Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
La LOMLOE (llei 3/2020, de 21 de desembre) deroga l’article 122 bis de la LOMCE (2013), el qual, en el seu apartat 4, deia que els directors dels centres educatius públics disposen d’autonomia per adaptar els seus recursos humans a les necessitats dels seus centres. Aquest article de la LOMCE –i no la Llei d’Educació de Catalunya (2009)–, és el que va fer possible l’aprovació del decret de plantilles (2014), que permet a les direccions perfilar fins a un 50% de les places dels seus centres (100% en el cas que siguin de màxima complexitat) i que ara es troba en fals, segons CCOO. Tal com va explicar aquest diari fa unes setmanes, aquest sindicat ha aprofitat una recent resolució del Departament d’Educació que permet a les direccions escollir el personal substitut de més d’un mes de durada per presentar un recurs que, de retruc, posa en qüestió els decrets de plantilles (2014), direccions (2010) i autonomia de centres (2010).
La directora jurídica de la federació estatal d’ensenyament de CCOO, Carmen Perona, ha passat aquesta setmana per Barcelona per explicar els detalls d’aquesta impugnació, que ha estat acceptada a tràmit pel jutjat número 4 del contenciós-administratiu de Barcelona, el qual ha fixat ja data per a la vista del cas: 20 de març de 2023. “Haurà estat un despiste de la Generalitat mantenir una normativa derogada”, ha comentat irònicament l’advocada.
Segons Perona, no només Catalunya és l’única comunitat autònoma que encara aplica un article que el Parlament espanyol ha derogat, sinó que “s’estan vulnerant diversos preceptes constitucionals, com el d’accés en condicions d’igualtat, mèrit i capacitat a la funció pública”, o el principi d’imparcialitat, discrecionalitat tècnica i objectivitat que ha de tenir tot òrgan de selecció de personal d’acord amb l’EBEP (Estatut Bàsic de l’Empleat Públic), requisits que no compliria un director. Perona entén que la Generalitat no només està vulnerant tota aquesta normativa estatal, sinó també la mateixa LEC, ja que aquesta, en el seu article 102, capacita els directors per “proposar llocs docents” al Departament en funció del seu PEC, i també per avaluar al seu personal, però “en cap moment capacita als directors per contractar al personal temporal”.
Teresa Esperabé, secretària general de la Federació d’Educació de CCOO a Catalunya, ha recordat que per accedir a una plaça perfilada només cal fer un curs específic de 80 hores i superar una entrevista personal amb la direcció del centre, la qual cosa, segons han denunciat moltes vegades la major part de forces sindicals, obre la porta a l’arbitrarietat i l’amiguisme. Actualment, l’11% de la plantilla del Departament d’Educació ocupa una plaça perfilada. Esperabé ha recordat que, en una recent resolució, el Síndic de Greuges ha recomanat al Departament que els directors hagin de justificar també les baixes del personal interí, ja que en aquests moments no hi estan obligats.
Aprofitant la presentació d’aquest recurs davant dels mitjans, la Federació d’Educació de CCOO ha difós uns vídeos en els quals diversos docents interins expliquen en primera persona com el fet que en els seus centres s’hagin perfilat places els ha perjudicat o fins i tot discriminat, en especial quan es tracta de docents interines embarassades. Són set vídeos, si bé, segons la secretària general de CCOO Educació a Girona, Ester Satorras, “hi ha molts més casos, però molta gent no els vol explicar per por a les represàlies”.
El Diari de l’Educació, 2025