Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
L’escalfament global, el procés d’augment gradual de la temperatura de la Terra com a resultat de l’activitat humana, mai havia estat tan ràpid com l’episodi actual. Es prenen mesures a la feina, es condicionen els hospitals i ambulatoris, s’adapten les cases i s’intenta fer el mateix en els centres educatius, però potser amb menys èxit, i és que en els últims anys es multipliquen les queixes de professionals, famílies i alumnat sobre les males condicions en aules que ja han quedat antiquades perquè es van construir fa dècades i no estan adaptades a la situació tèrmica actual.
Baix rendiment escolar
L’informe Calor a l’escola. Com adaptar els centres educatius al nou clima del país elaborat per Equitat.org de la mà de Mar Satorras (Institut Metròpoli), Isabel Ruiz Mallén (UOC) i Joana Ortiz (IREC), amb un grup d’experts de l’àmbit climàtic, de la salut, social i educatiu, recull l’impacte de la calor en els aprenentatges i alerta que poden suposar una disminució de 7 punts PISA per curs en el nou escenari climàtic.
La meitat dels centres no estan preparats
La calor excessiva perjudica l’aprenentatge i la salut de l’alumnat i els mestres i no actuar pot comportar menys dies lectius i pitjors resultats. En canvi, segons destaca l’estudi, més de la meitat dels centres no poden garantir condicions adequades de confort tèrmic, i les previsions indiquen que, a partir del 2030, hi pot haver una quarta part del curs amb temperatures superiors als 27 °C.
La salut dels infants, en perill
Els infants són un grup de població altament vulnerable perquè tenen un sistema termoregulador que encara és immadur, produeixen més calor per quilogram de pes que els adults perquè presenten una relació més gran entre la superfície i la massa corporal, i tenen una menor taxa de sudoració. L’exposició a la calor excessiva pot provocar en els infants trastorns lleus, com rampes i edemes; moderats, com síncope i esgotament per calor, amb símptomes com mal de cap i marejos, i fins i tot greus, com cop de calor, amb febre alta, falta de sudoració i alteracions de l’estat mental i del comportament.
Desigualtats socials i educatives
Les mateixes dades remarquen que els efectes de la calor excessiva sobre l’aprenentatge i la salut dels infants i joves s’observen més freqüentment en entorns amb baix nivell socioeconòmic, tant en els edificis escolars com en els habitatges. Fer dels centres educatius i dels seus entorns propers uns espais saludables i d’igualtat contribuiria a una política d’equitat per trencar aquest cicle d’estrès tèrmic.
Mesures essencials
Cal rehabilitar energèticament els equipaments educatius, tant des del punt de vista arquitectònic com dels sistemes, per tal de mantenir condicions de temperatura i humitat adequades i confortables per a l’alumnat i el professorat. Es recomana millorar l’aïllament tèrmic, promoure altres estratègies bioclimàtiques, com la ventilació creuada o l’ús de proteccions solars; i, en els casos en què sigui necessari, instal·lar la ventilació mecànica i l’aire condicionat fent servir sistemes d’alta eficiència com serien les bombes de calor. A més, augmentar les zones verdes als patis i entorns escolars, així com la
instal·lació de pèrgoles i porxos que generin més espais d’ombra, afavoreix la microrregulació de l’aire.
Pla Director d’Infraestructures Educatives
El Departament d’Educació va iniciar el 2019 una revisió dels criteris de construcció de centres educatius, i el 2021 va aprovar el Pla Director d’Infraestructures Educatives que preveia desplegar
noves construccions per donar resposta a les necessitats d’escolarització actuals i alhora rehabilitar i reformar les infraestructures escolars amb més antiguitat i mal estat de conservació. Per fer això, hi ha fons europeus Next Generation, de la Conselleria i dels ajuntaments. També des del Consorci d’Educació de Barcelona s’ha treballat en un pla de climatització per fer les instal·lacions més sostenibles a través del Pla Clima Escola, així com en el projecte Transformem els Patis en favor a la naturalització d’aquests espais.
Propostes a curt, mitjà i llarg termini
Els esforços, però, han tingut resultats diferents: 1.220 dels 2.500 edificis escolars acumulen dèficits d’aïllament, ventilació o materials obsolets. Per això, l’informe proposa tres línies d’actuació: una primera orientada a garantir una protecció immediata davant els episodis de calor extrema; una segona per a la transformació estructural dels centres i entorns educatius en un horitzó de 5 a 10 anys; i una tercera per donar una resposta viable a través d’un acord de país per blindar el confort tèrmic a les escoles, amb límits clars de temperatura i un marc normatiu per protegir infants i adolescents.
El cost de la inversió
Globalment, la inversió total necessària per desplegar aquestes línies estratègiques d’adaptació climàtica als centres educatius de Catalunya s’estima en un rang d’entre 500 i 1.300 milions d’euros. Aquest marge respon a dos escenaris d’intervenció. D’una banda, una renovació parcial basada exclusivament en mesures passives i transformacions moderades dels patis, amb un cost aproximat de 380.000 euros per centre. D’altra banda, obres integrals per als centres on sigui necessari incorporant sistemes de refrigeració i transformacions més profundes, amb una inversió aproximada d’un milió d’euros per centre.
Un clima que ja no existeix
Durant la presentació de l’informe, el director d’Equitat.org, Ismael Palacín, va afirmar que «les escoles del país es van dissenyar per a un clima que ja no existeix” i va alertar que ajornar l’adaptació dels centres «significa acceptar que milers d’infants, joves i docents estudien i treballen en espais que comprometen la seva salut, el seu benestar i el seu aprenentatge”.
