Fa una dècada que hi treballen; 10 anys d’entrevistes a homes i dones de procedència molt diversa, per tot l’Estat. Han recollit 100 testimonis directes del que va suposar l’arribada de la República, la vivència de la Guerra Civil i els durs anys de la dictadura posterior. Aquest és el cor del projecte Vencidxs.
Els seus promotors, entre els quals es troba el fotoperiodista Aitor Fernández, coordinador del projecte, tenien clar des del principi la necessitat que el projecte arribi als centres de secundària. En els últims anys, de fet, han aconseguit fer diverses xerrades i projeccions de la pel·lícula que van compondre amb les entrevistes que havien realitzat. La pel·lícula documental, d’una hora i 40 minuts està disponible a la plataforma Filmin.
A més d’aquesta, han editat un llibre de fotografies dels personatges que expliquen la història que van viure, així com altres imatges dels seus arxius personals.
Tot el projecte s’ha sustentat, principalment, amb el suport popular de moltes persones que han fet aportacions perquè fos possible. Ara han començat a «alliberar» les entrevistes a cadascuna de les persones que van passar davant de les seves càmeres i micròfons. De moment, porten unes 60 entrevistes editades que poden veure’s a la web del projecte, ordenades per temàtiques, perquè sigui de més fàcil consulta i utilització.
La web conté un índex pel qual poden consultar-se les entrevistes ja editades. Pot fer-se per comunitat autònoma de procedència de les persones o bé per diferents temàtiques com: «Esclaus del franquisme», «Desertors de l’exèrcit franquista», «Membres de la resistència contra el nazisme», «Mobilitzats a l’exèrcit republicà», etc.
Segons Aitor Fernández, una vegada tinguin editats tots els vídeos de les entrevistes, cap a finals d’any, volen acostar el projecte a les aules. Ara com ara estan recollint aportacions particulars per poder-ho fer, de manera que tots els beneficis que s’obtenen a través de la web es guarden per pagar les despeses dels qui vagin a les aules a fer xerrades o fer visionats amb l’alumnat.
La seva idea és preparar materials, a més, que siguin de fàcil ús, com vídeos més curts de les entrevistes o la preparació d’una guia didàctica per a la qual ja han comptat amb alguna orientació. També volen incloure un annex cronològic per facilitar la utilització del material que ja tenen. No s’han plantejat encara com faran aquesta arribada als centres, «serà porta a porta», afirma Fernández. Però tenen clar que és un treball que cal realitzar: quan han donat alguna xerrada en centres educatius, els xavals «es mostren molt interessats pel tema», assegura.
Per Fernández, una possibilitat d’aquest interès entre noies i nois pel tema és que durant molts anys, en l’educació espanyola, «només va haver-hi monarquia i dictadura, però va haver-hi una República amb molts avanços», assegura. Una història passada «que explica moltes coses de l’avui», com per exemple, com dur a terme diferents lluites socials.
El projecte, entre els seus objectius, té el de la lluita per aconseguir una democràcia plena, un projecte, en definitiva, de memòria antifeixista. Un granet de sorra perquè «el feixisme cal combatre’l dia a dia; cal impossibilitar el procés feixista», explica Fernández, parafrasejant a Joanito Arantzamendi, gudari i un dels protagonistes de Vencidxs. Un treball, continua Fernández, que ha de veure amb «educar per a l’enteniment, per a la democràcia».
