Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Escola i diversitat cultural a Catalunya. Evolució, situació i reptes de futur
Diversos autors
Pagès Editors
La diversitat cultural a les aules de Catalunya s’ha incrementat notablement a partir dels anys noranta per l’arribada d’alumnat d’origen estranger i ha contribuït a l’aparició d’un discurs intercultural que conviu amb actuacions compensatòries. És interessant analitzar com s’ha gestionat i es gestiona la diversitat cultural a les escoles, centrant-nos principalment en els nivells d’educació infantil i primària i veure si hi ha un decalatge entre el discurs teòric i la pràctica a l’aula i sobretot veure si el que es fa afavoreix la millora de les oportunitats educatives de l’alumnat.
L’estudi que aquí es presenta s’aborda des d’una perspectiva interdisciplinària i metodològicament plural, fruit del treball de sis autors i autores de diferents branques del món educatiu. El treball es basa en tres fonts: una de teòrica (d’anàlisi bibliogràfica i documental), una enquesta a representants de centres educatius i l’anàlisi dels centres de major complexitat en el tema que ens ocupa (que tenen més del 50% d’alumnes d’origen estranger).
El llibre realitza una anàlisi de les polítiques dutes a terme amb relació als reptes que s’han presentat i, a més, aprofundeix en els discursos i les pràctiques dels centres escolars, en especial pel que fa a la innovació educativa i els rols dels docents.
Profe i nan. L’orgull de la diferència
Josep Maria Alaña
Editorial Octaedro
Mai no havia començat una ressenya fixant-me en el títol: En aquest cas suggeriria un canvi: “Nan i profe” i mantindria ressaltat el subtítol “L’orgull de la diferencia “. En Josep Maria explica com se n’ha sortit (?) amb la diversitat funcional. I com a finals de la seva vida viu l’orgull de la diferència: sentiment compartit amb altres nans que han lluitat fins arribar fins aquí, en una societat més informada i oberta de com era quan ell, fa setanta anys, va néixer.
No és irrellevant que l’autor hagi estat professor de secundària, però el llibre no aprofundeix en aquest aspecte. Això sí, explica la seva trajectòria i les incidències i dificultats de fer de docent amb adolescents, amb una alçada de 127 cms.
En Nya-nya ens recorda la seva militància política antifranquista sorgida de les seves ganes de canviar el món a favor dels més desfavorits. També trobem en el llibre vivències més íntimes, de la seva família, de la parella i divorci, de fer de pare… tot marcat, encara que no únicament, per l’acondroplàsia amb què va néixer.
El llibre acaba amb un epíleg d’agraïment a la societat en la que en Josep M. ha viscut i conviscut. El text es llegeix amb facilitat. És un llibre primet. Llegeix-lo i descobriràs un univers petit i nou pels qui som normals d’alçada.
L’escola expandida. Repensem els espais d’aprenentatge
Arqbag, cooperativa d’arquitectura
Pol·len edicions
El debat sobre com han de ser els espais d’aprenentatge, per realment ajudar a l’aprenentatge, ja havia començat quan va començar la pandèmia, i aquesta no ha fet altra cosa que ratificar que aquest és un debat que urgeix. De fet, els centres educatius de nova factura s’assemblen cada vegada menys als de tota la vida, però lògicament són multitud els centres de tota la vida amb les mateixes funcionalitats i distribucions d’espais que tenien fa cinquanta anys. O més.
Aquest llibre col·lectiu ens proposa diverses mirades i experiències als espais d’aprenentatge, si bé totes elles parteixen de quatre categories de necessitats considerades essencials: l’ambiental, l’espacial, la salut i la gestió. Diversos equips d’arquitectura que s’han especialitzat en escoles (interiors i patis), començant per les dels mateixos editors del llibre, aporten les seves experiències, no només pel que fa al resultat, sinó molt especialment pel que fa al procés i la necessària participació de la comunitat educativa (claustre, alumnat, famílies) en el redisseny d’un espai. El llibre és, a més, el primer d’una col·lecció dedicada a l’arquitectura social i solidària.
El que vaig aprendre a secundària. Reflexions d’una professora
Dolors Sanahuja Torres
Eumo Editorial
Aquest llibre és proper, planer i profund. Ja des del principi: “Guanyar-se el respecte, l’autoritat moral, davant d’un grup de vint o trenta adolescents que s’obren camí a la vida és un dels objectius que més anhela qualsevol docent de secundària”. Fer reflexions sobre la complexitat del fet educatiu com “conèixer i comprendre els alumnes més enllà del seu rol d’estudiant”.
L’autora explica en el llibre el que ha aprés durant el temps que ha intentat acompanyar els alumnes. Ho ha après donant veu als adolescents i dedicant més temps del reglamentat a les tasques de tutoria interactiva (tutoria que ella creu que l’ha de dur a terme el claustre sencer, la comunitat educativa).
Es nota que Dolors Sanahuja ha fet de professora aportant “generositat, criteri i afecte”. Amb consciència que els mestres “som adults referents. Ens agradi o no”. I per tant responsables.
És un llibre de lectura còmoda, d’unes vivències sinceres i sentides que obriran expectatives a la majoria de companys i companyes de secundària: sobretot als que pensen que educar és molt més ric, també per al mateix docent, que ensenyar.
Una petita troballa!
Diversex. Guia d’Educació Sexual per a professionals de l’àmbit socioeducatiu
Júlia Collignon Simó i Ferran Giménez Azagra
Edicions Bellaterra
Es tracta d’un llibre que vol facilitar l’abordatge de l’educació sexual a estudiants i professionals de l’àmbit socioeducatiu que treballen amb adolescents i joves, tant en l’àmbit educatiu formal com en el no formal. Parteix de l’experiència anomenada Diversex (d’aquí el títol del volum), que ha dut a terme l’associació Actuavallès (els autors són dos sociòlegs vinculats a aquesta entitat) amb la col·laboració de l’Institut Ribot i Serra de Sabadell, i en especial del seu cicle formatiu d’Integració Social.
A partir d’aquí s’aborden els temes del gènere; el desenvolupament sexual físic; els plaers i les fantasies sexuals; els amors, els afectes i les violències; les infeccions de transmissió sexual i la salut reproductiva, etc. Cada capítol compta amb apartats de recomanació metodològica, aplicació pràctica i recursos pedagògics.
L’educació com a metàfora. Conviure en un món d’incertesa
Pere Lluís i Reverté
Editorial UB
No es tracta d’un assaig explícitament motivat per la crisi de la covid, malgrat que pel subtítol podria semblar-ho, sinó que la incertesa a la qual s’al·ludeix ja ve d’abans. Una obra amb una mirada molt filosòfica, que examina els corrents històricament enfrontats en la construcció de l’educació escolar a Occident i acaba fent una proposa d’un nou discurs educatiu. Es presenta com “un crit d’alerta contra els qui pretenen construir des del consens i no entenen que la força de la democràcia rau en el reconeixement del prejudici de tota interpretació”, ja que “el propòsit de fixar una visió unitària, la convicció que cal transmetre una informació veraç i contrastada porta a la desaparició progressiva dels camps del saber que generen dubtes, que fan evident la divergència i la confrontació d’opinions”.
Enseñar a transgredir. La educación como práctica de la libertad
bell hooks
Ed Capitan Swing
És un llibre per llegir amb un llapis a la mà: subratllant o prenent notes. L’autora, bell hooks (Glòria Jean Watkins), ha treballat durant més de cinquanta anys, ensenyant i escrivint, per lluitar contra el sexisme, racisme, colonialisme (dins del seu propi país, Estats Units) i a favor del feminisme, l’alliberament personal per fer realitat el subtítol: L’educació com a pràctica de la llibertat.
Bell hooks és una dona negra del sud dels EUA i, a partir de la consciència inicial, adquirida a la comunitat i a l’escola primària i primera, elabora i practica el seu camí pedagògic, ja que “per la gent negra ensenyar era un acte fonamentalment polític”. “L’escola va canviar per complet amb la integració racial”, escriu. I afegeix: “Per la infància negra, l’educació va deixar d’estar relacionada amb la pràctica de la llibertat”.
L’autora s’ha nodrit de les idees, entre d’altre, de Paulo Freire. S’han conegut críticament i mantenen l’admiració mútua. El text ens porta a una altra realitat, que per desconeguda és atractiva. Un cop avances en la lectura trobes les coincidències en les preguntes i en les línies d’actuació que, aquí també, han de donar eines per la llibertat dels alumnes.
Amb aquest llibre faràs un pas endavant en el teu ”caminar pedagògic”. Només cal que hi esmercis temps.
Las pedagogías alternativas. Montessori, Freinet, Decroly, Steiner y otras corrientes que revolucionaron la educación
Sylvain Wagnon
Plataforma editorial
L’aparició de les pedagogies alternatives en el panorama educatiu actual i també en el debat públic actual, és un dels fenòmens més rellevants en l’àmbit de l’educació del segle XXI. Les pedagogies alternatives no són una moda, sinó una tendència de fons en els sistemes educatius contemporanis, malgrat que el seu coneixement i estudi segueixen sent simplistes o marcats per una falsa fascinació. Cal conèixer a fons cada una d’aquestes pedagogies i situar-les en el context actual.
En aquest llibre, Sylvain Wagnon, professor en Ciències de l’Educació a la Universitat de Montpeller i especialitzat en estudis sobre història de l’educació, dona resposta a totes les preguntes que molts cops es formulen pares i educadors que cerquen un model educatiu diferent pels seus fills o alumnes.
Des de definir què es considera educació alternativa, fa un repàs a diferents pedagogies: Montessori, Freinet, Decroly, Steiner-Waldorf, les escoles democràtiques Sudbury, les Forest Schools i les escoles ecociutadanes, per acabar amb l’educació a casa. Es treballa des del context dels seus fundadors com la situació actual de les mateixes, perquè cada família o educador pugui prendre la millor decisió sobre l’educació dels seus fills o alumnes.
Reinventando a Paulo Freire en el Siglo XXI
Diversos autors
Editorial Octaedro
Aquest any recordem el centenari del naixement de Paulo Freire. Com es diu en el pròleg del llibre, “celebrar no és esperar a que arribi l’endemà. És fer, a partir d’ara, l’endemà que desitgem veure acomplert”. Els autors del llibre entenen el centenari de Freire com un espai-temps d’articulacions, com un procés de formació i mobilització per transformar la realitat. Ens plantegen que no es tracta de copiar ni d’imitar Freire, sinó de reinventar-lo en aquest segle XXI per pensar i practicar una educació emancipadora. Una educació que trenqui amb el model neoliberal que s’està imposant, també en l’educació. El llibre ens planteja idees per educar per fer possible un altre món.
Hi trobareu una àmplia bibliografia.
El niño filosofo y la ética. Propuestas pedagógicas para transmitir valores a los niños
Jordi Nomen
Ed Arpa
L’autor, llicenciat en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona, amb diferents màsters i postgraus, és professor de Filosofia i Ciències Socials en un centre de Barcelona. Aquest llibre tanca una trilogia sobre el “bon pensar”. (El niño filósofo i El niño filósofo y el arte).
L’autor es planteja quÈ significa “pensar bé” i ens aporta la seva resposta: pensar bé significa acostar-se a la veritat des del pensament crític, a la bellesa des del pensament creatiu i, sobretot, a la bondat des del pensament de cura. Ja en el pròleg trobem reflexions sobre els valors i sobre la moral amb cites de diversos autors.
El llibre està estructurat en dues parts. En la primera es tracta de com fomentar el pensament de cura en els infants. I en la segona part, que es titula Once maestros de la vida y once conceptos clave, hi trobem, després de les idees claus del filòsof de què es parla, diverses activitats per treballar en concret el valor sobre el qual es reflexiona en cada cas (un conte, pel·lícula, diàleg, exercici creatiu…).
I per acabar, una cita del mateix autor en les conclusions: “Els valors s’emeten, es transmeten, no s’ensenyen. Només s’encarnen i només sedueixen amb l’exemple i el testimoni”. El llibre acaba amb una àmplia bibliografia.
Sumergirse en el aprendizaje profundo. Herramientas atractivas
Diversos autors
Ed Morata
Més que un llibre, és una guia pràctica que explica què és ”l’aprenentatge profund”, que segons els cinc autors del llibre canvia el paper de l’educació. Ja no és la transmissió de coneixements i valors el que necessitem, sinó és aprendre sobre un món que està canviant més ràpidament del que podem imaginar. L’aprenentatge profund és la via per comprendre el món. Es reivindica un aprenentatge més interessant i significatiu.
Què és l’aprenentatge profund? Com em puc iniciar en aquest aprenentatge? Quines eines fer servir per a la participació, i com incorporar-se conjuntament amb altres persones en aquest concepte? El llibre guia per les 6 competències bàsiques: ciutadania, creativitat, col·laboració, caràcter, pensament crític i comunicació amb projectes escollits pels alumnes on buscaran socis pel seu aprenentatge, creant ambients d’aprenentatge aprofitant els avantatges de la tecnologia digital.
Un llibre amb moltes gràfiques, eines, esquemes, exemples pràctics i moltes propostes des de la teoria fins a la pràctica per assolir els conceptes i les seves competències bàsiques, ajudant-nos a dissenyar, realitzar i avaluar el treball que proposa aquest nou plantejament educatiu i global. La idea és anar més enllà de l’àmbit educatiu, amb la finalitat de “canviar el món”, involucrant als estudiants a unir-se a aquest propòsit partint de problemes locals.
Transfórmate para educar
Marta Butjosa Roca
Plataforma editorial
Es tracta d’un llibre teòric i alhora pràctic perquè es trobarà el que cal per transformar-te per educar als teus fills o alumnes. Des d’explicacions i raonaments, però sobretot trobaràs com fer-ho: exercicis, visualitzacions, rituals i preguntes que t’incitaran a la reflexió i sobretot el canvi.
Es parla de la motxilla com l’herència dels nostres progenitors que no forma part del llegat material, sinó de l’inconscient, amb situacions familiars complexes que han de conviure. És basic parar-se en aquests aspectes per deixar de transmetre els mateixos patrons en les relacions amb els més petits.
El llibre l’ha escrit Marta Butjosa Roca, professora d’institut amb un postgrau en Pedagogia Sistèmica i també terapeuta en Teràpia Gestalt, i pretén ser una guia per acompanyar-nos en aquest viatge, gràcies a les eines que ens proposa i els elements que ens dona per aconseguir aquesta transformació.
Conceptos para disolver la educación capitalista
Ricardo Espinoza Lolas, J. Félix Angulo Rasco (coords.)
Terra ignota ediciones
Aquest llibre és l’expressió del grup de treball permanent, la Red NosOtros, formada per persones de diversos països, universitats i disciplines que reflexionen sobre com el capitalisme opera en l’educació. Com ens diuen en la contraportada: “Si a través de estos 33 conceptos logramos que se pueda ver, no solamente lo que nos intoxica, sino también la salida al laberinto, es posible que este libro pueda ser una buena herramienta de transformación de la sociedad”.
Hi trobareu, doncs, 33 temes amb 33 autores i autors. Els esmentem perquè us feu una idea sobre el que es reflexiona: Arte. Agenciamiento. Biopolítica. Capitalismo académico. Ciudadanía y educación. Pedagogía crítica. Teoría crítica y la universidad. Currículo. Democracia. Emoción y capitalismo. Acontecimiento. Género. Inclusión. Insistencia. Inteligencia. Migración. Organización. Paz. Pueblo. Privatización. Educación pública. Reproducción. Resistencia rural. Escuela. Segregación en Sudáfrica. La calle es el “4º Grado”. Juventudes libertarias. Profesores: un escenario preocupante en la formación inical del profesorado. Tecnología: la mariposa con bototos. Violencia: du “no future” au “no present”. La servidumbre voluntaria. Nos/otros:nos/otros y la escuela que nos revoluciona. Contagio:¿estado de excepción o exceso erótico?
Acaba amb una breu ressenya de cada una de les autores i autors.
