pot realitzar en escoles bressol municipals, en escoles privades, o bé en un domicili particular. Els grups acostumen a oscil·lar entre els 12 i 24 nens, amb unes tres o quatre cuidadors o cuidadores. Les criatures poden assistir-hi 20 hores a la setmana. En el cas de l’escola bressol al domicili, el cuidador s’ocupa de quatre infants a la casa d’un dels nens.
Centres de dia obert
Aquest tipus de centres estan disponibles per aquells nens i nenes entre zero i sis anys, i les seves famílies. És un espai gratuït i són els progenitors els responsables de tenir cura dels fills. Ara bé, hi ha educadors/es que poden col·laborar en organitzar diverses activitats.
Clubs
Els clubs estan orientats a atendre infants de dos anys i mig a cinc i estan conduïts per mestres d’educació infantil i preescolar. La idea principal és que els nens juguin entre ells, realitzin exercici físic, jocs i habilitats musicals, entre d’altres. Els clubs s’organitzen al matí o a la tarda ―entre dues i cinc vegades a la setmana― amb una duració de dues a tres hores.
Escola preescolar
Recentment, Finlàndia ha establert la normativa que tots els infants entre sis i set anys, han de cursar un any de preescolar abans d’iniciar l’educació obligatòria de primària.
En aquest període encara no s’ensenya a llegir ni escriure, si bé es mostren les lletres de manera natural. Es prioritza la individualitat de l’alumne, la importància de l’aprenentatge actiu i aprendre a treballar en grup. L’educació es basa en les aptituds i experiències dels infants i se centra en el joc i l’actitud positiva a la vida.
L’assistència a educació preescolar és de 4 hores i el seu cost és gratuït ―inclou un àpat calent. La ràtio a l’aula és de vuit nens per adult.
Escola bàsica de primària
La setmana escolar a la primària finlandesa és, aproximadament, de 20 hores lectives. Ara bé, segons l’edat dels alumnes aquests poden finalitzar la seva jornada escolar entre les 12 del migdia i les tres de la tarda.
Segons indicava el Departament d’Educació de Catalunya el 2005, a Catalunya els infants de 7 a 12 anys dediquen 792 hores d’instrucció a l’escola i 880 hores entre els 12-14 anys. Al país finès, en canvi, el nombre d’hores augmenta en funció de la seva edat: els alumnes de 7-8 anys hi destinen 530 hores, 654 hores els de 9-11 anys i 796 hores els que tenen entre 12 i 14 anys. [3]
Pel que fa a l’ocupació de les escoles de Finlàndia, el 44% compta amb menys de 100 alumnes a l’escola i un 22% amb més de 300 alumnes. En el cas dels instituts, aproximadament el 30% compta amb menys de 100 estudiants i el 39% entre 100 i 300 alumnes. Tots els alumnes dinen de manera gratuïta a l’escola i això forma part del currículum; per aquest motiu, els i les alumnes acostumen a compartir taula amb els seus propis mestres, tot adquirint hàbits saludables vinculats a l’alimentació.
Majoritàriament hi ha un docent a l’aula, tot i que en moltes ocasions es compta amb la presència d’un/a assistent del mestre. Si a l’aula hi ha més de 25 alumnes, es necessita un altre mestre.
Els punts clau del sistema educatiu finlandès són els següents:
- El currículum nacional es reforma cada deu anys, la qual cosa dona estabilitat al país i a les diferents mesures que s’hi adopten en matèria educativa.
- Evolució del poder de decisió en l’àmbit local: les autoritats locals ―juntament amb escoles i professors― planifiquen els plans d’estudi, metodologies i avaluacions. Alhora, avaluen la proposta del currículum nacional i realitzen els suggeriments pertinents. A nivell local també s’assignen els recursos a les escoles.
- La cultura de la confiança i responsabilitat: absència d’inspectors i exàmens nacionals. Les escoles realitzen autoavaluacions per tal de promoure el seu propi desenvolupament i millora i aquestes són facilitades al Arviointikeskus [Centre d’Avaluació de Finlàndia] amb l’objectiu de fer un seguiment dels objectius educatius, garantir la qualitat i prendre les decisions oportunes. [4]
- Educació equitativa: el material escolar i els àpats són gratuïts per a tot l’alumnat. Totes les escoles ofereixen el mateix currículum i metodologia.
- Els/les mestres són considerats professionals de l’educació: es requereix un programa universitari de cinc anys, incloent-hi estudis pedagògics.
- El focus se situa en donar suport i guia als estudiants ―també aquells amb necessitats educatives especials― de manera que cada un d’ells compti amb un pla d’estudi i desenvolupament personalitzat.
El paper de la inclusió a les escoles finlandeses
Un altre punt característic del sistema educatiu de Finlàndia és el foment en la inclusió de tot el seu alumnat. L’escola compta amb notables recursos humans i organitzatius per tal de poder-ho fer efectiu. Existeixen diferents mestres d’educació especial destinats a aquells alumnes que requereixin més atenció ―es calcula que, aproximadament, el 29,8% del total de l’alumnat del sistema presenta Necessitats Educatives Especials i necessitaran suport de tipus intensiu o especial. [5]
De fet, el tipus de suport que es dóna als alumnes varia en funció de les seves necessitats i s’organitza de manera seqüenciada i diferenciada:
- Suport general: és la primera resposta als problemes. Es tracta de suport i orientació individual en l’escolarització ordinària de tots els nens i nenes.
- Suport intensiu: es realitza una valoració pedagògica i un pla de suport intensificat sense modificar els objectius comuns del curs. Aquest tipus d’actuació pretén evitar que els problemes s’acumulin i es tornin més complexos.
- Suport especial: seria destinat a aquells alumnes que no poden assolir els seus objectius d’aprenentatge a través d’altres mesures de suport. Es realitza una valoració pedagògica més àmplia i un programa educatiu individualitzat.
Existeixen espais diferenciats per a aquells alumnes que, en determinades assignatures, necessiten una atenció més individualitzada i menor distracció. Aquesta atenció l’imparteix un docent especialitzat, i el grup està format, com a màxim, per deu nens i nenes.
[1] Calero, Escardíbul i Choi: «El fracaso escolar en la Europa mediterránea a través de PISA-2009: radiografía de una realidad latente».
[2] El País, «Resultados del informe PISA»
[3] Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu: «El sistema educatiu finlandés vist des de Finlàndia»
[4] Blom: «Las condiciones de la avaluación interna a Finlandia».
[5] Fundación Luksic, «Finlandia tiene una estrategia clara para atender la diversidad».
