Opinió

El canvi educatiu al País Valencià necessita un impuls

A diferència del govern espanyol, el Consell valencià ha gaudit d’estabilitat al llarg de la legislatura que ara conclou, una situació que ha permés revertir alguns atacs a l’ensenyament públic de l’etapa anterior. Les dues dècades de corrupció i balafiament, però, han passat factura als comptes públics. Amb aquests condicionants, la nova administració ha deixat pendents aspectes urgents i importants pels condicionants que representa la regulació estatal, les limitacions pressupostàries, el mal finançament o la manca de voluntat ferma de tirar endavant.

El Consell ha recuperat unitats retallades en molts centres i els més de 5.000 docents suprimits en l’anterior legislatura han tornat a les aules. S’ha millorat en beques per l’alumnat i els materials escolars són ara gratuïts. S’ha avançat en la gratuïtat de l’escolarització a partir dels dos anys i s’ha començat a revertir –encara de manera incompleta– l’augment brutal de ràtios per aula. En canvi, el professorat no ha millorat significativament les seues condicions laborals sinó que, fins i tot, s’ha vist agreujat per un significatiu augment de la burocràcia i de les tasques derivades de les polítiques del Govern valencià, com Xarxallibres.

La legislatura del Botànic ha coincidit amb la majoria absoluta de l’STEPV en les eleccions sindicals de 2014, una hegemonia revalidada en les darreres eleccions del 4 de desembre de 2018. Això ha permés avançar en determinades qüestions que, sense la insistència i la pressió del sindicat majoritari, encara estarien pendents: una part important del professorat de secundària té una reducció horària d’una hora lectiva; hi ha més administratius en els centres; s’han recuperat complements retributius retallats en alguns col·lectius; s’està treballant en la millora de la gestió de nòmines, s’ha regulat la jornada flexible, etc.

Un aspecte que no ha comptat amb acord entre l’STEPV i la Conselleria d’Educació ha estat la gestió del professorat interí. Tot i que el conseller Marzà comparteix les tesis del sindicat majoritari sobre l’estabilitat i la consolidació d’aquest col·lectiu (vora del 30% del professorat), l’oferta massiva de places per a oposicions en quatre anys ha provocat la confrontació en les meses de negociació i en el carrer perquè es posa en risc la continuïtat laboral del professorat interí, sovint amb molts anys de serveis, si no supera les proves.

Aquests aspectes de la gestió de la Conselleria d’Educació durant la legislatura ens permet afirmar que el seu resultat, especialment pel que fa a les condicions laborals de les treballadores i els treballadors, és agredolç. S’ha avançat en distints aspectes –no tant com volíem– però queda molt encara per assolir i millorar.

Polítiques educatives

La política educativa ha estat marcada per la coexistència temporal del govern central del PP –que va imposar la LOMQE amb una sèrie de mesures restrictives i de retallades a tots els nivells– i una Generalitat de signe polític oposat, condicionada per la normativa estatal. Això no ha impedit, però, desplegar iniciatives i esforços tendents a esquivar o forçar el marc legal imposat. Així, s’ha avançat per a dotar de més participació els claustres i els consells escolars dels centres, que la LOMQE deixa sense a penes capacitat de decisió en matèries com l’elecció de les direccions. En aquest mateix sentit, les avaluacions de diagnòstic ara són mostrals –i no censals– i s’ha reduït la càrrega lectiva de l’assignatura de religió.

La Conselleria d’Educació ha pogut modificar el decret d’admissió d’alumnat, però no ha aconseguit fer de la xarxa de centres concertats subsidiària de la pública (s’han perdut diverses sentències propiciades per la titularitat de centres concertats). D’altra banda, el Consell no s’ha atrevit a derogar la normativa autonòmica que permet la concertació del batxillerat, una normativa en vigor des de 2007.

Igualment, l’administració contempla que les direccions dels centres puguen definir perfils de professorat, una proposta que STEPV qualifica de molt perillosa. Durant la legislatura, a pesar dels compromisos previs, Educació s’ha negat a modificar la composició del Consell Escolar Valencià, feta a mesura de l’anterior govern per controlar-la i minimitzar les organitzacions i entitats crítiques amb les polítiques de l’administració. Sembla que el Govern s’hi troba còmode i és reticent a permetre que la comunitat educativa guanye en representació vers l’administració.

Un dels eixos principals de la política educativa del Govern del Botànic ha estat les polítiques inclusives. En 2018 es va publicar un decret molt ambiciós, però sense una dotació de recursos i personal suficient, que pot limitar-lo a una declaració d’intencions. Tot i que està pendent el seu desenvolupament normatiu, hi ha en marxa accions formatives adreçades al professorat.

El conseller Vicent Marçà havia anunciat l’aprovació d’una Llei Valenciana d’Educació consensuada amb la comunitat educativa que, finalment, s’ha quedat en el calaix de temes pendents.

Política lingüística

Pel que afecta l’educació, el debat entorn del model plurilingüe i al paper del valencià com a llengua vehicular ha centrat bona part de la legislatura. El model de la Conselleria va comptar amb les crítiques de l’STEPV i d’altres entitats que volem situar el valencià en el centre del model plurilingüe i que apostem per la immersió lingüística com un model pedagògic d’integració i d’èxit educatiu per a la població escolar i la societat valenciana. Però ni el decret inicial, ni molt menys la posterior llei –després de les sentències del Tribunal Superior de Justícia que van tombar el decret– s’ajustaven a les exigències plantejades. Segons l’administració s’ha avançat en l’ús vehicular del valencià en les aules, però encara insuficientment en un context de retrocés alarmant de la societat valenciana. En les comarques castellanoparlants no s’ha pres cap mesura per acabar amb la possibilitat que l’alumnat demane l’exempció a l’assignatura de valencià, una situació que condiciona la igualtat d’oportunitats d’aquests alumnes i els tracta com a ciutadans de segona.

Mirar endavant

Les eleccions del 28 d’abril per a elegir la nova Generalitat valenciana són clau per a la continuïtat de determinades polítiques i per a l’impuls d’un canvi autèntic, no només en matèria educativa. En matèria educativa i condicions laborals, el Govern del Botànic ha fet passos endavant però també ha frustrat expectatives del professorat i de sectors de la comunitat educativa que havien dipositat moltes esperances en el canvi polític.

És impossible revertir en quatre anys les polítiques neoliberals i de retallades a l’ensenyament públic patits durant 20 anys, però no és menys cert que d’aquest Govern s’esperava més gestos i accions que es podien haver dut a terme.

Si a partir del 28 d’abril es redita un Govern valencià de progrés, els reptes dels pròxims quatre anys seran encara més importants que els de la darrera legislatura. A més d’assentar les bases d’un sistema educatiu valencià i en valencià, de qualitat, laic, coeducador, inclusiu i gratuït, correspondrà al nou Consell refer la il·lusió de la immensa majoria de la comunitat educativa.