El conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, ha inaugurat aquest dimarts una exposició que porta el suggerent títol de Portes obertes a l’escola pública, i que es podrà visitar al Palau Robert (Barcelona) fins al 18 d’abril. “L’escola és la primera i més important de les institucions d’un país. Per això sempre hem de trobar espais per reflexionar a partir d’exposicions com la que inaugurem avui”, ha dit Gonzàlez-Cambray en l’acte d’inauguració. A l’acte hi ha assistit també el seu predecessor, Josep Bargalló, que de fet va ser qui, com a conseller, li va fer l’encàrrec a Joan Domènech (mestre jubilat, autor de diversos llibres sobre educació i expresident de la Federació de MRP) el novembre de 2020.
L’exposició transita per diverses sales, segons diu Domènech, plantejant més preguntes que respostes. “El seu caràcter no és descriptiu, sinó interrogatiu”, comenta. En què pensem quan pensem en l’escola? Per què vaig a l’escola? L’escola pot ser neutral davant la societat? Aquestes preguntes assalten al visitant mentre recorre les sales per on repassa amb petits tasts, com un menú degustació, la història del moviment per l’escola pública, l’enorme diversitat d’expressions i experiències que la defineixen, o com les reflexions i els debats que l’acompanyen, ja que, com explica Domènech, “una cosa és parlar de l’escola pública que tenim i una altra del model d’escola pública que volem”. Algunes de les parets també projecten un audiovisual amb imatges a temps real gravades en cinc centres educatius de tipus divers i en moments (aula, pati, entrades i sortides) diversos.
El titular d’Educació ha repassat els principals canvis de transformació que ha protagonitzat l’escola pública fins a arribar al moment actual: “Ens trobem en un moment històric revolucionari. L’escola ha d’ajudar a assolir les competències bàsiques i, sobretot, ha d’ajudar a aprendre a aprendre, perquè el nostre alumnat continuarà aprenent més enllà de la seva etapa d’escolarització”.
Sis àmbits i una invitació a la reflexió
L’exposició s’organitza en sis àmbits: El dret a l’educació; L’accés al coneixement, a la cultura i a uns valors; Un espai i un temps per a la infància i la joventut; L’escola davant la societat; L’escola pública en el sistema; i Pensar l’escola del futur. I surt de la premissa, que la ciutadania es va fer seva a començaments del segle XX, segons la qual “tothom pot ser educat i tothom té dret a ser-ho”.
S’hi diu que la història de l’escolarització a Catalunya ha anat acompanyada del dret a fer-ho en les millors condicions possibles. Fa la síntesi de les propostes de l’Escola Pública amb el de l’Escola Nova sorgides totes dues a principis del segle XX, esbossada en el curt període de la República (Consell de l’Escola Nova Unificada) i concretada com a projecte de qualitat a partir dels anys 70. Afegeix l’arrelament al territori, en llengua i continguts, amb una visió universal, plural i de respecte a les cultures compartides en el present. La Nova Escola Pública Catalana ha estat la concreció que els anys de la democràcia han ajudat a construir.
Una essencialitat amb peus de fang
L’última de les sales és una àgora pensada perquè les visites de grups hi puguin romandre una estona per compartir i reflexionar globalment. Les seves parets estan buides, “amb la idea que no tot està escrit”, comenta el comissari de l’exposició. Però a partir del gener s’aniran omplint, ja que el Palau Robert organitzarà debats al voltant de l’educació, i les idees-força que en surtin aniran empaperant aquest espai.
“El fil conductor de l’exposició és l’essencialitat de l’escola pública, però quan grates una mica veus que té els peus de fang, i per això reivindicar aquesta essencialitat és clau”, diu Domènech, per al qual hi ha dos missatges clau a l’hora de parlar del model d’escola pública: “L’equilibri i la coresponsabilitat entre tots els agents educatius que la componen”. Malgrat aquesta reivindicació de la pública, aclareix, la mostra no va contra ningú. “Simplement defensem que valors com els de la pluralitat, democràcia, accés universal, inclusió, no discriminació, etc., qui millor els pot acomplir són els centres educatius de titularitat pública, però qualsevol tipus d’escola s’ha de poder acostar a aquest model”.
