Actualitat

Gonzàlez-Cambray i vuit exconsellers d’Educació firmen un comunicat de suport al català

El conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, i l’alcaldessa de Canet de Mar, Blanca Arbell, s’han reunit aquest matí amb la direcció i representants de les famílies de l’Escola Turó del Drac de Canet de Mar, afectat per una interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya sobre l’aplicació del 25% del castellà a una aula de P5.

Un cop acabada la reunió, davant dels mitjans de comunicació, el conseller ha explicat que “hem vingut a Canet a fer costat a l’equip directiu, a fer costat a les famílies, juntament amb l’alcaldessa, per tal de compartir la situació en què ens trobem. És un atac intolerable que rebutgem com a Departament d’Educació. El model d’escola catalana és un model d’èxit, que ens garanteix cohesió social, equitat i igualtat d’oportunitats”.

El titular d’Educació ha insistit que a Catalunya no hi ha cap problema amb la llengua als centres educatius, i que la interlocutòria, que s’adreça directament al sistema educatiu, “impedeix que sigui el conseller i el Departament qui doni resposta als tribunals. Volem acompanyar al centre El Turó del Drac en totes les mesures organitzatives i pedagògiques, per tal de protegir a la directora que és a qui s’adreça el TSJC”. La sentència, doncs, s’aplicarà, segons s’ha pogut saber, impartint classe en castellà durant tres tardes a la setmana.

A banda, la família de l’infant que va interposar aquesta demanda ha denunciat que està sent objecte d’insults i amenaces. Per demà a la tarda hi ha convocada una concentració de rebuig a la sentència davant del centre educatiu.

El manifest dels exconsellers

Per la tarda, el conseller Gonzàlez-Cambray s’ha reunit amb vuit exconsellers d’Educació: Joan Guitart (1980-1988);
Carme Laura Gil (1999-2003); Marta Cid (2004-2006); Joan Manuel del Pozo (2006); Ernest Maragall (2006-2010), Irene Rigau (2010-2016), Meritxell Ruiz (2016-2017) i Josep Bargalló (2003-2004 i 2018-2021), amb els quals ha firmat aquest comunicat conjunt.

“El sistema lingüístic de l’escola catalana, nascut d’un ampli consens polític i social i suportat en un marc jurídic plenament vigent, es fonamenta en un tracte d’equitat per a tot l’alumnat, la recerca d’un equilibri formatiu entre escola i realitat social i la voluntat integradora. Un eix estructural per a una funció de cohesió que ha contribuït a configurar-nos com a un sol poble que acull ciutadans i ciutadanes provinents de moltes cultures i que parlen moltes llengües, i que vol preservar la seva pròpia cultura i la seva pròpia identitat com a garants d’aquesta cohesió social i de país.

Els estudis publicats i les diverses proves avaluadores de les competències bàsiques efectuades tots aquests anys refermen que és un model que permet l’assoliment de les competències escrites i orals de les llengües oficials del país al finalitzar l’etapa obligatòria.

Que l’alumnat acabi els seus estudis a Catalunya amb plena competència en les dues llengües i un domini suficient d’una tercera és substancial per al progrés i la integració de tota la societat.

Per això, el Departament d’Educació té el deure i l’obligació d’estar al costat del professorat en l’exercici de la seva tasca docent i el desenvolupament dels projectes educatius i la normativa d’organització i funcionament de cada centre, projectes lingüístics inclosos.”

No han participat en aquest acte els exconsellers Joan Maria Pujals (1992-1996), Xavier Hernández (1996-1999) ni, per raons òbvies, Clara Ponsatí (2017).